Antoni Llobet, director general de la FUB: "El Govern té en compte la nostra universitat"

En nombres rodons, UManresa ha passat dels 2.400 estudiants de títols oficials a 2.600 aquest curs. Més que mai...

El tema de la matriculació ha anat molt bé. Sobretot perquè l’increment no s’ha produït només en el nombre total d’estudiants, sinó perquè hem pogut augmentar el nombre d'alumnes de nou accés, cosa que pensàvem que era inviable. Han augmentat més d’un 4%. El curs passat estudis que no omplien les places que s’oferien, les van omplir per primer cop. Parlo de Podologia, Educació Infantil i ADE. Sempre tenien més places de les que ocupaven. Allò que fa anys que ens passa a Fisioteràpia i Infermeria, on no només omplim places sinó que n’hi afegim més, ha passat amb aquests estudis.

Aparentment, s’ha arribat a un topall de creixement?

No només ens hem de fer la pregunta de com es pot seguir creixent, sinó com ho hem de fer per evitar decréixer. Això és molt important perquè estem omplin pràcticament totes les places de nou accés i perquè el cicle demogràfic girarà de dinàmica i baixarà la població en edat de fer estudis universitaris. Davant d’aquestes dues qüestions, estudis plens i canvi de cicle demogràfic, la pregunta de com fidelitzar la gent és important.

I quina és la resposta? Com s’aconsegueix la fidelització?

Els professionals de la casa l’estan contestant amb la seva manera de treballar. El nombre de places que ocupem en primera opció ha passat d’un 52 a un 72% en tres cursos. Això és molt important. Que les places que ocupem en primera opció es vagin acostant el màxim possible al sostre de places que tenim és molt rellevant perquè vol dir que molt majoritàriament la gent, d’entrada, vol venir aquí i no provenen d’opcions on no han obtingut plaça.

A què ho atribueix?

A la personalització, a l’acompanyament que dispensem des del primer moment, des que es demana informació. Un acompanyament que clarament és en benefici de la persona, del futur estudiant i el seu entorn. Un altre element de fidelització important és el territorial.

Expliqui...

En aquests moments la meitat dels estudiants que tenim al nostre campus són del Bages o comarques frontereres al Bages. A vegades es parla del tema geogràfic des del punt de vista de les fronteres administratives de les regions. La Catalunya central ens aporta més o menys el 30% dels estudiants, però és que pràcticament un 20% venen del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Anoia. Això vol dir que la gent de les comarques veïnes, fins i tot les que Barcelona acostuma a xuclar, veuen que al nord tenen un campus proper. Per proximitat ens poden veure com un campus propi del seu territori.

El curs passat es van congelar matrícules. I aquest?

També. Ens sentim escoltats pel govern. Es demostra el seu interès per reconèixer el paper que fa la universitat en general, i el nostre campus en concret des del punt de vista territorial per poder jugar en condicions més favorables dins el mapa universitari català.

Això en què es concreta? Fa dos anys va expressar la seva preocupació perquè no rebia finançament públic i posteriorment el llavors conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va anunciar un ajut d’un milió d’euros...

El milió d’euros de l’any 2024 ha quedat com consolidat per no haver d’incrementar la matrícula i no haver-nos de distanciar de les universitats públiques. Ara treballem el proper conveni-programa entre la UVic-UCC i la Generalitat amb la idea d’arribar a un acord significatiu pels propers anys que pugui anar més enllà. Ja ens vam sentir escoltats pel conseller Nadal i ens continuem sentint escoltats per l’actual a consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat.

Més suport públic, doncs...

Tenim clar que el suport públic l’hem de posar el servei de l’equitat per als estudiants, del reconeixement a la molt bona feina dels professionals, i de la competitivitat del territori.

Ha fet referència al conveni-programa que s’hauria d’aplicar el 2027-2030. Té l’esperança de capgirar la inèrcia dels darrers convenis que no incloïen el campus Manresa a l’hora de rebre ajuts?

L’important és que es va començar a capgirar el 2024. La universitat compta amb aquest suport econòmic del govern i aquesta és la voluntat expressada quan ens hem reunit amb el govern i que el president va declarar a Regió7 [Llobet fa referència a l’entrevista del 13 de novembre en la qual Illa manifesta la seva voluntat de donar suport a la UViC-UCC i al campus UManresa].

Més reptes. El pla estratègic 2026-2030 del conjunt de la UVic-UCC . Què pot aportar i què suposarà per UManresa?

