La Buresa de Manresa recupera el que la dictadura li va prendre

A la part central de l’edifici ca la Buresa (casa Torrents), a la plaça de Fius i Palà de Manresa, un dels telons de fons més representatius i potents de la ciutat, hi havia quatre pinacles d’uns tres metres d’altura per un i mig d’amplada, adornats amb diversos elements i amb dos escuts de Manresa i dos de Sant Jordi amb les quatre barres cadascun que, durant la dictadura, possiblement a final dels anys 50, van ser enderrocats. El motiu? Eren massa catalans i el seu estil modernista remetia a una burgesia catalana que no agradava al règim.

Tan curiós és com van desaparèixer aquests elements com la història que farà que la Buresa els recuperi aquest Nadal dins de la fase IV de les obres de rehabilitació de l’edifici i, també, com s’estan creant. Com remarca l’arquitecte Miquel Àngel Prunés, autor del projecte i director de les obres, «Manresa recuperarà l’skyline original». Amb l’ajuda de Francesc Comas, historiador i col·laborador de Regió7, han pogut lligar la cronologia d’aquesta part de ca la Buresa.

Com si es tractés d’una novel·la negra, tot va començar amb una mort. En aquest cas, però, l’única negror de què parlem és de la dictadura de Franco i de la pèrdua de llibertats que va comportar. La mort va ser la de l’avi de Prunés, l’any 1990, Josep Feixas Riba. Odontòleg de professió, va tenir la seva clínica i habitatge a la segona planta de l’edifici Torrents, la Buresa. Quan va morir «es van descobrir un seguit de fotografies en un calaix d’un escriptori de la comunió del meu tiet Josep Feixas Planas en què es veien amb una gran nitidesa els pinacles, al voltant dels anys 1931-1932», tal com eren originàriament a l’edifici projectat per Ignasi Oms i Ponsa l’any 1905.

El punt de partida

Aquestes fotografies van ser el punt de partida per iniciar la recerca documental. Anteriorment, quan es van fer obres de restauració a la Buresa, l’any 1984, per evitar que es deteriorés més del que ja ho estava per culpa d’una pedra sorrenca molt degradada, «entre la interpretació que va fer l’artista dels pinacles i que l’empresa responsable de les obres va fer fallida i va presentar suspensió de pagaments, van quedar a mitges, sense l’ornamentació floral, els detalls vegetals ni el relleu dels escuts». El que es va fer llavors ha anat a fora.

Amb les fotografies «vam poder fer el dibuix exacte de com eren» per a la seva reproducció. «El més sorprenent és que, quan n’hi vaig demanar al Francesc [Comas], em va dir que n’hi havia una de l’any 1952 on sortien. Jo li vaig respondre que no podia ser perquè tota la vida havia vist la casa sense els pinacles». Què va passar? Comas reprèn el relat. «Segur que els van treure entre el 1955 i el 1959». Per lligar caps s’ha servit de fotografies i de postals antigues de la plaça i d’altres relacionades amb la veïna casa Davant, on es van establir els magatzems Jorba abans de la guerra. Ha trobat postals del 1947 i del 1952 on encara es veuen, però en una del 1959 ja no hi són. Per altra banda, a la casa Davant, «el 1955 demanen un permís d’obres per aixecar dos pisos més àtic i el mateix any modifiquen la planta baixa i el primer pis i ho comencen a aixecar, i en les fotos d’aquell any encara es veuen els pinacles».

Per què els van enderrocar i qui ho va fer? Prunés recorda que la dècada dels 50 «començava una època franquista molt dura, i tenir una imatge amb la Creu de Sant Jordi i les quatre barres no va agradar». Comas hi afegeix que «el modernisme és un estil que no agradava. Es relacionava amb la Mancomunitat i potser els mateixos propietaris de la Buresa van decidir treure-ho perquè van considerar que els portaria més problemes que beneficis». Prunés apunta la possibilitat que ho ordenés l’arquitecte municipal perquè, en el cas de la casa Davant, hi ha un plànol recuperat per Comas de l’arxiu municipal on consta que va encerclar amb un llapis de color vermell la tribuna amb la paraula «a derribar». És una hipòtesi.

Imitació pobra i inacabada

Els anys 60 i 70 la façana de la Buresa va restar sense els pinacles, i en les obres del 1984 en van fer una imitació molt pobra i inacabada a base d’uns motlles que Prunés encara guarda al despatx d’arquitectura que té en aquest edifici. Quan va trobar les fotos familiars i va veure la qualitat dels pinacles originaris va decidir que valia la pena restituir-los «per recuperar la història de Manresa i poder dir que l’skyline de l’edifici, que tenia uns elements singulars que representaven el catalanisme, s’ha recuperat».

Si bé la idea inicial era fer només els escuts que es veuen a la façana, finalment s’han fet els quatre de cada pinacle, acompanyats a la base per unes volutes i motius florals, i per les columnes, que fan un efecte de tirabuixó i rematen un altre element floral. Les peces aconseguides amb els dibuixos de Prunés a partir de totes les fotografies familiars i de les històriques de la façana recuperades de l’arxiu municipal per Comas s’han creat amb dos procediments totalment diferents.

La part de les motllures voluminoses inferiors i dels escuts de Sant Jordi i de Manresa s’ha fet amb pedra artificial emmotllada amb fibra de vidre resistent a partir d’un motlle i d’un contramotlle que s’omple amb aquest morter, que «diuen que aguanta d’un a dos segles».

Per a les columnes s’ha fet una rèplica a escala amb una impressora 3D amb EPS (poliestirè expandit d’alta densitat), porexpan per als no entesos, un material molt empleat en la construcció per les seves propietats aïllants i poc pes. Un cop fet l’EPS es reforça interiorment amb unes barres d’acer inoxidable per garantir una bona rigidesa i poder-lo collar a la base del formigó que envolten els escuts. Per acabar, es recobreix tot amb una capa de morter acrílic d’alta resistència. Aquest sistema abarateix el cost. El muntatge final es duu a terme com un «mecano». Es porten les peces a la terrassa de l’edifici on hi ha la base de formigó i s’hi van collant.