L’oposició vota contra el nou pressupost de l'Ajuntament per no afrontar els grans problemes de Manresa

El pressupost de l’Ajuntament de Manresa per al 2026 no va recollir cap vot favorable dels regidors de l’oposició (Junts, Fem, FN i Vox) que van expressar la seva negativa en considerar que el document no afronta els grans problemes de la ciutat.

Des del seu punt de vista no afronta adequadament la generació de riquesa ni el problema de l’habitatge, entre altres aspectes nuclears.

Ramon Bacardit (Junts) va afirmar que el nou pressupost «cronifica els problemes de Manresa» i, fins i tot, de tant «continuista» que és «he estat temptat d’agafar la meva intervenció de l’any passat i repetir-la». Des del seu punt de vista, amb el plantejament que fa el govern no hi haurà «millora de l’activitat econòmica. No es generaran nous ingressos. Anem de cap al col·lapse de les finances municipals per l’augment continuat de la despesa mentre baixen els ingressos».

Jordi Trapé (Fem) el va qualificar de «gris i decebedor», va posar de manifest que el volum de les inversions «cau a la meitat» i amb els diners que sí hi ha no s’afronten els problemes estructurals. Sobretot es va centrar en l’habitatge i va assegurar que els diners previstos el 2026 eren un 12% menys que en l’actual document, que tampoc satisfeia les necessitats existents.

Va dir que «no tenir l’habitatge com a prioritat és un drama a la ciutat amb més pisos buits de Catalunya». Va assegurar no entendre-ho quan l’habitatge és «una de les principals preocupacions dels manresans».

Sergi Perramon (Front Nacional) va qualificar el pressupost municipal que es presentava a aprovació de «carta als Reis» i va afirmar que es tractava d’un document marc que «confon creixement amb progrés». Va criticar que no es donava resposta a «l’empobriment constant de les famílies. Un municipi no viu només del ciment si els manresans estem cada cop més empobrits».

Visió "catastrofista i apocalíptica"

Per contra, l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem, va reiterar, per boca del regidor d’Hisenda, Pere Massegú, que reforçarà les polítiques estratègiques per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, la cohesió social i la sostenibilitat. I en cap cas va compartir «la visió catastrofista i apocalíptica» que havia escoltat.

L’alcalde Marc Aloy va recordar als grups municipals que tant els ajuntaments com la Generalitat estaven infrafinançats i la ciutat, a banda d’indicadors econòmics negatius també en tenia de positius pel que fa a l’evolució de l’atur i del PIB. Per al govern el continuisme que se li retreu es confon amb el compliment dels objectius marcats al Pla d’Actuació Municipal.