Althaia va diagnosticar prop de 1.600 nous casos de càncer el 2024

Recerca, recerca i més recerca clínica. És la millor forma de combatre el càncer juntament amb uns hàbits de vida saludables. Continua sent un dels grans reptes de salut pública, i la investigació és clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.

L’any 2024 es va diagnosticar a Althaia de Manresa 1.596 casos de càncer -s'exclouen els de pell- , i 1.200 pacients van tenir la seva primera visita al Servei d’Oncologia de la fundació sanitària i assistencial. La franja d’edat amb una incidència més elevada és la que va dels 70 als 79 anys en homes, i de 60 a 69 anys en dones. Un 20% dels tumors es diagnostiquen en persones majors de 80 anys, una tendència relacionada amb l’augment de l’esperança de vida. Aquest diumenge 3Cat posa en marxa una nova edició de La Marató solidària per recollir diners que es destinaran bàsicament a la recerca per fer front a la malaltia amb el lema ‘Detectem-ho. Arreglem-ho’.

Segons la cap del Servei d’Oncologia i directora assistencial d’Althaia, Montserrat Domènech, l’augment de la incidència de la malaltia i l’arribada de noves opcions terapèutiques ha provocat que el Servei d’Oncologia hagi experimentat una progressió notable en els darrers anys. Tant pel que fa a professionals que integren el servei, com pels espais, tractaments innovadors, o els assajos clínics en els quals participa -12 en l’actualitat i 16 de nous l’any vinent- fet que demostra que la recerca no és exclusiva dels grans hospitals, sinó també de centres com el de Manresa que han fet una aposta decidida per la innovació.

Les característiques de la mateixa malaltia i els condicionants socials que genera, ha fet que Althaia hagi apostat fa temps per un model d’atenció integral al malalt oncològic. Això vol dir que a part dels tractaments mèdics habituals, també s’ofereix atenció psicooncològica, assessorament dietètic, activitats complementàries per millorar la qualitat de vida dels pacients, o la creació de la unitat de càncer familiar per determinar si un càncer pot ser hereditari o no, explica Domènech.

Els més comuns

Igual que al conjunt de Catalunya i de l’estat espanyol, el càncer més vist a la Fundació Althaia de Manresa en ambdós sexes és el colorectal. En dones, el tumor més freqüent és el de mama, que suposa un 30% dels casos, i en homes és el de pròstata, que és un 21%. Un fenomen que Domènech ha destacat és l’increment de la incidència del càncer de pulmó en dones, que ha passat de ser el cinquè al tercer tumor més freqüent.

De tres a vuit oncòlegs

En 20 anys, el servei ha passat de tenir 3 oncòlegs als 8 actuals. Tots ells estan especialitzats en diferents tipus de càncer, aporten un plantejament totalment personalitzat i apliquen els darrers avenços en els tractaments, segons Althaia. L’equip està format també per 5 infermeres, 1 TCAI, administratius, una psicooncòloga, dos assessors genètics i data mànagers.

Cal tenir en compte que en els últims anys l’oncologia ha canviat radicalment: han evolucionat els tractaments, els mètodes diagnòstics, l’esperança de vida i la manera d’abordar cada cas. Avui, l’atenció es basa en la presa de decisions multidisciplinària a través dels comitès de tumors, on s’analitza cada situació de manera individualitzada per determinar les millors proves, la millor estratègia terapèutica i el millor seguiment per a cada pacient. Segons Domènech, «vivim un moment molt important en oncologia, amb molts avenços destacats i molt ràpids, i cada cop amb una atenció més individualitzada».

Medicina personalitzada

És el cas, per exemple, del tractament de precisió, que Althaia l’aplica de ple. L’oncòloga Òlbia Serra explica que primer «s’estudien les característiques específiques de cada tumor, allò que el fa únic, i a partir d’aquí dirigim el tractament a aquestes característiques». És, doncs, un tractament específic i individual pel tumor d’aquella persona. No es pot aplicar en tots els casos ni en tots els tumors, tot i que Serra vaticina que «cada cop tendirem més a tenir una medicina personalitzada». Els tractaments acostumen a ser més efectius i sovint amb menys efectes secundaris.

L’oncologia de precisió forma part de la cartera de serveis del Sistema de Salut de Catalunya des de l’any 2021. Abans, el Servei d’Oncologia ja participava en investigacions i assajos clínics relacionats amb les dianes terapèutiques que han permès que pacients puguin accedir a tractaments innovadors a l’Hospital Sant Joan de Déu abans que els fàrmacs estiguessin disponibles d’una manera generalitzada. Inicialment, es va començar a aplicar l’oncologia de precisió en els casos de càncer de pulmó i còlon, i progressivament s’ha estès a pacients amb altres tipus de tumors.

A aquesta innovació s’hi afegeixen tractaments com la immunoteràpia, que està demostrant resultats molt positius en tumors com el melanoma, el càncer de pulmó o urològic, i que ha aconseguit supervivències llargues en pacients metastàtics que fa uns anys tenien un pronòstic molt més limitat.

Un altre avenç destacat són els anomenats anticossos conjugats, que combinen un anticòs dirigit contra una proteïna tumoral amb un fàrmac quimioteràpic que s’allibera directament dins la cèl·lula malalta. En càncer de mama, per exemple, aquesta tecnologia està aportant resultats prometedors i cada vegada més desplaça la quimioteràpia convencional.

