Sor Lucía fa el viatge humanitari número 41 a Ucraïna per portar-hi soldats que s'han curat a Catalunya

"Tornar a Ucraïna després d’haver estat ferits no és simplement travessar una frontera. És tornar amb el cos marcat, però amb la vida rescatada. És tornar després del dolor, de la incertesa, de la por… i també després de la cura, de la tendresa i de l’oportunitat de continuar vivint". Sor Lucía Caram explica amb aquestes paraules des de Khàrkiv l'objectiu del 41è viatge humanitari que ha dut a terme a Ucraïna acompanyada pel president de la Fundació del Convent de Santa Clara de Manresa, Gabriel Prat, fundació que ella dirigeix, i de voluntaris d'aquesta. L'objectiu: portar a casa seva soldats ferits de guerra de la guàrdia de frontera que s'han recuperat a Catalunya.

"Aquests homes tornen avui al seu país després d’haver-se recuperat en hospitals de Barcelona, Terrassa i Sabadell, on mans generoses, professionals incansables i cors compromesos els han retornat la salut, la dignitat i l’esperança. Allà van ser atesos com a persones, no com a números. Allà van ser abraçats quan estaven lluny dels seus", remarca.

"Tornen al país que estimen"

Recorda que "el retorn és un moment sagrat" i que "a la frontera els espera un país ferit que no es rendeix. Els esperen les mares i les parelles que no han deixat de pregar, els fills que han crescut amb la seva absència, les esposes que han après a resistir soles, els amics que mai no han deixat d’esperar. Tornen al país que estimen, pel qual han lluitat, al qual han defensat amb el seu cos. Tornen amb cicatrius visibles i invisibles. Tornen sabent que la guerra continua. Però tornen vius. I això, avui, és un miracle".

Malgrat l'alegria per retrobar els seus i el seu país, fa notar que "també tornen a un país sotmès a una prova diària esquinçadora: moltes hores sense llum, sense aigua, sense calefacció, amb una humitat que cala fins als ossos, amb una incertesa que no dona treva. Tornen a un lloc on les alarmes no cessen, on cada dia es viu sota l’amenaça d’atacs indiscriminats que no respecten res ni ningú, fruit de la bogeria de senyors de la guerra que menyspreen la vida humana. I, una vegada més, des del cor d’Ucraïna, des del cor d’Europa, s’alça un clam que no podem silenciar: no ens oblideu. Feu-vos ressò del drama que estan vivint".

Fa arribar el seu "agraïment profund a la guàrdia de frontera, per la seva humanitat i professionalitat, i als hospitals i equips mèdics que han fet possible aquest procés de guarició, sense preguntar d’on venien, sinó simplement ajudant com s’ajuda a qui pateix".

Ho acaba amb un missatge que resumeix perfectament allò que vol expressar: "Les paraules no arriben. Les imatges parlen per si soles. Ells són herois i es mereixen el nostre afecte i respecte. Els trobarem a faltar. Que Déu els beneeixi i beneeixi Ucraïna amb la pau".

Subscriu-te per seguir llegint