Manresa hagués pogut tenir un camp de futbol al mig de l'estadi d'atletisme del Congost

L’any 1950 van començar les obres de construcció d’una pista d’atletisme i d’altres espais esportius a l’altre costat del riu, a tocar el Cementiri Municipal, en terrenys cedits per l’empresa minera Potasses de Súria.

En un espai de 21.942 m2, es va fer l’anella de la pista que en principi només estava previst que tingués 300 metres de corda i no els 400 metres que va tenir al final.

La idea inicial preveia posar al mig de la pista d’atletisme un camp de futbol, però de seguida van fer veure que no hi cabia, doncs «si tenemos en cuenta que vamos a empezar una obra de cara a lo futuro, no podemos renunciar a unas medidas a las que mañana podríamos lamentar no haber tenido en cuenta».

El fet de disposar d’una anella de 400 metres l’equiparava a les millors instal·lacions d’aquell moment, ja que permetien molt bé les proves de 800, 400 i 200 i les distàncies superiors, a part que la major dimensió possibilitava tenir més seguretat per als llançaments.

L’anella estava per sota del nivell de la terra, com una trinxera, i la corda estava delimitada per estaques.

El treball d’aplanar el terreny va ser molt dificultós i lent. L’any 1951 trobem que l’ajuntament pagava diferents factures a Construcciones Fornells per jornals que s’havien fet per habilitar l’estadi municipal.

El disseny de la pista i els seus aspectes tècnics van ser estudiats pels mateixos atletes i directius manresans i portats sobre plànols que va realitzar l’atleta Salvador Clotet Solà.

Després de moltes gestions amb les autoritats municipals, l’Ajuntament va aprovar el projecte mentre que la Delegación Nacional de Deportes concedia una subvenció de 100.000 pessetes, de les quals només es va tornar el primer termini de 10.000 pessetes.

A banda de les pistes d’atletisme i unes porteries de futbol al mig del camp, en aquesta zona es van crear més espais esportius de tir amb arc, tir al plat, tir amb pistola, pista poliesportiva, amb aeromodelisme, bàsquet i hoquei amb patins, i un espai per al voleibol.

L’1 d’abril de 1951 es van estrenar les pistes de l’estadi del Congost en un encontre de Lliga de clubs entre els equips B de Manresa i CN Barcelona.

El diari Manresa recollia aquest fet amb el llenguatge propi de l’època: «Los que sabemos de las dificultades y obstáculos que han tenido que superarse hasta llegar a la actual realidad, sentimos como cosa propia la satisfacción que los atletas, desahuciados en algunos momentos, experimentan en estos momentos. Alegrémonos por ellos y por lo que en un no lejano futuro representará para el deporte de nuestra ciudad el Estadio ‘El Congost’».

La pista era de terra i els vestidors es trobaven separats de l’estadi, a tocar la paret del cementiri (viver municipal).

La inauguració oficial de l’estadi es va celebrar el 1954 en un campionat entre els atletes locals del CEM i atletes d’Hamburg (RF Alemanya). El camp d’atletisme del Congost acollia per primera vegada una prova internacional.

Al cap d’un any (1955), els atletes es van desvincular del Centre d’Esports Manresa i, sota el lideratge de Josep Pla March, ànima de l’atletisme manresà, es va fundar el Club Atlètic Manresa (CAM).

El desembre de 1957 la Diputació de Barcelona va concedir una subvenció de cent mil pessetes amb l’objectiu de fomentar la construcció de les instal·lacions esportives, principalment d’atletisme. Es va crear una comissió amb representants de l’ajuntament i del Club Atlètic que van decidir instal·lar cendra a la pista que fins aleshores era de terra. La cendra la va proporcionar la foneria Alegre que es trobava al costat del Pont Nou.

Al voltant de la pista, es va construir un canal per recollir l’aigua de la pluja, ja que calia regar la pista de cendra perquè la carbonissa feia molta pols. L’aigua anava a parar a un pou i d’aquí, amb l’ajuda de mànegues, es regava tota la pista.

I no va ser fins al 1985 quan l’estadi d’atletisme del Congost va disposar d’una pista sintètica.

Subscriu-te per seguir llegint