Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sorpresa a les piscines municipals de Manresa: apareixen restes dels vestidors dels anys 50

Els vells canviadors van quedar enterrats al que ara és l’aparcament, on fan obres per promoure energies sostenibles

Els vells vestidors van quedar enterrats on ara hi ha l'aparcament

Els vells vestidors van quedar enterrats on ara hi ha l'aparcament / J.M.G.

Jordi Morros

Jordi Morros

Manresa

Les obres que Aigües de Manresa porta a terme a les piscines municipals per canviar el gas per energies renovables s’han trobat amb una sorpresa: restes dels antics vestidors de les velles piscines municipals que es van enderrocar el 2007. Aleshores l’equipament esportiu ocupava bona part del que ara és l’aparcament. És aquí on han aparegut inesperadament parets de rajoles blanques i de color blavós.

Rasa on han aparegut les restes: rajoles blaves i blanques d'antics vestidors

Rasa on han aparegut les restes: rajoles blaves i blanques d'antics vestidors / J.M.G.

Les piscines municipals s’han adreçat als seus abonats per informar-los que això ha obligat a revisar el plantejament inicial dels treballs, i ha provocat un petit retard en el calendari previst. Els treballs afecten bàsicament places d’aparcament i no pas l’activitat pròpia de les piscines, ja que el moviment d’obres és just a l’entrada del mateix pàrquing i molt a prop, també, de l’entrada principal de les instal·lacions esportives.

En dues de les rases que s’han obert en aquests punts és on han aparegut parets amb les rajoles. Correspondrien a un dels vestidors de les piscines dels anys 50. En aquest cas quedaven com soterrades sota una de les graderies de l’equipament esportiu. Quan es van enderrocar les instal·lacions van quedar enterrades. Fins ara. La previsió és que aquesta mateixa setmana les rases quedin tapades i les rajoles, per segona vegada, també.

Obres per a una energia neta

Les obres es porten a terme per fer un equipament energèticament més eficient i sostenible combinant tres models d’energies renovables per generar calor i electricitat: la geotèrmia, l’aerotèrmia i la hidrotèrmia. Els treballs van començar l’estiu passat i suposen una inversió d’un milió d’euros. Una mica menys de la meitat els aporten fons europeus.

La geotèrmia aprofita la calor del subsol. En aquest cas per poder captar l’escalfor s’han fet forats de fins a 120 metres de fondària a diferents punts de l’aparcament que s’han canalitzat. L’aerotèrmia treu profit de l’energia de l’aire, i la hidrotèrmia és la part més innovadora del projecte. S’aprofitarà energèticament la calor que generen les aigües residuals que passen pel torrent de Sant Ignasi, just al costat de les piscines.

Les obres són a l'entrada de l'aparcament de les piscines

Les obres són a l'entrada de l'aparcament de les piscines / J.M.G.

La previsió és que al març es posi en marxa la instal·lació de geotèrmia i aerotèrmia, mentre que la part és innovadora del projecte, la hidrotèrmia s’enllestiria al maig.

Transformació energètica

Quan es posi en marxa la transformació energètica es calcula que el 70 % de l’energia necessària per fer rutllar l’equipament sortirà de fons renovables no contaminants, es reduirà un 45 % els costos energètics i un 55 % d’emissions de CO2 al medi ambient, prop de 600 tones l’any. Actualment, el gas natural és la principal font d’energia de l’equipament esportiu. Suposa el 85% del consum per escalfar les piscines, la calefacció i l’aigua de les dutxes. Les més de 500 plaques solars del terrat cobreixen el 30 % del consum anual d’electricitat per a la resta de necessitats. Les piscines municipals tenen la particularitat que necessiten fred i calor al llarg de tot l’any, sigui l’estació que sigui.

Història

L’actual complex de les piscines municipals, oficialment piscines Manel Estiarte Duocastella, es van inaugurar l’abril del 2007. Es va anar posant en marxa progressivament, però. Les velles instal·lacions que hi havia en aquest punt, que tenen el seu origen l'any 1932, es van començar a enderrocar el mateix 2007 després de més de 75 anys d’història.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents