Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La pressió estètica, a debat a Manresa: «El comentari d’un doctor em va provocar un trastorn alimentari»

La primera edició de les jornades ha aplegat una seixantena de persones a l'Espai Plana de l'Om amb la participació de l'educadora social Anna Jeremias Marin, la futbolista Valentina Berr i la cantant Yolanda Sey Asare

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Manresa

Una seixantena de persones s'han aplegat avui a l'Espai Plana de l'Om en la primera edició de les jornades sobre pressió estètica que ha organitzat l'Ajuntament de Manresa. L'acte central ha estat una taula rodona sota el títol "Cossos en disputa, diàlegs per a una altra mirada" que ha tingut la participació de l'educadora social Anna Jeremias Marin, la futbolista Valentina Berr i la cantant Yolanda Sey Asare amb la moderació d'Isabel Baena Mateo, psicòloga de l'Espai Èmfasi. Avui és el Dia Internacional per a la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).

Començant pel final, i per entendre la importància del debat sobre aquest tema en espais públics i oberts, una de les intervencions més colpidores en la roda de preguntes i comentaris ha estat la de l'Ainhoa, una jove que ha explicat que amb 14 anys va patir un TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària) i que un dels desencadenants va ser el comentari d'un metge sobre un indicador, 'tens l'IMC [Índex de Massa Corporal] massa alt', van ser les paraules que la van "trencar". «El comentari d’un doctor em va provocar un TCA», ha assegurat. En aquest torn de paraula oberta també han participat mares, dones grans i persones grasses que han complementat les reflexions i idees de les expertes.

Eixos de desigualtat

La inauguració de l'acte ha anat a càrrec d'Isabel Sànchez, regidora d'Igualtat i Feminismes de Manresa, que ha assegurat que des de les institucions es treballa per aconseguir "una Manresa que cuida i acompanya". Cadascuna de les participants en la taula rodona ha estat marcada al llarg de la vida per un eix de desigualtat que ha condicionat la seva relació amb ella mateixa i la resta del món. Anna Jeremias és una persona grassa, Valentina Barr és trans i Yolanda Sey és una persona negra.

Aquestes diferenciacions entre les ponents ha aportat al debat una mirada interdisciplinària des de diferents perspectives que ha criticat el sistema capitalista que pressiona i oprimeix els cossos de les persones.

Barr ha començat la seva primera intervenció exposant l'excepcionalitat de la trobada, "no és habitual que persones com nosaltres formin una taula i estiguem al centre", ha dit. I ha afegit que les persones trans "no són les úniques que hem de passar per un procés per estar bé amb el nostre cos" perquè segons explicava "tothom ha sentit incomoditats" amb el seu cos i posava l'exemple de les dones que es depilen el bigoti perquè no és un atribut típicament femení.

Jeremias ha explicat el terme de grassofòbia i ha comentat que en els discursos actuals "l'imperatiu és ser primes o fortes, són proclamacions que ens jutgen i ens patologitzen".

Tot per encaixar

Seguint amb diferents eixos de pressió que afecten el cos de les persones, Sey ha admès que "moltes vegades he volgut ser blanca". Ha detallat que tenia aquesta mena de pensaments quan era jove, ja que "en l'adolescència el que més desitges és encaixar i tot el que veus al teu voltant et diu que si ets una persona negra no pertanys aquí i hauries de marxar". En un punt més avançat del debat ha vinculat aquest aspecte a la importància de tenir referents diversos.

En aquest sentit, ha comentat que des de l'edat adulta "no podem exigir a les nenes que vulguin tenir professions que han estat històricament masculinitzades perquè mai han vist cap referent".

Un altre dels temes que ha tingut més rellevància al llarg de tot el debat, i especialment en les intervencions d'Anna Jeremias, ha estat "el mite de la normalitat". Segons l'educadora social, "les violències estètiques s'alimenten des d'institucions bàsiques com la família o les consultes mèdiques".

En relació amb aquest darrer punt, ha comentat que en xerrades en centres educatius la majoria d'alumnes pensen que les persones grasses "ho estan perquè volen" i que quan no funcionen les dietes ni l'exercici físic ha d'haver-hi una intervenció quirúrgica, "però ningú no pregunta 'com estàs?' i això ens desconnecta de les històries humanes", reflexionava Jeremias.

Tracking Pixel Contents