Les quatre fundacions i el rectorat ens hem conjurat que sigui un pla estratègic útil amb l’objectiu d’aprofitar les sinergies de les quatre fundacions que conformen tota la universitat. Tot just l’estem començant a posar sobre la taula perquè tenim tot aquest curs per treballar-lo. Per nosaltres el pla estratègic ha de ser gairebé el pas definitiu perquè quedi clar que la Universitat Central de Catalunya és una unitat des del punt de vista de l’estructura universitària acadèmica. Una unitat que s’aprofita de les experteses, les infraestructures, del saber fer i de les bones pràctiques de cadascun dels quatre campus que les conformem. De portes enfora ha de servir per tenir molt clara la definició de la nostra universitat en el marc del mapa universitari de Catalunya.

La identitat manresana podria quedar diluïda en aquest nou engranatge?

Gens. Aquesta universitat pot tenir la suficient musculatura i la massa crítica perquè a nivell del sistema universitari del país juguem el paper que hem de jugar: una estructura universitària del territori equiparable a les universitats de Lleida, Girona i Tarragona. Tot el suport que això suposi per la universitat revertirà a UManresa. Com el del govern. Lògicament en solitari no hi podríem aspirar.

Quatre fundacions que sumen un tot. Va per aquí?

És important que s’entengui que la governança pròpia d’aquesta universitat és que des de la identitat de cadascuna de les quatre fundacions, aconseguim que el tot tingui una dimensió suficient perquè es pugui beneficiar de com ha de ser considerada dins el sistema universitari del país . Continuem sent quatre fundacions de gestió autònoma, amb campus, amb les seves facultats, però és important que com a universitat siguem un tot, una universitat equiparable a les altres d’aquestes dimensions.

Fa temps reclamen al govern català un reconeixement explícit. Què vol dir? De què serviria?

El que diem com a universitat és que es tingui en compte que està fent la funció que fan les altres universitats dels altres territoris del país més enllà de la seva titularitat concreta. I que ho estem fent participant del mateix procés de preinscripció universitària. No hi ha cap universitat privada que faci tot el procés de preinscripció i matriculació dels estudiants conjuntament amb les públiques. Nosaltres sí. És un tret diferencial absolut. Tot això ja fa que el govern tingui en compte la universitat. Hi ha un conveni-programa i s’entén aquest tret diferencial. Del que es tracta és que puguem anar-nos igualant a les condicions en les quals treballen universitats d’altres territoris.

Com per exemple retallar distàncies de preus de les matrícules com demanen fa temps... És allò que proclamen sovint que tot i ser una universitat privada hi ha una vocació de servei públic...

Nosaltres tenim clar que som una universitat amb vocació de servei públic. És indiscutible. Tenim una governança on el pes públic és molt important, amb alcaldes a la presidència dels patronats de les fundacions. L’acte de constitució de la federació que va donar lloc a la UVic-UCC, va ser 100% públic. Les dues persones que signaven eren dos alcaldes, l’acte el presidia el llavors conseller responsable d’universitats, i el lloc era el Parlament de Catalunya. D’això no ens en podem oblidar perquè aviat farà 12 anys, i els missatges volen dir moltes coses.

El curs vinent serà important amb l’estrena dels estudis de grau de Dret, si tot va com és previst, i amb l’arribada dels primers estudiants d’Odontologia....

Serà molt important. Estem treballant per posar en marxa Dret, pendent de l’Agència de Qualitat Universitària. No seria un grau qualsevol i suposaria un salt qualitatiu molt important per la ciutat. Per altra part, serem la tercera universitat de Catalunya que oferirà el grau d’Odontologia i es posarà en marxa tota la infraestructura de la Clínica Odontològica que és una inversió molt important. És una instal·lació de primer nivell que com la Clínica Universitària oferirà serveis al territori. A part de formar odontòlegs, serà un servei obert a la ciutadania i sobretot a gent que no podria tenir-hi accés.

Una de les estratègies que ha anunciat UManresa per fer front a la davallada demogràfica de joves en edat universitària és oferir més estudis. Dret en seria un exemple. N’han rumiat més?

Hi estem donant voltes perquè l’hem d’encertar molt. Tampoc no ens volem tornar bojos. Tindrem estudiants de 10 graus diferents, 8 gestionats per la nostra fundació, dos per la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, que són Medicina i Odontologia. A més a més els màsters i els cicles formatius de grau superior. Està prou bé. Hi ha marge, però l’hem d’encertar molt.

Ha fet referència a la nova Clínica Odontològica. Preveuen fer alguna inversió destacada més a curt o bé a mitjà termini?

A nivell de noves infraestructures, no. Hem de valorar que tenim els estudiants al costat d’allà on passen coses en educació o salut. Els estudiants no van a un lloc on només hi ha aules, sinó a un lloc on hi ha pacients reals com a les clíniques universitàries del campus, i infants reals com passa a la FUB4 d’Educació. Això té un valor incalculable i és un privilegi per als nostres estudiants.