Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Alerta per la "malnutrició" de persones grans a Manresa

Un estudi assenyala que l'estat deficient de la dentició, l'alteració del gust i l'olfacte i malalties que fan disminuir la gana expliquen l'extensió del problema

Un home gran a la cuina

Un home gran a la cuina / Freepik

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

Situacions com la «malnutrició» o la solitud de les persones grans s'agreugen sovint quan arriben festes com Nadal. Els i les assistents als grups focals així com els professionals d'una enquesta en el marc d'una diagnosi realitzada a Manresa sobre envelliment actiu i saludable consideren que la ingesta insuficient d'aliments de les persones grans és una problemàtica «força extensa» a la capital del Bages. Pot ocasionar-se per diferents factors com l’estat deficient de la dentició (manca de dents, l’ús de dentadura postissa) amb la qual es perd la capacitat per mastegar i es tendeix a eliminar aliments durs, com vegetals frescos o fruites; alteració del gust i de l’olfacte, malalties que disminueixen la gana o que alteren l’absorció de nutrients o noves malalties que obliguen a cuinar de manera diferent; baixos ingressos o manca de mobilitat que dificulta poder anar a comprar i cuinar, i viure sol, fet que desmotiva a les persones a cuinar per elles soles.

«Quan ens fem gran no tens tanta gana, o et saltes alguns àpats, o menges el primer que trobes, com pa amb embotit. No menges saludable», explicava una persona cuidadora.

Respecte al grup focal de persones residents a la residència, posen de manifest que a mesura que es van anar fent grans i van tenir problemes de mobilitat i soledat no desitjada van perdre la motivació i les ganes de cuinar per elles mateixes: «menjava poc, menjava malament perquè no tenia ganes de fer-me el dinar per mi perquè estava sola», expliquen. Un altre testimoni afirma que «vaig caure i com que no podia estar sola a casa i ja no em trobava bé, no em podia fer el menjar i menjava malament i qualsevol cosa».

En canvi, tal com expressen cuidadores, aquelles persones grans que tenen una persona que els cuida acostuma a ocupar-se tant de la compra dels aliments com de l’elaboració dels àpats. Una relata que «quan el meu pare estava bé cuinava ell. Feia una llista de la compra i li portaven a casa del supermercat. Quan va arribar el moment que estava menys bé, vaig ampliar el Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) perquè l’ajudessin a gestionar-ho».

Per tal de fer front a aquesta realitat, les persones grans dels grups focals i els professionals valoren molt positivament el servei de menjador ofert pel Casal Cívic i Comunitari Manresa – El Castell dirigit a aquelles persones que viuen soles o amb dificultats per cuinar l’àpat central del dia.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents