Desitjos profunds i humor irreverent al mural de Manresa per apuntar coses que es volen fer abans de morir

Abans de morir-me vull saber dir-te t'estimo, abans de morir-me vull deixar anar, abans de morir-me vull viure! El mural situat al mur perimetral de la Fàbrica Nova de Manresa en el marc del programa d'actes del festival Vida al Final de la Vida, que pretén normalitzar el fet de parlar obertament de la mort, mostra desitjos profunds i, també, humor irreverent.

Dona l'oportunitat de llegir-lo com si es tractés de "La balada dels esquelets", d'Allen Ginsberg, recitada al ritme de la guitarra de Paul McCartney. Abans de morir-me vull sentir que he viscut amb intensitat, abans de morir-me vull fer del món un lloc millor, abans de morir-me vull viure amb entusiasme.

Però, per molt transcendent que sigui el tema, l'espai públic és de tots i no tothom es pren les coses de la mateixa forma. Així que, per algunes persones, suposa una oportunitat de fer broma o utilitzar la ironia. I el que asseguren que realment desitgen abans de morir és mudar-se de Manresa, tenir un cotxe d'alta gamma o veure la Fàbrica Nova acabada, pressuposant que serà l'obra de la Seu i ignorant que ja s'han aconseguit els diners per donar continuïtat a unes obres que avancen a bon ritme.

Vull a Arturo

Abans de morir-me vull a Arturo, sexe, sortir en una pel·lícula, veure el Barça, fer un viatge, veure Catalunya independent, casar-se amb una persona en concret, no tenir por, no morir sol, casar-se sense concretar persona, abraçades, viure feliç, salut i amor infinit, ser bona gent, abans de morir-me vull que m'estimis.

Tot això vol la gent que camina pel xamfrà de l'avinguda Bertand i Serra i la carretera del Pont de Vilomara i que ha dedicat un moment a deixar-ho escrit. Més enllà de cotxes de luxe, viatges i plaers, Before I die, com a projecte d'art públic participatiu, permet reflexionar sobre la vida i la mort a través d'una pregunta simple que ens posa davant el mur de les respostes més complexes.

Actes pendents

Encara hi ha actes pendents de la programació de la 2a edició del Festival Vida al Final de la Vida per fomentar el debat i la reflexió al voltant del final de la vida.

El dia 9 de desembre, a les 6 de la tarda, a la sala de reunions del Centre Cultural el Casino, es farà el taller Parlar de la mort, parlar de la vida, amb Teresa Rutllan, psicòloga, i Gemma Bruna, periodista. El taller versarà sobre escriure una carta íntima sobre com volem acomiadar-nos al final de la vida.

El dijous 11 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Gòtica de l'Hospital Sant Andreu, taller Com fer el document de voluntats anticipades. El divendres 12 de desembre, xerrada El negoci de la mort, què podem fer-hi? Es parlarà de quins són els nostres drets davant els serveis funeraris, com funciona la indústria funerària i quines alternatives tenim. Anirà a càrrec de Júlia Sánchez, de Som Provisionals i la cooperativa Recer, a la sala d'actes del Centre Cultural el Casino.

El diumenge, 14 de desembre, teatre amb Mesures extraordinàries, al Kursaal. Serà a les 6 de la tarda i, seguidament, a 2/4 de 8 del vespre, tertúlia amb els actors de l'obra i la cooperativa Recer. El muntatge ofereix una reflexió amb humor sobre la mort, les diferències entre joves i grans a l'hora d'encarar-la i sobre la importància d'acomiadar-se.