Manresa concentra una quinzena d’obres arquitectòniques que atrauen prestigiosos despatxos professionals

Manresa està mudant la seva pell arquitectònica. Tant pel que fa a la rehabilitació de construccions patrimonials com pel que respecta a la generació de nous edificis.

De la quinzena d’intervencions amb obres en marxa, en licitació, redacció del projecte executiu o ja finalitzades n’hi ha impulsades per les administracions públiques, sobretot l’Ajuntament, però també per fundacions de servei públic com Althaia, la Fundació Universitària del Bages, Sant Andreu Salut i Ampans.

L’Ajuntament està intervenint a la Fàbrica Nova, a l’antiga fàbrica de l’Anònima, al mirador de la Torre Santa Caterina, a la fàbrica dels Panyos, en l’ampliació del Nou Congost i al nou arxiu de la ciutat, sol o amb l’ajut d’administracions superiors. Ha enllestit l’aïllament, climatització i cobert annex de la Torre Lluvià, l’escala-mirador de la Creu del Tort, el Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, declarat d’Interès Nacional, i la col·laboració publicocooperativa ha permès les obres a La Bertrana, el nou edifici d’habitatge cooperatiu que s’està construint al barri de la Sagrada Família. El mateix va fer amb la cooperativa La Raval a la plaça Hospital.

Però això no és tot, Althaia-FUB-FESS han posat la primera pedra de l’Edifici del Coneixement en sòl cedit per l’Ajuntament, igual que s’ha alçat en sòl municipal el nou edifici d’Ampans a la Parada. Una de les obres més rellevants en sòl municipal és la nova seu del Govern de la Generalitat a Manresa, un projecte d'Humbert Costas, Carlos Duran i Eliana Crubellati.

Sant Andreu Salut prepara un nou equipament de cures pal·liatives i es millorarà l’accessibilitat i l’eficiència energètica de la Casa Lluvià, l’edifici modernista situat al carrer de l’Arquitecte Oms, seu de la Demarcació a les Comarques Centrals del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a la capital del Bages.

Mirant una mica més enrere no es pot oblidar el nou edifici de la FUB que aplega els estudis d’educació ni la nova Clínica Odontològica estrenada el maig passat. Tot plegat un mecano d’edificis universitaris que s’ha anat desenvolupant sota el comandament de Manel Parés, arquitecte responsable de tots els edificis de la FUB.

Patrimoni recuperat

L’alcalde, Marc Aloy Guàrdia, que és arquitecte, ha assegurat que la prova palpable que «la ciutat avança» és que «mai s’havien afrontat tants grans projectes alhora. I a més a més, en moltes ocasions, ho fem recuperant edificis públics i patrimonials que eren municipals des de feia anys i que no hi havia manera de desencallar, com en el cas de la Fàbrica Nova, l’Anònima, els Panyos, l’antic Col·legi Sant Ignasi o els Antics Jutjats».

Es tracta d’equipaments «que ens han d’ajudar a oferir millors serveis a la ciutadania». Un aspecte que subratlla és que «la majoria d’aquests projectes són fruit de concursos, que han guanyat grans despatxos d’arquitectes del país, que ens aportaran bona arquitectura a la ciutat».

A més, es tracta de «projectes que no només tira endavant l’Administració. Althaia, la FUB o Ampans també estan fent una aposta important portant grans firmes d’arquitectes pels seus nous edificis, que ens aportaran valor afegit».

L’alcalde Aloy remarca la convergència a la ciutat de prestigioses firmes d’arquitectura com HArquitectes, que signarà l’edifici del Nou Arxiu de la ciutat. HArquitectes ha rebut diversos premis, entre els quals el FAD d’Arquitectura 2024 i el Mapei a l’edificació sostenible en diverses ocasions. El 2020 va ser escollit un dels 50 millors estudis d’arquitectura per la revista especialitzada Domus. Entre les seves obres destacades compta amb l’ampliació del Museu d’Art Contemporani MACBA al convent dels Àngels, la rehabilitació del Teatre Arnau de Barcelona, Centres Cívics a Sants i Les Corts i la rehabilitació del Vapor Cortès, de Terrassa.

RCR, que han concebut la residència d’Ampans a la Parada tenen infinitat d’obres arreu del món. Moltíssimes publicacions i molts premis, entre els quals cal destacar el Prizker, que és Nobel d’arquitectura. Han concebut la Mediateca Waalse Krook, Gent (Bèlgica), el Centre d’art La Cuisine (França), el Museu Soulages, Rodez (França) i la Biblioteca de Sant Antoni (Barcelona).

Julià Arquitectes Associats (JAAS), autors del projecte de la Fàbrica Nova, s’ha encarregat de la Rehabilitació de la fàbrica Sellarès Deu (Sabadell), el City lab de Cornellà (rehabilitació fàbrica Can Surís), la rehabilitació de Can Batlló-Escola de mitjans audiovisuals (Barcelona) i la rehabilitació del Reial Monestir de Pedralbes (Barcelona).

Pel que fa al despatx d’arquitectura Barceló-Balanzó, que s’encarregarà de l’ampliació del Nou Congost, han fet el Palau d’Esports Jocs del Mediterrani (Tarragona) i una llarga llista d’equipaments esportius, educatius i universitaris.

Un cop d'ull al futur

Temps de transformació

La cosa no es quedarà aquí i ja s’ha posat en marxa la maquinària administrativa per construir la nova residència per a persones grans Víctor Feliu, al barri del Xup, i per posar la primera pedra del Barnahus, un equipament per atendre infants i joves que han estat víctimes de violència i abusos sexuals, que es construirà al carrer Joan Fuster, cruïlla amb carretera del Pont de Vilomara.

A banda dels edificis de nova construcció i la rehabilitació de construccions patrimonials, a l’hora d’analitzar la transformació de Manresa des d’un punt de vista actual cal fer referència a grans operacions no ja arquitectòniques sinó urbanístiques com les obres del polígon del Pont Nou, l’obertura de l’avinguda dels Països Catalans o l’avenç del Pla Estratègic per al Cardener.

Subscriu-te per seguir llegint