Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’Institut-Escola Manresa acollirà una segona Aula d’Acollida Intensiva

Fins a final d’aquest curs haurà atès seixanta alumnes nouvinguts de tercer i quart d’ESO sense nocions de català

Un mapa a classe assenyala l'orígen dels estudiants de l'aula

Un mapa a classe assenyala l'orígen dels estudiants de l'aula / OSCAR BAYONA

Jordi Morros

Jordi Morros

Manresa

Manresa tindrà una segona Aula d’Acollida Intensiva a partir del febrer vinent com la que s’ha posat en marxa a l’inici de curs a l’institut de Cal Gravat. En aquest cas serà a l’Institut-Escola Manresa. D’aquesta manera es preveu que al llarg de tot aquest curs s’atenguin seixanta alumnes nouvinguts fa poc a la ciutat, que un cop finalitzin el període d’immersió lingüística i acolliment intensiu s’incorporaran als seus centres de referència.

La bona experiència de l’Aula d’Acollida Intensiva de l’institut de Cal Gravat ha estat clau perquè el departament d’Educació i Formació Professional a la Catalunya central hagi decidit impulsar la segona. A Vic, també hi haurà una segona aula.

Més qualitat que quantitat

Segons la directora dels Serveis Territorials a la Catalunya central, Saray Gómez, «no és una qüestió de quantitat, sinó de qualitat». Després de visitar, ahir, l’aula de Cal Gravat, va afirmar que és un recurs «que val la pena. Quan veus l’impacte que té, sobretot en la part emocional dels alumnes, penses que és el que hem de fer. Estem dotant els estudiants d’eines comunicatives personals i socials, i veiem que és una bona feina». Va ressaltar, també, que s’ha de tenir en compte que és un «recurs temporal. No és estructural ni permanent. S’ha de valorar les necessitats en cada moment».

Per la seva part la directora de Cal Gravat, Mireia Ribas, va destacar que a part de l’acompanyament lingüístic, també hi ha hagut un «acompanyament emocional». Va explicar que en molts casos, l’aula «ha sigut el primer espai segur que han tingut», tenint en compte, a més a més, que entre la vintena d’alumnes que acull hi ha refugiats i menors no acompanyats. Segons la seva opinió, «seria òptim que tot l’alumnat nouvingut pogués gaudir d’aquest recurs per a potenciar el coneixement de la llengua i per acompanyar-los en aquest dol migratori».

Susanna Hernández i Alba Iglesias són les professores de l’aula. Es dona el cas que es van presentar voluntàries per entomar la iniciativa. Fan una valoració positiva dels tres mesos de funcionament. «És positiu i enriquidor per totes les parts», i pensen que es podria «normalitzar l’arribada de l’alumnat nouvingut amb una d’acollida d’aquestes característiques».

Un canvi en tres mesos

Recorden que al principi «costava molt que ens entenguéssim i havíem de repetir molt les coses i en diferents suports, més visuals que orals». En canvi, ara «ja són capaços d’entendre instruccions simples i preguntar si tenen algun dubte».

A classe, a més a més de català, fan educació artística, física, història i tradicions. Els divendres acostumen a fer sortides per conèixer l’entorn. Han visitat l’Ajuntament de Manresa, el mercat de Puigmercadal, el Passeig i també la basílica de la Seu.

L’Aula d’Acollida Intensiva té com a objectiu donar resposta als alumnes de tercer i quart d’ESO que arriben a Manresa com a matrícula viva. És a dir, quan el curs ja ha començat. En el cas de la capital del Bages, els darrers quatre anys han arribat uns 700 alumnes de matrícula viva cada curs. És un dels factors que generen pressió a un sistema educatiu ja prou tocat. No tots, evidentment, són estudiants de tercer i quart d’ESO, sinó de totes les edats.

Tracking Pixel Contents