Davant aquests avenços Domènech comenta que «cada cop més la quimioteràpia està quedant una mica relegada. Amb els nous tractaments estem veient pacients metastàtics que abans era impossible, i supervivents importants».

Estudi pioner amb arrels de casa

El Servei d’Oncologia d’Althaia participa en un estudi europeu de referència sobre medicina personalitzada en oncologia. Es tracta del projecte CGI-Clínics, liderat per la bagenca Núria López-Bigas, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i cap del laboratori de Genòmica Biomèdica de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. L’objectiu és analitzar les alteracions genètiques dels tumors, incloses les de significat incert, i desenvolupar models predictius que ajudin a entendre’n el comportament gràcies a la intel·ligència artificial. Aquest camp avança a gran velocitat i està transformant el coneixement dels tumors i les opcions terapèutiques futures.

Nous assajos clínics

La recerca en oncologia a Althaia ha viscut una evolució constant des que es va iniciar el 2005. Llavors es van dur a terme cinc assaigs clínics. Vint anys després, el servei té 12 assaigs clínics actius amb 40 pacients. De cara al 2026, és previst participar en 16 nous assaigs, que reforçaran encara més aquesta línia estratègica i permetran seguir oferint noves opcions terapèutiques als pacients que en cas contrari no tindrien al seu abast.

Paral·lelament, també s’han dut a terme els anomenats estudis observacionals. Permeten analitzar dades reals de pacients per millorar el coneixement de cada tipus de càncer i optimitzar l’atenció clínica. El 2021 hi va haver 6 estudis observacionals sobre 3 patologies amb la participació de 82 pacients. Aquest 2025 es porten a terme 21 estudis observacionals, 11 patologies amb 230 pacients. La combinació d’assaigs clínics i estudis observacionals permet construir un ecosistema de recerca diversificat, capaç d’afrontar projectes cada vegada més amplis i transversals.

El Servei d’Oncologia també impulsa projectes de recerca que sorgeixen de l’experiència clínica i de les necessitats detectades en els pacients. Entre les línies més actives destaquen els estudis en càncer de bufeta, que busquen identificar característiques tumorals capaces de predir quins pacients respondran millor als tractaments; els projectes en melanoma, centrats a entendre per què alguns malalts tenen una resposta especialment positiva a la immunoteràpia; i dues línies en càncer de mama, una orientada a detectar precoçment la cardiotoxicitat dels tractaments i una altra focalitzada en la qualitat de vida de les pacients.

Àrea de psicooncologia

A aquesta activitat s’hi suma el treball de l’àrea de psicooncologia. Es tracta d’un servei que es va posar en marxa el 2006 per tal de donar atenció psicològica als malalts oncològics i a les seves famílies. El 2007 es van fer unes 450 visites, mentre que l’any passar es va arribar a les 1.383.

«La nostra tasca és acompanyar el pacient o a la família al llarg de tot el procés», comenta la psicooncòloga Núria Orcero. «Ajudem a buscar les eines adequades per fer front a aquella situació nova, no volguda i en la qual hi ha patiment». També fa atenció en grups. «Potser no es coneixen de res, però poden compartir moltes coses. Llavors hi haurà les circumstàncies personals de cadascú».

A part d’aquests projectes, també s’han impulsat iniciatives que s’han demostrat que milloren l’adaptació a la malaltia, la qualitat de vida i els efectes derivats dels tractaments. Entre aquestes activitats hi ha l’artteràpia, l’estètica oncològica, rehabilitació cognitiva i la pràctica d’exercici físic. Són activitats que s’han dut a terme gràcies a aportacions de mecenatge. També l’aula del pacient. Jordi Cols, infermer de l’Hospital de Dia d’Oncologia, explica que l’aula del pacient va néixer per la demanda que van copsar de pacients. Amb la intervenció d’especialistes, s’aborden temes com l’alimentació, «que preocupa molt, l’exercici físic, temes laborals, sexualitat...». Es pot seguir en línia per la gent de fora. Segons Cols, «per nosaltres acompanyar els pacients és bàsic, i sovint estar cinc minuts amb ells és importantíssim. Si a més a més afegeixes el plus de l’aula, ho agraeixen i millores la seva qualitat de vida».

En aquesta línia, Althaia ha estat pionera a Catalunya en integrar l’exercici físic com a part del procés terapèutic oncològic. En col·laboració amb Fisioteràpia, es va iniciar l’any 2015 un programa de marxa nòrdica adreçat a pacients en tractament o seguiment. Els resultats van mostrar una millora clara en el benestar general i en la qualitat de vida. Ara l’aposta del centre evoluciona cap a un programa d’exercici terapèutic centrat en la força. L’oncòloga Mariona Fígols afirma que «l’exercici físic és fonamental. Fins ara fèiem marxa nòrdica, però davant l’evidència que els exercicis de força té més impacte, el gener començarem a fer-ho amb grups reduïts». L’objectiu és oferir un entrenament adaptat, segur i amb el màxim benefici per al pacient. La voluntat és que aquest model pugui arribar, en un futur a més pacients.