«Vaig viure experiències difícils a l'escola, per això he creat un taller segur»

Fent pizzes o de cambrera. Aquestes són dues de les feines per on ha passat la Radha Sivillà (Manresa, 1998) per ‘sobreviure’ al món laboral. Tal com els passa a molts altres joves, treballar del que ha estudiat ha estat una aventura trepidant per a aquesta bagenca. Fa tot just un any va obrir taller creatiu Radha Sivillà a Manresa, tot i carregar —com tants emprenedors— amb els «fantasmes silenciosos» de l’aventura de ser autònoma.

Sivillà imparteix tallers d’art i disseny per a totes les edats: des de regulars fins a monogràfics. Des de fusteria fins a ceràmica o enquadernació, els participants hi treballen amb tota mena de materials. Hi desenvolupen la creativitat, però també la «confiança, la concentració i la paciència», trets que molts adults sovint «perdem pel camí».

Un fil invisible fa anys que la manté connectada al taller. Ja de petita «descrivia el món a través dels colors». En part, inspirada pel seu avi, l’aquarel·lista manresà Antoni Sivillà (1920-2000), un referent silenciós que sempre ha estat present a casa. Més tard, l’espai creatiu L’Enginy, on va anar des de quart de primària fins a batxillerat, es va convertir en seu «lloc de desconnexió». I, sense saber-ho, també en un pont cap al seu futur.

L'inici del projecte

Va estudiar disseny gràfic després d'un intent fallit amb l'arquitectura. El 2024, quan acabava de deixar la seva primera feina com a dissenyadora, el seu antic professor a l'Enginy, el Hans, va oferir-se a traspassar-li el material i maquinària del taller on va formar-se. Només havia de trobar el local on començar un projecte que ja feia anys que li «rondava pel cap». «Va ser l’empenta que necessitava després de trencar amb una feina del meu sector amb unes males condicions laborals».

La part difícil va venir després. Assumir la inversió inicial, trobar un local i adaptar-lo. «Sense l’ajuda de la família i la meva parella, hauria estat impossible», confessa. Es va instal·lar al 18 del carrer de Sant Fruitós. No és només un espai on deixar volar la creativitat, sinó que Sivillà ha volgut convertir-lo en un espai «segur». Després de viure «experiències difícils de petita a l'escola», vetlla perquè tots els alumnes «se sentin respectats i còmodes».

Les dificultats d'emprendre

El procés és enriquidor, però també complicat. «Ara per ara no tinc un sou estable», detalla. Molts dies, la pressió econòmica i la sobrecàrrega de feina acaben fent-la patir la síndrome de l’impostor. «Et qüestiones constantment si ho estàs fent prou bé, si fas suficient o si realment aquest és el teu lloc», reflexiona. «Quan ets emprenedor costa posar-te límits, sempre creus que pots fer més. És un viatge emocional intens», avisa. Un trajecte en què l'assessorament per a emprenedors de ProManresa de l'Ajuntament de la capital del Bages ha estat el seu salvavides en més d'una ocasió. «Em donen molt de suport per a tràmits i altres qüestions, alhora que m'han ajudat a treballar la part emocional».

De cara al futur, li agradaria consolidar el taller, alhora que es forma en noves disciplines. També vol recuperar i fer créixer la marca de joies que va crear per a un treball universitari, i per la qual s'ha continuat formant en aquest àmbit. En definitiva, vol consolidar el seu gran projecte, alhora que creix amb ell.

Subscriu-te per seguir llegint