Voladures de mig segon amb poca càrrega explosiva: així s'excavarà el pàrquing de la seu de la Generalitat a Manresa

La preocupació que genera l’excavació de la roca per fer la part soterrada (dues plantes) de la futura seu de la Generalitat a Manresa ha portat aquest dimarts els tècnics, empreses i administracions responsables de l’actuació a oferir dues sessions informatives amb tots els detalls. Una per als veïns, a les 7 de la tarda, on només n'hi han assistit una desena, i una altra per a la premsa dues hores abans. L’objectiu: informar i tranquil·litzar.

A manca de tenir tots els projectes i estudis tancats, la qual cosa depèn sempre del ritme de les administracions, s’ha parlat de començar les microvoladures de cara al març, amb unes quatre o cinc voladures per dia i una vintena en total, i amb una càrrega explosiva màxima de poc més d’un quilo. La durada de cada voladura podria ser de mig segon i cada vegada que se’n faci una sonarà abans una sirena per avisar els veïns per als quals, han explicat, la sensació pel que fa al soroll serà com quan els passa pel costat de casa un camió de les escombraries.

S'extrauran 6.000 m3 de roca

S’ha de fer una excavació a uns 12 metres a la part on s’arribarà a més fondària per extreure uns 6.000 m³ de roca, amb uns 300-350 m³ per cada voladura. El 80% s’extraurà amb el sistema de microvoladures i el 20% restant amb excavadora, però ja serà la part més perimetral i que ja no costarà tant perquè estarà més esmicolada.

La futura seu de la Generalitat a la Catalunya Central es construirà entre els carrers de la Codinella, de Galceran Andreu i la Baixada de la Seu, amb un edifici de nova construcció annex a la part que s'ha conservat dels antics jutjats. La durada prevista de les obres és de 30 mesos i el cost de l'actuació és de 22 milions d'euros. La primera pedra es va posar el passat 11 d'octubre.

Atenció singular a la Seu

A la sessió informativa de les 7 s’han convocat els 68 habitatges de l’entorn de la zona zero, que són pisos on hi ha persones empadronades, atès que n’hi ha altres que estan buits. Es farà una atenció especial i singular a la basílica de la Seu, on també es posaran sismògrafs de control, tant quan es faci l’estudi previ per concretar com es faran les microvoladures com quan ja es duguin a terme, però en el que s’ha insistit més és en garantir la seguretat dels habitatges perquè són els que queden més a prop de l'obra, a uns 8-10 metres, mentre que, en el cas de la Seu està a uns 40 metres, de manera que es considera que si es fa l'operació amb totes les garanties de seguretat per als habitatges encara ho serà més per a la Seu, que està més lluny.

En la sessió informativa ha participat l’expert responsable en voladures (part que portarà terme l’empresa manresana Pervosa, especialista en voladures i perforacions) juntament amb responsables de l’empresa de la Generalitat Infraestructures.cat, de les empreses que van guanyar el projecte de construcció, la manresana Cots i Claret i Certis; càrrecs de la Generalitat, com la delegada del Govern a la Catalunya Central i la directora de serveis del Departament de la Presidència, i també tècnics de l'Ajuntament de Manresa.

Defensa del projecte

La delegada del Govern a la Catalunya Central. Elia Tortolero, ha recordat que la futura seu de la Generalitat a la Catalunya Central és un projecte del qual es va començar a parlar el 2012 i ha destacat que suposarà poder concentrar en un mateix edifici serveis que ara estan repartits per sis espais de la ciutat amb un cost anual del lloguer d'1 milió d'euros (llevat de la seu de la delegació i l'OAC, que són espais cedits per l'Ajuntament). La delegada ha remarcat que l'aparcament subterrani -amb accés per la Via de Sant Ignasi- només tindrà 21 places, 18 de les quals es destinaran a serveis tècnics com ara el SEM i els Agents Rurals. Una plaça serà per al delegat i dues més per a visites puntuals d'empreses o d'algun conseller, si s'escau. Ha posat en relleu que la futura seu representà un guany en eficiència i eficàcia i també per a Manresa i el Centre Històric, tenint en compte que hi treballaran unes 350 persones.

Per què microvoladures?

Un responsable d'Infrestructures.cat ha defensat per què s'ha apostat per les microvoladures en lloc de fer-ho amb una excavadora. Ha remarcat que la roca que s'excavarà és d'alta resistència i molt compacta i que amb les microvoladures es garantiran menys molèsties i més seguretat. Per exemple, no tenir treballant una màquina de 40 tones amb l'impacte constant a la roca durant mesos. Ha mostrat treballs que ja s'han fet amb aquest sistema, com els de la construcció de l'L9 a Barcelona, molt a prop d'habitatges i que no han generat cap problema.

Ha informat que s'inspeccionaran un per un tots els habitatges que queden a prop de l'obra, a condició que hi estiguin d'acord, per detectar possibles patologies que es tindran en compte a l'hora de fer els treballs. També ha explicat que el pas més immediat que es farà ara serà col·locar una pantalla perimetral de micropilots a l'àrea de treball perquè quedi aïllada de l'entorn. Seguidament, s'acabaran les excavacions arqueològiques que van quedar pendents tocant a l'edifici gòtic (antics jutjats) i als habitatges existents.

L'expert en voladures ha repassat fil per randa el procediment d'excavació del terreny, amb els estudis tècnics previs per concretar exactament com es faran les microvoladures, inclòs un de vibracions amb com a mínim cinc sismògrafs de control al voltant de l'excavació. Per fer-lo es dispararan 11 càrregues a uns 3 metres de profunditat de manera successiva.

La cronologia prevista

A finals de gener la previsió és tenir els permisos administratius per poder fer les proves sísmiques, que suposaran una setmana-deu dies de feina. S'analitzaran les dades, la qual cosa requerirà uns quinze dies més. Es redactarà el projecte de voladures definitiu, es presentarà de nou a l'administració i, a partir d'aquí, la idea, si tot va bé, és començar les microvoladures el març, després de desenvolupar tots els plans de seguretat.

Subscriu-te per seguir llegint