Pilar Lumbreras, caputxina que el 20-N es preparava per entrar al convent de Manresa: «Ho vaig viure amb el neguit de què passaria»

Pilar Lumbreras, l’última caputxina a deixar el convent del carrer de Talamanca de Manresa, que ara viu en una residència, es va assabentar de la mort de Franco mentre feia un curset de teologia als jesuïtes de Sant Cugat. «Van posar la ràdio a l’hora de dinar i van donar la notícia». Llavors, encara vivia a Barcelona. «Ja tenia el projecte de venir al convent de Manresa, però anava i venia».

La notícia de la mort del dictador la va viure «amb una sensació d’alleujament, però, per altra banda, amb el neguit de què passaria. Tothom deia que tot estava molt ben lligat, però, en el fons, hi havia la por de saber cap a on anirien les coses. Si hi hauria un estira i arronsa amb els seus partidaris, perquè els tenia, és innegable, i si intentarien bloquejar l’entrada a la democràcia». Altrament, fa notar, si hi hagués hagut una revolta, la part eclesiàstica hauria rebut segur. Si bé la vida no li va canviar, sí que admet que hi va haver un canvi pel que fa a «poder dir les coses amb més tranquil·litat i desimboltura».

Subscriu-te per seguir llegint