Educació reconeix un centenar de professionals d'ensenyament que s'han jubilat l'últim curs

«Quina sort haver triat i haver-me pogut dedicar a aquesta feina». Aquesta feina és la de mestre i professor, i l’afirmació l’ha fet precisament una mestra que s’acaba de jubilar. Ha sigut durant l’acte de reconeixement que s’ha fet aquest dimecres al migdia a prop d’un centenar de professionals del món de l’educació, docent i no docent, de les comarques centrals que s’acaben de jubilar. L’acte l’ha organitzat el departament d’Educació i Formació Professional a la Catalunya central.

Ha sigut en una trobada durant la qual s’ha volgut reconèixer la dedicació, el compromís i la trajectòria professional de totes les persones que han contribuït a la qualitat educativa del territori: educadors, mestres, professors i també personal administratiu i de serveis. L’acte ha tingut de tot: rialles, moments informals, també d’emotius i un punt de solemnitat.

Un viatge amb un destí peculiar

Enguany s’ha ambientat l’acte com si fos un viatge amb un destí ben particular: temps lliure. Dues professionals dels Serveis Educatius dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Sílvia Basora i Anna Vila, han dirigit el trajecte i han convidat els assistents a agafar el vol. Ha començat amb una versió de l’emblemàtica Ítaca de Lluís Llach interpretada per diferents cantants per ressaltar el viatge dels educadors per inculcar valors als infants i joves.

La benvinguda als homenatjats ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya central, Saray Gómez. Al seu discurs ha fet valdre les vides dedicades «a un bé comú tan essencial com és l’educació». Ha destacat que es tracta d’una professió profundament vocacional, «una forma d’entendre la via».

Ha continuat dient que «heu vist com l’educació canviava, com es plantejaven nous reptes, heu treballat en temps fàcils i difícils, en moments d’esperança i de desafiament, però sempre amb la convicció que educar era una manera de servir a la comunitat i aportar valor a les generacions futures». Ha ressaltat per damunt de tot «la dimensió humana de la vostra tasca» i que els alumnes i les famílies «us recordaran no pel que vau fer, sinó com per com els vau fer sentir». Finalment, ha agraït «la vostra professionalitat, constància i sobretot la vostra humanitat».

L’acte s’ha celebrat al centre cívic Rosa Maria Penya de Sant Martí de Torroella. Alumnes de l’institut Castellet han dissenyat cartells que han ambientat l’espai amb missatges d’aquells que fan pensar com «que t’atrapi cada dia la mort de morir-se de riure» o bé «Fes volar coloms. Fes la guerra a la mandra, a la vergonya».

Què fan i què enyoren

De jubilació n’han parlat mestres i professors que han deixat les aules els darrers mesos. El repte era respondre preguntes com «ara tinc temps de...» o bé què enyoren.

En missatges de vídeo, hi ha qui hi ha tirat ironia i ha dit que «trobo a faltar les classes de les 8 del matí i les reunions setmanals de tutoria». Qui ha explicat que continua tenint les aficions de sempre, però que les gaudeix «amb més calma i sense haver de córrer»; qui es pensava que s’avorriria, però que no dona l'abast o qui del gener cap aquí ha tingut temps de viatjar a la Patagònia, a l’illa de Pasqua i a escriure un llibre. També qui troba a faltar «els somriures dels infants i les cares d’admiració que fan quan descobreixen alguna cosa». Una reflexió final d’un d’ells: «per aprendre i ensenyar no et jubiles mai. Sempre es pot aprendre i sempre es pot ensenyar amb l’exemple».

Com calia esperar, els alumnes també han tingut el seu protagonisme. Estudiants de primària de l’Institut-Escola Mossèn Cinto de Folgueroles han explicat què és per ells jubilar-se. «No haver-se de llevar d’hora», per exemple. També han opinat que alguns mestres ja no «tenen tanta paciència com abans» i que a altres «els comencen a fer mal els genolls», reflexions rebudes amb rialles i gestos d’assentiment amb el cap.

A la sala hi havia dibuixos fets pels mateixos alumnes de primària per respondre a la pregunta: què creus que fan les persones jubilades? Les respostes són igual d’originals: dinar amb els amics, anar amb bici i cuinar, jugar a escacs, portar els nets a l’escola o enfadar-se amb la neta per haver tirat la galleda. Aquest darrer cas potser ho deia per experiència pròpia.

El darrer tram

L’últim tram de l’acte l’han protagonitzat les mestres Carme Bravo, Fina Madrid i Maria Alba Caselles, totes elles jubilades l’últim curs. Han coincidit a dir que el temps transcórrer d’una forma diferent, però que l’ocupen igualment; que troben a faltar la lluïssor dels ulls els nens, cosa que els adults no tenen: i que trobar-se exalumnes pel carrer i que les parin amb il·lusió per saludar-les és «la paga extraordinària que tenim».

L’acte ha acabat amb un obsequi original dissenyat per l’Escola d’Art de Vic, i un aperitiu elaborat i servit per alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Tona.

Subscriu-te per seguir llegint