CONTRACRÒNICA: Quin regidor de Manresa va a comprar a la Roca de l’Illa? (Vila en té fotos)

Estava el ple municipal escarrassant-se amb una moció de Junts que proposava que el govern iniciï una línia de treball específica per evitar que tanquin comerços per manca de relleu generacional i, de cop, el regidor Joan Vila, d’Impulsem, demana la paraula.

Qui tenia el micro en aquell moment, Sergi Perramon (cap de llista del Front, et al.), va fer una mena d’insinuació de cedir-li el torn, atreviment que l’alcalde i president, Marc Aloy, amatent als seus atributs, va posar immediatament a lloc: «En tot cas, li passaré jo la paraula».

I Vila l’agafa al vol i dona la solució amb l’experiència que li proporciona ser botiguer: deixin-se d’històries, ve a dir, amb autoritat sorneguera: «els comerços tenen relleu si són rendibles», i si no en són és perquè «molts dels aquí presents estem esperant per anar a comprar quan hi ha rebaixes, o fins i tot anem a comprar a la Roca, com tenim fotos d’alguns dels presents, etcètera, etcètera, etcètera».

Hi ha riures generals i l’alcalde ho remata amb bon humor: «jo crec que tenim tots molt interès a saber qui va a comprar a la Roca del Vallès, però ja ho farem en privat».

Estaven parlant del Village, el poble prefabricat on es concentren botigues de marques premium que ofereixen articles amb descompte. La Roca és el paradís dels 'quieroynopuedo', els marquistes i els 'pijos' delerosos de trobar a preu de ganga robes i sabates que els acreditin com a 'lacostepeople'. Fins i tot hi ha autobusos des de Barcelona. Un èxit. Efectivament, per a un regidor d’una capital comercial en hores delicades com Manresa, anar a comprar a la Roca és lleig, insolidari i inconfessable, i encara més si és de segons quin partit: l’outlet de la Roca va ser promogut i inaugurat el 1998 per l’Illa. No l’Illa de la Diagonal, sinó l’Illa que va ser alcalde del poble entre 1995 i 1999 i que actualment presideix la Generalitat.

En aquest punt, el debat ja voltava per Úbeda, però una estona abans havia versat sobre si cal o no un programa municipal que faci un cens per detectar comerços que estan a punt de quedar-se sense relleu i per intentar impedir que tanquin. Mònica de Llorens ho havia defensat convidant el govern a salvar «activitats encara recuperables» en comptes de veure’s impotent quan ja no hi ha res a fer.

Gemma Boix, de Fem, havia proposat donar-hi suport si s’aprovava una esmena sobre l’horari laboral, i Sergi Perramon hi havia fet costat plenament rubricant-ho amb una frase en negreta i cursiva: «un comerç centenari té el mateix valor que un monument». Cervilla, de Vox, en la seva línia d’impartir en cada ple una lliçó de geografia, va dir que Manresa està plena «de comerç extracomunitari» (deu ser que les botigues ara tenen caràcter de sòl extraterritorial com si fossin ambaixades) obertes per «gent que han portat de fora», sense aclarir si aquest «han portat» es referia a Illa, Aloy, Iberia o Sagalés.

El govern, per mitjà del regidor competent, Lluís Vidal Sixto, d’ERC, va explicar que el tripartit votaria en contra perquè el que Junts demanava ja s’està fent amb el programa Reempresa, i amb bons resultats. Però el debat va continuar.

En un moment donat, es va produir una certa confusió sobre quin era el nucli de la proposta de Junts. Mentre De Llorens intentava que li deixessin explicar-ho, ja que era seva, els altres especulaven. L’alcalde va exhibir el full on s’exposava la moció i va remarcar que estaven parlant del que posava allà perquè era allò el que valia, i Boix, que no va perdre ocasió de retreure a Cervilla «les seves merdes racistes», va oferir una teoria alternativa: «Junts volia principalment que es faci el cens de comerços i, una mica, la resta l’han posat per omplir». Quan els altres regidors van riure va voler treure ferro a l’acusació que havia llançat benintencionadament:«Ei, que nosaltres de vegades també ho fem! Per donar més contingut!» I encara hi va haver més riures.

A aquestes alçades, Junts ja sabia que la moció no s’aprovaria, i va lamentar que, si hi havia alguna idea de la moció que havia semblat aprofitable, no s’hagués comentat a l’avançada.

Semblava que la cosa quedaria així, amb una moció morta per esllanguiment després d’un debat més aviat laberíntic, però la portaveu del govern, Mariona Homs, d’ERC, va decidir que allò havia de tenir un final més musculós: va negar que fossin reticents a parlar amb Junts, va instar el partit rival a ser més actiu per pactar les mocions, i va rematar: «El que no podem aprovar és una cosa del que som referents a Catalunya! Ja fa bastant temps que ens estan premiant pel Reempresa! Se’ns està posant com a cas d’èxit! El que passa és que vostès no fan la feina de comprendre el que es fa a l’Ajuntament». Resum: Manresa, capital del relleu generacional.

Aloy va proposar que es retirés la moció per no haver de votar-la i per, així, «donar al teixit comercial una imatge millor que la que estem donant avui». Es va votar. Ja no venia d’aquí.