El pressupost de l'Ajuntament de Manresa per al 2026 augmenta els serveis a la ciutadania

El pressupost de l'Ajuntament de Manresa per al 2026 no és de rècord en volum i inversions, el d'enguany és més elevat per la concurrència extraordinària dels fons Next Generation i grans operacions com la del polígon del Pont Nou i la Fàbrica Nova, però sí en la inversió en serveis a les persones finançats amb despeses corrents, que arriben als 111,8 milions, el 4,1% més.

Així és al document marc econòmic que es portarà a aprovació al ple de dijous, amb 127,4 milions en total (5,8% inferior al d'enguany) i 15,6 milions per a inversions (un 43,6% menys). L'alcalde Marc Aloy va avançar, en l'acte de presentació del nou pressupost, que hi ha prevista l'arribada de 40 milions d'euros l'any que ve per a inversions que mantindran l'escalada dels darrers anys per fer que "els compromisos i les paraules esdevinguin fets i realitats i així transformar la ciutat com no s'havia fet mai".

Es tracta de 40 milions dels quals 15 corresponen al compromís del govern de la Generalitat amb les operacions de la Fàbrica Nova (10) i el pavelló del Nou Congost (5), 12,5 del Pla de Barris i altres 5 milions de l'Estat i 5 més de la Diputació també per a la reforma i ampliació del pavelló, més altres ajuts també previstos.

L'alcalde Marc Aloy va presentar el pressupost en una compareixença de premsa en la qual també va intervenir el regidor d'Hisenda, Pere Massegú, i va comptar amb la presència del primer tinent d'alcalde, Anjo Valentí; de la segona, Mariona Homs, i del tercer, Joan Vila.

Tornant al rècord en diners destinats a serveis es va enumerar l'augment del 9,78%, fins arribar als 4,5 milions d'euros, destinats a mobilitat i transport urbà; l'increment del 45,7% (3,7 milions) en manteniment i millora de l'espai públic; el 3,58% (2,6 milions), per a la millora del verd urbà i de l'entorn; el 17,82% (1,7 milions) per a infància, joventut i igualtat i el 21% (2,6 milions) per a persones grans.

Els principals eixos d'actuació es completen amb increments del 25,7% (fins a un total de 5,2 milions) per a l'esport; l'11,73% (9,1 milions) en seguretat; el 13,06% (5 milions) per a neteja de l'espai públic, i l'1,6% (4,37 milions) en habitatge.

Les principals inversions

Fins que no arribi el finançament compromès, però encara no consignat, les principals inversions pressupostades per a l'any que ve seran:

• 3,8 milions per al polígon industrial Pont Nou II
• 2 milions en millores a l'espai públic
• 1,6 milions per a la reurbanització del carrer Guimerà
• 1,5 milions per a la Fàbrica Nova
• 900.000 euros per al Museu del Barroc
• 700.000 euros destinats a l'avinguda de l'Esport

L'alcalde Marc Aloy va assegurar que havia estat "molt fàcil posar-nos d'acord" entre les tres forces polítiques que conformen la coalició de govern, ERC, PSC i Impulsem, perquè la presa de decisions tenia "unes bones bases" i s'ha optat per treballar el pressupost "amb més temps que mai i fer la feina més ben feta que mai". A això ha contribuït el fet que el govern central no permeti dedicar el superàvit a inversió sinó a eixugar deute, la qual cosa obliga a fer un exercici encara més acurat de previsió per part dels serveis municipals.

Aloy va explicar que, a banda dels aspectes tècnics, s'havia estat molt "conscients de les principals preocupacions de la ciutadania" i que actuant en conseqüència s'havia apostat per augmentar els recursos que s'hi esmercen.

Aloy es va referir també a la conjuntura de manca de pressupostos en administracions superiors, cosa que complica la vida als ajuntaments i als ciutadans, i va reclamar que es deixi de "fer politiqueria i anar sempre a la contra per sistema, perquè perjudica a la ciutadania que diuen que volen governar".

Advertiment del regidor d'Hisenda

El regidor d'Hisenda, Pere Massegú, es va encarregar de l'exposició més tècnica dels números. Va assegurar que es tractava d'un pressupost equilibrat amb previsions raonables d'ingressos i despeses. Però també va remarcar que el nou document econòmic s'enfrontava a les incerteses derivades de la normativa estatal per al 2026 pel que fa a la vigència de les regles d'estabilitat pressupostària, la manca d'instruccions per calcular els ingressos procedents de l'Estat i la inconcreció sobre l'increment de retribucions del personal del sector públic.