I els firaires, indignats, van plantar Manresa

Què seria una fira sense cavallets, autos de xoc i atraccions vertiginoses de les que tant agraden els més joves? Sense cap mena de dubte, seria una fira descafeïnada, i els manresans van tenir ocasió de comprovar-ho fa 25 anys per Sant Andreu. La ciutat no tenia un lloc clar on situar els grans entreteniments mecànics, i els firaires, farts que els maregessin, van decidir plantar l’ajuntament: van desmuntar el que ja havien començat a instal·lar i van abandonar la ciutat enmig del disgust general.

Durant dècades, Manresa havia situat les grans atraccions de fira als solars que quedaven lliures al Passeig, on gaudien d’una ubicació idònia tant per als firaires com per als clients. Però quan aquells solars van ser ocupats per pisos, es va plantejar el problema d’on situar ‘el pulpo’, els Caspolino i tota la resta.

Calia que fos un lloc a l’hora espaiós i cèntric: d’una banda, els firaires volien una ubicació on es pogués arribar fàcilment a peu des de la major part de la ciutat, i el comerç local també estava interessat en que fos així per tal que els grans entreteniments ajudessin a atreure visitants al centre. L’avinguda Francesc Macià, urbanitzada recentment, va semblar una bona solució, però tenia un problema: les grans màquines, amb les seves poderoses megafonies, quedaven a tocar d’una pila de veïns, que es queixaven d’haver de passar hores i hores sentint des de dins de casa l’estrèpit firaire.

El govern tripartit que encapçalava Jordi Valls va arribar a la conclusió que el lloc idoni era l’entorn del Palau Firal: accessible, lluny de la zona més poblada i amb molt espai disponible. Però els firaires es queixaven que allà no tenien clients. I va començar un estira-i-arronsa. El govern municipal es va oferir a estudiar una alternativa si els propietaris de les atraccions en trobaven una de viable i, efectivament, la van trobar: el solar de l’antiga foneria de la Sagrada Família. L’Ajuntament ho va acceptar i els firaires van començar a traslladar tot el que tenien al Palau Firal cap a l’espai del carrer arquitecte Gaudí. Però quan ja ho havien començat a fer, l’ajuntament es va repensar i els va dir que no: segons els tècnics, l’espai no reunia les condicions de seguretat necessàries. Per acabar de recargolar el sainet, el govern municipal els va oferir que, en comptes de tornar al Palau Firal, anessin a l’avinguda Francesc Macià, d’on se’ls havia tret inicialment.

L’Ajuntament va córrer a tallar el trànsit de l’avinguda i a treure’n els cotxes per deixar espai per als firaires, però aquests es van plantar, indignats. Un d’ells explicava a aquest diari que «ens han tractat com a titelles», i un altre hi afegia que «el cap de setmana passat no vam fer ni un duro al Palau Firal i ja no val la pena desmuntar i tornar a muntar per un dia». Conclusió: el personal de les atraccions va reunir-se en una arrossada i se’n va anar de la ciutat amb la voluntat explícita de deixar l’ajuntament plantat: «La canalla no es mereix que l’Ajuntament els deixi sense la il·lusió de la fira. No entenem què passa en aquesta ciutat, que no es capaç de tallar una avinguda per instal·lar-nos com es fa als altres pobles».

El regidor competent, el futur alcalde Josep Camprubí, deia que «no depèn de mi que ara no hi hagi atraccions. Tenen permís per estar-se a Francesc Macià i la responsabilitat és d’ells. Tot això ha passat perquè volíem entendre’ns». Per a ell, la clau era que havien d’anar al Palau Firal «però no de braços plegats, sinó que han de liderar la fira i fer-ne promoció». Resultat: disgust general.

Acabada la fira, que va aplegar una gentada com sempre, l’alcalde, Jordi Valls, va concloure que el problema s’havia produït «per actuar amb feblesa i voler acontentar tothom». Efectivament, el que es va aconseguir va ser no acontentar ningú. n