La Depuradora de Manresa celebra 40 anys obrint les portes a la ciutadania

La Depuradora de Manresa celebra durant aquest any quatre dècades tractant i regenerant l'aigua de la capital bagenca, Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Canet de Fals. Cada dia, la planta retorna al riu Cardener al voltant de 20.000 metres cúbics, és a dir 20 milions de litres. A més, derivat del sanejament de l'aigua de les clavegueres, també es tracten els fangs. Un llarg procés que genera biogàs, que alhora serveix de combustible per abastir el 20% de la demanda elèctrica de les instal·lacions.

Amb la intenció de fer créixer aquest percentatge, Aigües de Manresa, l'empresa pública que gestiona l'aigua, ha iniciat les obres per a construir una instal·lació de plaques fotovoltaiques per aconseguir reduir encara més la seva petjada energètica. Segons fonts la mateixa empresa, està previst que la construcció estigui plenament operativa a finals del mes de desembre d'aquest 2025. A banda de la seva basant mediambiental, la planta forma part de la xarxa de vigilància del SARS-CoV-2, que ajuda a detectar la presència de virus i bacteris a les aigües residuals.

Una seixantena de persones han visitat durant tot el matí les instal·lacions de l'estació quadragenària, i han pogut descobrir els secrets que amaga una planta encara molt desconeguda per la ciutadania, tot i que tenen un rol indispensable en el dia a dia. La planta és l'encarregada depurar les aigües residuals i de separar tots aquells residus que en moltes ocasions no haurien de ser a les clavegueres, i hi són. Com s'ha explicat durant la visita, es retiren cada any al voltant de 700 tones de residus. Des de les encara habituals tovalloletes o cabells fins a carteres, diners i fins i tot algun DNI.

Ajuda dels microorganismes

Si una cosa ha quedat clara tant en el cas de la línia d'aigües com la de fangs, és que els microorganismes que hi conviuen són uns aliats indispensables per a la tasca diària de la planta. És per aquest motiu precisament que el tractament que es fa a la planta és de tipus biològic, que com s'ha explicat, "s'anomena així perquè ja passa en la natura, el problema és que a causa de la gran quantitat de residus, els microorganismes no tenen prou temps a fer-ho". Això és el que els dona la depuradora, temps perquè a poc a poc, els diferents processos purifiquin una aigua que entra amb fragments sòlids i d'un color terrós i surt transparent i inodora.

Del primer dels processos n'emanen les dues línies de tractaments: la d'aigües i la de fangs. De fet, aquests segons passen molt més temps a la planta, gairebé un mes. L'aigua, en canvi, hi passa de mitjana tot just un dia. En els diferents processos per compactar els fangs, hi tornen a jugar un rol indispensable un altre mena de microorganismes. Aquests, després de la seva acció, desprenen un biogàs que serveix per alimentar un motor de generació d'energia elèctrica que rebaixa la factura cada mes. Aquests fangs, una vegada tractats, seran utilitzats als camps de cultiu com a base d'adobs.

A més, a conseqüència de les sequeres dels anys 2007 i 2008, però sobretot de la del 2024, la planta compta també amb una instal·lació per regenerar l'aigua que depuren. Ja que per molt bona cara que faci una vegada passa tot el procés, no deixen de ser aigües residuals tractades. Mitjançant un sistema de raigs ultraviolats que desinfecten i una bomba de clor, s'ha aconseguit habilitar aquest nou sistema que va servir a l'Ajuntament de Manresa per netejar els carrers de la ciutat durant les onades de calor.