Fa 25 anys, cop de volant: Els cotxes tornen a Guimerà per Nadal

Quan semblava que ja havia fet el pas endavant més difícil, el govern tripartit de Manresa va fer un pas enrere al carrer Guimerà. Quan semblava que la gran illa de vianants creada el Nadal de 1999 ja seria un precedent irreversible, va resultar que no. La presència de cotxes al vial més comercial de Manresa era un tema per resoldre des de feia anys, i quedava clar que continuaria pendent uns quants anys més. Ara sabem que molts més.

El Nadal anterior, el govern liderat per Jordi Valls amb regidors de PSC, ERC i ICV va fer un cop de cap i va tallar el trànsit a la plaça Espanya, el va fer circular per només una banda del Passeig i va deixar Guimerà lliure de cotxes. Un canvi tan substancial com aquest va requerir un esforç polític important, perquè la gran majoria dels botiguers s’hi oposaven, però va semblar que el resultat havia avalat la decisió. Per això va crear una certa sorpresa que, en arribar el Nadal següent, el regidor competent, Francesc Caballo, anunciés un cop de volant: el tall no es repetiria; en el seu lloc, es tancaria només el tram entre els Esquilets i la Muralla, i se suprimiria la zona blava de la resta del carrer amb l’objectiu de donar més espai als vianants sense interrompre la circulació.

Caballo va raonar que el que es faria replicava l’ordenació del trànsit que hi hauria quan s’haguessin completat les obres previstes de reurbanització, que consistien a eixamplar les voreres de cap a cap i limitar el trànsit per sota dels Esquilets a taxis i busos. El pla per a Nadal del 2000 era, doncs, una simulació de com seria el trànsit al Guimerà del futur. En realitat, només es va executar la reforma entre Esquilets i la Muralla, principalment perquè les obres van generar tantes dificultats i tant enfrontament amb els botiguers, que la part principal ja no va arribar a tirar endavant. Però llavors, això, no se sabia.

Cavallo completava l’argument dient que, si el futur de Guimerà no era ser una illa de vianants, no hi havia motiu perquè ho fos durant uns dies. Per tant, ¿fer una ordenació excepcional com la de l’any anterior no tenia sentit en un període excepcional com Nadal? En realitat, al govern municipal li pesava haver de tornar a contrariar uns comerciants inquiets que ja s’haurien d’enfrontar a un període d’obres al cap d’aproximadament mig any. I el plantejament que proposava venia a ser un terme mitjà: ni un gran canvi com el del 1999, ni deixar-ho estar sense fer res.

La solució elegida, com passa de vegades amb les decisions de compromís, no va acontentar ningú. D’entrada, la Policia Local va haver de fer mans i mànigues per buidar el tram de zona blava anul·lat per donar espai als vianants: un agent era explícit: «tots els conductors em diuen que només són dos minuts i, quan estic en una banda de carrer, m’aparquen a l’altra».

Un cop van aconseguir la netejar la zona, els agents, per evitar que es tornés a omplir de cotxes, la van delimitar amb tanques i cinta policial. El resultat va ser un nyap estètic considerable que, a més, impedia als vianants travessar d’una banda a l’altra del carrer.

Les queixes es van multiplicar. Mentre la Federació d’Associacions de Veïns criticava que no s’hagués tallat el trànsit com l’any anterior per fer una concessió als botiguers, aquests es queixaven que haver eliminat les places de zona blava els perjudicava sense crear cap benefici, perquè els vianants continuaven circulant tots per la vorera, sense utilitzar el nou espai creat per a ells, i sense poder creuar.

El regidor Caballo es lamentava que, en la comissió municipal corresponent, els comerciants havien avalat el pla municipal. El suplici que Guimerà seria per al tripartit s’anava perfilant.