Tres adolescents apassionades per les matemàtiques: "No m'agrada que es pensi que són només per gent friqui"

Tres representants de la quarantena d'estudiants que van assistir ahir a la primera jornada del programa 'Ambaixadores de les Matemàtiques' van voler parlar amb aquest diari per explicar com s'hi van enamorar, com se senten en el dia a dia amb els seus companys, i com es plantegen continuar el seu itinerari formatiu en un futur proper.

ARIAN MARTÍN. Escola Galí Bellesguard de Barcelona

"No m’agrada que es pensi que les matemàtiques són per gent friqui"

Arian Martín és una altra enamorada de les matemàtiques. En el seu cas, la relació ve de lluny, ja que com ella mateixa reconeix "me’n vaig enamorar a sisè de primària, gràcies a un professor que em va saber transmetre la seva passió". Potser aquesta circumstància que la van fer caure en la temptació que representen els logaritmes i la trigonometria és el que fa que sigui una ferma defensora de compartir amb la resta de companys la seva passió: "No m’agrada que la gent es pensi que les mates són avorrides o per gent friqui".

En la seva experiència, el biaix de gènere existeix, però "és perquè moltes noies no volen destacar i que les vegin com una ‘nerd’ de les pel·lícules americanes". De fet, "no m’ha importat mai que hi hagi més nois que noies, també em porto molt bé amb els nois que destaquen a classe, així que he tingut aquesta sort". A més, "m’agrada poder difondre que a tothom li poden agradar les mates si s’hi esforcen" conclou.

Quant a com afrontar el seu futur professional, té clar que l’elecció serà cap a una carrera de ciències: "M’agraden les mates, però sobretot la física. Concretament l’astrofísica. M’agradaria fer el doble grau de matemàtiques i física i així poder-me dedicar a l’astrofísica" apunta decidida.

JÚLIA VILANOVA. Institut Miquel Bosch i Jover d’Artés

"Més nois que noies volen fer el científic o el tecnològic"

"L’any passat, una professora ens va ensenyar les bases de les matemàtiques i encara que a molts dels meus companys no els agradava gens, a mi em va despertar una curiositat especial". Així es va enamorar de les mates Júlia Vilanova, que actualment cursa tercer d’ESO a l’Institut Miquel Bosch i Jover d’Artés. Així i tot, reconeix que el seu cas és poc comú, sobretot entre les seves companyes: "Hi ha molts més nois que noies que vulguin fer el batxillerat tecnològic o científic". Ella, tot i tenir grans habilitats matemàtiques, està indecisa, "encara no sé si tirar cap a les humanitats o decantar-me per la física o les matemàtiques" reconeix, "encara falta molt de temps" conclou mentre sospira.

És una circumstància que no és nova, i un biaix que alguns professors encara fan perdurar, "moltes vegades tinc la sensació que se’ls valora més". Vilanova, però, no vol que aquesta manera de fer condicioni la seva relació amb la resta de companys: "A classe m’agrada explicar a la resta com es fan alguns problemes, i a poc a poc hi he trobat el gust".

Al seu parer, el fet que la resta d’alumnes considerin les matemàtiques una assignatura que no els motiva, té a veure amb com expliquen els professors. "Si només t’expliquen com has de fer els problemes, amb un procediment estricte" els companys perden interès, "les mates es construeixen soles i són com un llenguatge molt divertit".

MONTSERRAT RULL. Institut Andreu Nin del Vendrell

"Veig les mates com un joc i no com una matèria"

A vegades, la passió arriba des de ben d’hora, i ho acostuma a fer de les maneres més inesperades. Per la Montserrat Rull, estudiant de 14 anys del Vendrell, l’amor per les matemàtiques va arribar en una etapa molt primerenca de la seva vida, concretament "a segon de primària, estàvem fent sumes i restes, m’avorria perquè ha ho sabia fer i la meva mare em va ensenyar a fer multiplicacions difícils".

De fet, ella mateixa considera que "vaig començar a veure les matemàtiques com un joc i no com una matèria", i que precisament aquesta ha estat la raó per la qual li ha estat tan senzill millorar el seu nivell. Una de les conseqüències de descobrir aquest amor cap a les matemàtiques tant primerenc ha estat que s’ha avançat a la resta de companys: "A primària no tenia gaire llibertat, però a l’ESO he tingut professors que em permetien aprofundir en les demostracions, saber el perquè s’havia resolt de la manera que s’havia fet".

En el futur, té clar que continuarà fent matemàtiques, tot i que té previst combinar-les amb una altra de les seves passions: la informàtica. Rull també s’ha trobat amb una important presència masculina en les classes de ciències: "a optatives com tecnologia, només som dues noies".

Subscriu-te per seguir llegint