Els joves se senten «més atrets que mai per viure en grans nuclis urbans»

Si un missatge va quedar clar durant la xerrada que va oferir el geògraf i demògraf nascut a Olesa de Montserrat, Jordi Bayona, a la sala d’actes de l’edifici de la FUB2 de la UManresa és que cada vegada hi ha més persones que marxen de les grans ciutats. Això és completament cert per a la gran majoria de grups de població, a excepció dels més joves. Aquest col·lectiu, en canvi, «demostra una tendència a estar més atrets que mai per viure a aquests grans nuclis urbans» explica el geògraf l’olesà.

Aquesta, però, és una realitat que no només es viu a Catalunya, sinó que també està succeint a tot l’entorn europeu. «Els atreuen més que mai», apunta Bayona, però, alhora, també els motiva a moure’s: «Quan creixen, els és gairebé impossible trobar espais accessibles per muntar una família, i això també els impulsa a marxar i a contribuir de nou a aquesta mobilitat interna».

L’altre grup de població que trenca amb aquesta tendència majoritària és el dels majors de 75 anys. En aquest cas, però, la raó que presenta Bayona és molt més clara: «Són persones que, a poc a poc, estan perdent autonomia i, en el cas que puguin, opten per anar a viure allà on viuen els seus fills, o el més a prop possible».

El geògraf olesà replica que aquest moviment que succeeix en edats joves -dels 25 als 35 anys- és perquè «és quan s’independitzen, quan comencen a fer la seva vida i, alhora, quan es fan una mica més grans i pretenen formar una família. Aleshores no els queda més remei que marxar de les grans ciutats perquè no hi troben un pis a un preu competitiu». «La manca d’habitatge a un preu assequible és una de les raons principals que eximeixen moltes de les persones que han de canviar de municipi», conclou Bayona.

El que sembla clar, segons el demògraf, és que les circumstàncies laborals cada vegada tenen una menor influència en la decisió d’on establir-se: «La gent s’ha acostumat a haver-se de desplaçar cada dia per anar a la feina i cinc o deu minuts de cotxe no els suposa un gran perjudici».

En canvi, el factor limitant ha passat a ser un altre: el preu de l’habitatge. «És molt evident, perquè estem observant que sempre que baixa el preu, també ho fa la mobilitat», explica. I no és l’únic, «també tenen importància la finalització dels contractes de lloguer, que són un altre gran incentiu a la mobilitat», conclou el geògraf olesà.

Un perfil expert

Jordi Bayona i Carrasco va néixer el 1973 a Olesa de Montserrat, on encara resideix. En l’actualitat és professor agregat Serra Húnter al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i Investigador Associat en el Centre d’Estudis Demogràfics. A més, en l’actualitat forma part de l’equip del Grup de recerca Globalització, migracions i espai. Bayona és doctor en Demografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i va dur a terme una tesi sobre les pautes d’assentament de la població estrangera a la ciutat de Barcelona.

Les seves línies de recerca se centren en l’anàlisi dels fluxos migratoris, tant els interns com els internacionals, i en l’estudi de les poblacions immigrades i de les seves característiques sociodemogràfiques. En la seva recerca, Bayona presta especial atenció als processos d’assentament, estudiant diversos àmbits com són les pautes de localització espacial (segregació, concentració i diversitat en el territori), l’accés a l’habitatge, el mercat laboral, o als centres educatius.

Subscriu-te per seguir llegint