La immersió en català de joves nouvinguts a Manresa ja dona fruits

És una aula aparentment normal com la de qualsevol institut. Amb treballs dels alumnes penjats a la paret, els típics pupitres plens de fulls, carpetes, llapis i algun ordinador, la pissarra a la paret i la taula del professor al davant.

La que la fa diferent són els alumnes que s’hi asseuen cada dia. Com la Malak, l’Aya, el Yahya, la Nour o el Juan Felipe, que sempre té un somriure a la cara. Són vint joves que fa molt poc que viuen a Manresa. Alguns són refugiats, altres menors no acompanyats i també qui ha viscut un procés migratori amb les seves famílies per buscar un futur més digne. Són els alumnes de l’Aula d’Acollida Intensiva.

Des de fa tres mesos que funciona a l’institut de Cal Gravat de Manresa. Es tracta d’una iniciativa innovadora del departament d’Educació per atendre alumnes d’origen estranger que s’incorporen als darrers cursos d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb l’objectiu d’ensenyar-los català -parteixen de zero- perquè es puguin afegir amb més garanties al sistema educatiu convencional sense oblidar, però, que també necessiten un acompanyament emocional.

A Manresa i a Vic

Manresa i Vic són les dues úniques poblacions de la Catalunya central que compta amb un recurs d’aquest tipus. A Vic es va posar en marxa el curs passat com a prova pilot. Va funcionar i aquest curs s’ha implantat a cal Gravat de Manresa amb la perspectiva que el segon semestre d’aquest curs s’hi afegeixi una aula més.

Es tracta d’una mesura complementària a les aules d’acollida ordinàries que hi ha a la majoria d’escoles de Catalunya, on els estudiants nouvinguts combinen el català amb les matèries ordinàries dels seus respectius cursos. En aquest cas la seva particularitat és que durant un semestre fan una immersió intensiva i personalitzada en català perquè adquireixin les competències bàsiques de comprensió i expressió oral i escrita perquè puguin continuar els estudis ja amb un bagatge, sense partir de zero, que és com van arribar. També se’ls donen eines per desenvolupar habilitats personals i socials per reforçar la seva seguretat i autonomia. Un cop acabi la formació, que en aquest cas finalitzarà el febrer vinent, cadascú anirà al seu institut de referència.

Valoració positiva

La valoració que fa Educació i el mateix centre després de tres mesos d’activitat és positiva. També els alumnes, segons ha pogut constatar aquest diari.

Aquest dijous la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament de la Catalunya central, Saray Gómez, va visitar l’aula. L’acompanyaven Mercè Guarro, inspectora del departament; Alba Vinyes, directora de l’equip d’assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) d’Ensenyament a la Catalunya Central; i Mireia Ribas, directora de Cal Gravat.

Els alumnes van rebre la visita amb timidesa i certa reserva. L’Aya va trencar el gel explicant que té 16 anys i en fa sis mesos que viu a Manresa. Al seu costat, Yahya, d’Algèria, també de 16 anys, va comentar que li agrada el futbol. Igual que Mohamed, de 15 anys i de Ghana. Juga de porter tot i que per la seva alçada podria fer-ho a bàsquet. Més enllà una sempre somrient Malak, de 15 anys, va comentar que fa 5 mesos que viu a la ciutat i que li agrada dibuixar «Ho fa molt bé» va reblar la professora, Susanna Hernández, que juntament amb Alba Iglesias, són les professores de l’aula. La Nour, amb un llaç blanc al cap, va dir en un més que correcte català que fa dos mesos que viu a Manresa i que li agradaria ser dentista. El Juan Felipe, en canvi, opta per una enginyeria. És de Colòmbia. També a la Nada, de 16 anys i del Marroc, li agradaria fer una enginyeria.

I així fins a vint joves de països com Marroc, Senegal, Ghana, Gàmbia o Colòmbia, que comparteixen l’aula. Les parets són plenes de treballs que han fet a classe, molts d’ells basats en cançons com ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’. En un dels laterals hi ha un gran mapa del món amb el títol ‘D’on venim’. De països de pràcticament tots els continents surten fils que van a parar a Manresa.

Tots els estudiants asseguren que els agrada viure a la ciutat. De Manresa destaquen especialment el parc de l’Agulla. Alguns visiten regularment la biblioteca i tot ells estan a l’expectativa, aquests dies, d’un element nou que ha entrat a les seves vides: el tió. «Els ha sorprès, però se l’han fet seu», va explicar la professora. Aquest divendres el faran cagar i n’esperen «caramels, xocolata i regals», segons van dir.

Una comissió de garanties elegeix els candidats a participar en l’Aula d’Acollida Intensiva. Un dels criteris que se segueix és que hagin arribat fa poc al país, explica la inspectora, Mercè Guarro.

Un recurs inclusiu

Segons la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a la Catalunya central, Saray Gómez, «és un recurs plenament inclusiu, d’acord amb el principi d’equitat educativa, que entén la inclusió com l’adaptació del sistema a l’alumnat i no a l’inrevés. És un suport educatiu intensiu i temporal que dona resposta a les necessitats específiques de l’alumnat nouvingut en el moment de la seva incorporació al sistema educatiu». Afirma que del que es tracta és d’afavorir una «inclusió real, progressiva i efectiva».

Subscriu-te per seguir llegint