La nit d'estiu en què Josephine Barker va congelar el Kursaal

En memòria d’Anna Rotllan Verdaguer, ànima de Francophonie

L’any 2021, Anna Rotllan, pal de paller de l’activitat cultural Francophonie que se celebra a Manresa cada any, es va posar en contacte amb mi per si tenia coneixement de l’actuació de la vedet francesa Josephine Baker a la nostra ciutat als anys cinquanta a fi dedicar-li algun acte de la Francophonie. Vaig buscar informació a través de la premsa local i de gent que podia haver-hi assistit i quasi no vaig trobar res.

Només un text del locutor de Ràdio a Manresa Vicenç Comas i d’Antoni Garcia, en el qual que recordaven: «La cantant, ballarina i actriu de revista Josephine Baker és segurament una de les vedets més internacionals que va trepitjar l’escenari del Kursaal, durant els anys cinquanta. Ho va fer en una única ocasió i gairebé per casualitat. Va estar actuant amb la companyia Colsada a Barcelona fins que la temporada es va acabar abans de complir la totalitat del contracte. Els responsables de la companyia van decidir aprofitar els dies pendents per incorporar-la a l’espectacle que havien de fer a Manresa».

També recordaven que s’havia repintat el camerino del Kursaal on aniria l’artista i que s’havia posat un mirall nou i més llums a l’habitació.

La premsa nacional recollia que havia vingut a Barcelona cinc vegades entre el juliol de 1950 i el gener de 1954, però en cap vegada s’esmentava que hagués actuat a la nostra ciutat.

A l'índex de la publicació Bages, revista de temas culturales y ciudadanos (1953-73), que es va publicar sota el paraigua de l’Institut Lluís de Peguera, hi havia al número 6 de l’agost de 1953 una breu notícia amb el títol Josephine Baker, que justament parlava de l’actuació de l’artista francesa a la nostra ciutat.

Concretament, va ser el dilluns dia 20 de juliol de 1953 - el dilluns els teatres de Barcelona acostumaven a fer festa i anar a «comarques»-, quan Josephine Baker va venir a Manresa al teatre Kurssal dins d’un espectacle titulat Alegria para usted que la companyia Colsada representava al Teatre Victòria del Paral·lel amb Antonio Amaya com a cap de cartell, America Imperio i Alady, entre altres artistes.

En aquell moment, Antoni Amaya, conegut com «El gitanillo de bronze», era el millor cantant de cobla espanyola, mentre que a la Baker ja li havia passat el moment de màxima esplendor artística.

La crònica de la revista Bages (en els primers números en castellà per ordre governativa) posava de manifest la contradicció de l’espectacle amb aquestes paraules: «Encuadrada en un espectáculo de distinta característica y de muy inferior nivel al de su arte personal, se presentó el pasado día 20 en el teatro Gran Kursaal, la famosa artista de color Josephine Baker. Lo de ‘encuadrada’ lo rezaban los programas; en realidad, Josephine Baker constituía algo aparte, no sólo en cuanto a la división temporal del espectáculo -una primera parte de números de la revista Alegría para usted y una segunda parte a cargo exclusivo de Josephine -, sino en cuanto a la categoría del mismo».

El cronista posava de manifest que la seva actuació era molt poc freqüent en escenaris de revista i en destacava la seva personalitat, ja que va cantar, va ballar, va parlar amb el públic amb un equilibri de veu i moviment i harmonia de gest i de paraula.

I l’article acabava amb aquestes paraules: «Parece como si el tiempo no hubiera pasado para Josephine Baker, como si el tiempo en ella, no hubiera podido logrado crear sino su leyenda».

Per a Vicenç Comas i Antoni Garcia, «tot i la fama mundial de Baker, a la ciutat, pocs eren conscients de l’excepcionalitat d’aquella actuació. Tanmateix, el seu bon fer damunt de l’escenari i les seves famoses faldilles de plàtans van aconseguir superar de molt les expectatives del públic».

L’espectacle es va fer dos dies més a Barcelona i es va acabar. Fins al dia d’avui, no hem trobat cap programa ni imatges d’aquesta actuació al Kursaal.