Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Els pinacles perduts durant la dictadura ja llueixen al capdamunt de l'edifici de la Buresa de Manresa

Abans que la façana, aquestes festes s'il·luminaran els pinacles amb uns focus des del terrat

La Buresa de Manresa destapa els pinacles que la coronen

Per veure aquest vídeo inicia sessió aquí

Registra't

Ja ets premium? Inicia la teva sessió aquí

Dani Casas/G.C.

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

La Buresa de Manresa (1906) ha destapat els pinacles que la coronen, la reproducció de quatre elements patrimonials desapareguts durant la dictadura, els anys 50, que l'arquitecte director del projecte de restauració de l'edifici, Miquel Àngel Prunés Feixas, va descobrir com eren antigament per casualitat, mirant unes fotografies dels seus avis dels anys 1931-1932. Les va trobar en un calaix de casa fetes a la terrassa de la casa Torrents, més coneguda com la Buresa, amb motiu d'una comunió. Rere les persones fotografiades s'hi veu un dels quatre pinacles tal com eren originàriament. La seva família hi vivia i ara és on ell té el despatx d'arquitectura.

La intenció era tenir-los a punt de cara a les festes de Nadal i així ha estat. El proper pas, al marge de continuar les obres de rehabilitació de l'edifici, serà il·luminar la façana. De moment, aquestes festes el que es farà és il·luminar els pinacles amb uns focus des de la terrassa on estan.

Recerca en el passat

Tal com va explicar extensament aquest diari, Prunés i l'historiador Francesc Comas van fer una recerca en el passat per saber què havia passat amb els pinacles originals. L'explicació més plausible és que els enderroquessin durant la dictadura perquè cada pinacle inclou dos escuts de Manresa i dos de Sant Jordi amb les quatre barres, la qual cosa no devia agradar per massa catalans i per l'estil modernista, que remetia a una burgesia catalana antipàtica al règim. Mitjançant postals antigues en van poder concretar més o menys la cronologia.

Al migdia, els operaris de l'empresa Cots i Claret, responsable de la rehabilitació de l'edifici (actualment es duen a terme les fases tres i quatre), en la qual s'ha inclòs la recuperació dels pinacles, han tret la xarxa de protecció i els quatre elements han quedat a la vista des de la plaça de Sant Domènec. Fan uns tres metres d'altura per un i mig d'amplada cadascun i són pràcticament exactes als de les fotografies antigues. Després que els enderroquessin la dècada dels 50, els anys 60 i 70 la façana de la Buresa va restar sense els pinacles. Posteriorment, en les obres del 1984, en van fer una imitació poc reeixida que va quedar inacabada.

Com repicats a la pedra

Els pinacles que s'han fet ara són molt encertats i fan ben bé l'efecte com si un escultor els hagués repicat a la pedra. La creació, però, tal com ja va detallar aquest diari, ha estat ben diferent. Pel que fa a les columnes, amb unes rèpliques a escala fetes amb una impressora 3D amb poliestirè expandit d’alta densitat, reforçades interiorment amb unes barres d’acer inoxidable i recobertes amb una capa de morter acrílic d’alta resistència i, pel que fa a les motllures voluminoses inferiors i als escuts de Sant Jordi i de Manresa, amb pedra artificial emmotllada amb fibra de vidre resistent.

Cada element inclou una columna que fa l'efecte d'un tirabuixó i que remata una mena de voluta; un escut i, a la base, unes volutes i motius florals.

Fotografia familiar dels anys 30 de l'arquitecte Miquel Àngel Prunés on es veu un dels pinacles

Fotografia familiar dels anys 30 de l'arquitecte Miquel Àngel Prunés on es veu un dels pinacles / Arxiu familiar

Prunés amb Francesc Santasusana, president de la comunitat de propietaris de la Buresa, davant d'un dels pinacles

Prunés amb Francesc Santasusana, president de la comunitat de propietaris de la Buresa, davant d'un dels pinacles / Dani Casas

Jordi González, Toni Sánchez i José Luis Morenilla, treballadors de Cots i Claret; Lluís Salvador, cap d'obra; Mònica Casanovas, Miquel Àngel Prunés i Xavier Márquez, del despatx d'arquitectura de Prunés; i Gerard González, coordinador de seguretat de la comunitat de propietaris

Jordi González, Toni Sánchez i José Luis Morenilla, treballadors de Cots i Claret; Lluís Salvador, cap d'obra; Mònica Casanovas, Miquel Àngel Prunés i Xavier Márquez, del despatx d'arquitectura de Prunés; i Gerard González, coordinador de seguretat de la comunitat de propietaris / Dani Casas

Projecte per il·luminar la façana

Il·luminar la façana d'un dels telons de fons més importants de Manresa és el següent projecte dins de les obres, per a les quals la comunitat ha pogut comptar amb ajudes al patrimoni de l'Ajuntament i la Generalitat més i menys generoses. Prunés explica que "la comunitat de propietaris tota la vida l'ha volgut il·luminar, especialment Francesc Santasusana, que hi té el pis noble modernista [un patrimoni que val la pena visitar] i la corredoria d'assegurances, i que hi posa molt esforç i molts recursos, però la comunitat ja no pot més".

Es va plantejar un primer projecte amb una il·luminació en cadascuna de les finestres per fer ressaltar tots els elements i una de general, però implicava fer passar uns cables per portar llum a cada obertura. Com que els carreus de la façana són d'imitació de la pedra, fer-hi forats per fer passar els cables suposava obrir entrades d'aigua, amb el perill per a l'edifici que això suposaria. Es va descartar.

Finalment, la proposta també feta per part de la comunitat que l'Ajuntament ha entomat bé d'entrada, fa saber l'arquitecte, implica projectar llum sobre la Buresa des de la torrassa del teatre Conservatori que queda a la banda de Sant Domènec. S'està fent una proposta per presentar-la a l'Ajuntament passades les festes. La idea és que sigui una il·luminació pública que no hagin d'assumir els veïns. Pel que fa a la instal·lació, en pagaria una part la comunitat, una de "molt important Assegurances Santasusana coincidint amb el seu centenari, que és l'any vinent", i una de l'Ajuntament".

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents