Els mòduls de l'Institut Lacetània de Manresa, pendents de si hi ha metalls al solar on han d’anar

Aquest curs el Lacetània de Manresa havia de guanyar uns mòduls prefabricats a prop del centre per poder-hi encabir alumnat perquè l’institut quedés més esponjat. A l’hora de la veritat, però, no es van posar i es va optar, a canvi, per rebaixar la ràtio de les aules. El motiu és que hi ha una nova normativa posterior a la covid segons la qual, qualsevol obra lligada a un tema d’ensenyament, sigui una nova escola o institut o uns mòduls prefabricats, ha d’incloure obligatòriament un estudi del sòl on aniran.

Al solar escollit per ubicar els mòduls del Lacetània, entre les Bases de Manresa i el carrer de Dante, van fer unes cales i hi van trobar metalls que hi van quedar de quan hi havia la Societat Anònima de Foneria (SAF), que hi va funcionar fins a final de juliol del 1992. Això va aturar la instal·lació fins que un estudi en profunditat determini si aquests metalls poden suposar un problema o no.

Quan es van fer les obres d’ampliació de la zona de cicles del Lacetània ja es van posar mòduls al solar en qüestió. Va ser el curs 2008-2009 i van funcionar fins al gener del curs 2011-2012. La diferència de llavors amb ara és que hi ha un nou requisit per part del Departament d’Educació segons el qual, abans de col·locar els mòduls o d’aixecar qualsevol centre educatiu, cal un informe higienicosanitari que ha de fer l’Ajuntament, que és qui cedeix el solar, cessió que va fer el passat mes de maig.

Inclou fer un petit estudi per saber què hi ha hagut a la finca. Si l’activitat precedent no té cap risc associat, es tira endavant l’obra. En el cas del solar on havien de posar el mòduls, com que hi va funcionar la foneria, ho ha alentit, atès que ha calgut fer un estudi del sòl.

S'han fet dos estudis

El juliol passat, l’Ajuntament va encarregar un primer estudi per detectar si hi havia algun metall. Es van fer quatre cales i, si bé van determinar que en una bona part del terreny estan per sota dels llindars de perill, en una de les cales es va detectar una proporció més elevada del límit permès.

Es va considerar que aquest primer estudi no era prou concloent i es va requerir un segon estudi amb més profunditat, que ha suposat fer una quinzena més de cales al solar per poder quantificar si hi ha metalls o no, els riscos que podrien comportar i les mesures correctores necessàries. Aquestes cales ja es van fer, es van enviar les mostres a un laboratori especialitzat i aquest, un cop analitzades, les va tornar a l’empresa responsable de l’estudi, que ha de fer l’informe final que especifiqui quina quantitat de metalls hi ha, a quina profunditat, si n’hi ha cap que sigui perillós o no i, en aquest cas, com es pot resoldre.

Considerant que no estem parlant de gasos o de materials radioactius sinó de metalls, que pensen i, per tant, estan i queden sota terra, hi ha la possibilitat, si es troben a prop de la superfície, de treure-ho amb una pala excavadora i posar terra nova; de posar-hi una llosa de formigó, o d’estendre-hi una capa de terra compactada.

Amb els resultats a la mà de l’empresa especialitzada, pertocarà a l’Agència de Residus de Catalunya validar que l’espai no té cap risc o si cal aplicar-hi alguna mesura correctora.

En el cas de la futura escola Valldaura, també es va fer l’informe higienicosanitari, però, aquí com que prèviament no hi havia hagut cap activitat industrial com passa a la zona de les Bases de Manresa, no va fer falta fer cap estudi. L’Ajuntament compta que en un parell o tres de setmanes tindrà els resultats per poder actuar en conseqüència.

Subscriu-te per seguir llegint