Querella contra els Mossos per l'ús de gas pebre durant la protesta que volia aturar la sortida de l’Hapoel de Barcelona cap a Manresa

Cinc manifestants, entre ells un diputat de la CUP i dos sindicalistes, i una fotoperiodista han presentat una querella contra els Mossos d’Esquadra per l’ús “indiscriminat” de gas pebre durant una concentració davant de l’Estació de Sants el 15 d’octubre. La protesta, vinculada a la vaga general contra el “genocidi” d’Israel a Gaza, buscava impedir que l’equip de bàsquet Hapoel Jerusalem sortís cap a Manresa, on havia de jugar un partit a porta tancada.

La querella demana a la justícia que faci les gestions necessàries per poder identificar els tres mossos que van llançar gas pebre contra els concentrats, així com els superiors que ho van autoritzar o ordenar, ja que sosté que poden ser autors dels delictes de lesions, contra la integritat moral, coaccions, contra els drets dels treballadors i contra els drets individuals. La querella ha estat interposada aquest dimarts davant el jutjat de guàrdia de Barcelona, en nom dels sis afectats pel gas pebre -un d'ells encara té hipersensibilitat en la vista-, per part d'una coordinació jurídica formada per Alerta Solidària, Iridia, la CGT i la Intersindical, segons han explicat avui en roda de premsa els seus responsables.

Una protesta "pacífica" contra un equip israelià

Entre els querellants hi figura el diputat de la CUP Xavier Pellicer, un delegat de la Intersindical-CSC i un de CATAC, que el passat 15 d'octubre, en el marc d'una vaga general per demanar la fi del "genocidi" d'Israel a Gaza, es van concentrar davant de l'Estació de Sants de Barcelona per mirar d'impedir que l'equip de bàsquet israelià Hapoel Jerusalem sortís cap a Manresa (Bages), on havia de jugar un partit a porta tancada.

També s'ha querellat una fotoperiodista que estava cobrint la protesta i que va patir els efectes del gas pebre, per la qual cosa, va haver de deixar de realitzar la seva tasca, malgrat que estava exercint un dret fonamental, segons l'escrit.

Segons els querellants, malgrat que la protesta, que va reunir un centenar de persones poc abans de les 17 hores, tenia un caràcter "absolutament pacífic", els Mossos els van rodejar i, sense previ avís, van començar a treure'ls per la força, en alguns casos a cops de porra, i, a la vegada, de forma "indiscriminada i reiterada" els van ruixar amb gas pebre.

Els Mossos van apuntar "directament a la cara"

En concret, a partir de les imatges que han aportat al jutjat, els querellants sostenen que un primer agent antiavalots va iniciar l'ús del gas pebre, a la qual cosa se'n van afegir dos més, que van ruixar els manifestants, que estaven asseguts a terra, per la qual cosa van patir afectacions com irritació i intoxicació.

Segons la querella, els Mossos van fer un "ús il·legítim" de la força, vulnerant el principi de proporcionalitat, ja que no van avisar prèviament, van dificultar la possible sortida dels afectats i van apuntar "directament a la cara" dels manifestants i periodistes, atemptant contra la seva integritat física.

A més de l'ús "reiterat i indiscriminat" del gas pebre, també els van colpejar amb les seves porres, malgrat que estaven asseguts pacíficament a terra, sense oferir resistència i sense que existís cap situació de violència, risc imminent o alteració greu de l'ordre públic, segons la querella.

El protocol d'ús del gas pebre

Per aquest motiu, demanen que la justícia, si admet a tràmit la querella, ordeni a la conselleria d'Interior que identifiqui els tres antiavalots que van llançar gas pebre -ja que asseguren que no portaven el seu número degudament visible-, així com al superior que va ordenar o els va autoritzar a usar-lo.

També sol·licita a la justícia que insti Interior a aportar les imatges de les càmeres dels agents i vehicles policials, així com el protocol vigent sobre la utilització d'aquest tipus d'armes, per comprovar si es va respectar i si compleix amb els estàndards internacionals.

De fet, la querella remarca que Pellicer, en la seva condició de diputat de la CUP, ha demanat a la conselleria d'Interior que lliuri el Protocol d'ús d'artefactes lacrimògens, fumigens i esprais-OC (gas pebre), tot i que la Generalitat únicament ha confirmat la seva existència i que està en revisió, però sense divulgar-ho.