«Pesa més l’administració municipal que el govern que triem els ciutadans»

Amb 22 anys en el càrrec, Carles Boix és el president més longeu de les associacions de veïns de Manresa, i representa el barri més gran de la ciutat, el de la carretera de Santpedor, amb 14.000 habitants. Petit comerciant del sector de la il·luminació, l’any que ve es jubila, tanca la botiga que van iniciar els seus pares i preveu deixar també la primera fila de l’entitat.

El món on van néixer les associacions de veïns ja és un altre, i la ciutat també. De què serveixen el 2025?

Tenen sentit perquè, a Manresa, la gent encara se sent del seu barri, i continuen servint per dinamitzar i per fer arribar les reivindicacions dels ciutadans a l’administració. Són útils. És veritat que tots ens anem fent grans, però també anem tenint incorporacions. Si l’entitat està oberta al barri es va trobant gent. Ara, per exemple, a Viladordis s’han renovat, i nosaltres confio que tindrem nou president l’any que ve. Tenim una persona que ja està encarrilat que se’n farà càrrec; si tot va bé, jo em jubilaré i passaré a ser només membre de la junta.

Quina és la darrera cosa significativa que ha aconseguit la seva associació?

Per exemple, vàrem posar nom a dues places que no en tenien, les d’Anna Solà i Assumpció Balaguer. Ho hem fet amb un procés participatiu i no ha estat tan fàcil com ens pensàvem, Déu n’hi do la complicació que ha tingut.

Com definiria el seu barri?

Jo diria que la carretera de Santpedor és un barri verd. Tenim una part del parc de l’Agulla, can Font, i en general està format per carrers amples. Ha crescut molt iforça bé, amb una població molt diversa.

Quins diria que són els principals problemes que hi han quedat enrere?

Per exemple, quan jo em vaig incorporar a l’associació estaven batallant per les línies d’alta tensió que creuaven el barri. Això es va solucionar. També s’ha aconseguit que hi hagi un centre d’atenció primària, que no hi era i ha estat molt important.

Creu que l’associació ha tingut un paper significatiu en que s’hagi aconseguit?

Suposo que a la llarga s’hauria acabat fent igualment, però la nostra reivindicació i la nostra feina segur que hi ha ajudat. També ha passat a can Font: estava en molt mal estat i a base d’insistir que calia millorar-lo s’ha arribat al parc que és avui en dia.

Què queda pendent?

Problemes greus pendents no en tenim. El que volem aconseguir és una plaça àmplia a la part nova on es puguin fer activitats i un equipament tipus centre de dia per a la gent gran. Ho hem presentat aquest mateix curs i ho hem d’anar treballant.

I a Manresa quina evolució hi ha vist en aquests 22 anys de president?

Jo no crec que hagi canviat tant. El centre està més o menys igual, i la resta tampoc no està molt diferent. Potser ho hauria hagut de fer més. En alguns temes, Manresa ha quedat una mica enrere. Per exemple en el sector comercial. En altres ciutats hi ha grans superfícies o grans marques que aquí no hi són, per exemple. A la ciutat li caldria una mica més nivell comercial. Jo crec que, quan va tancar la Pirelli, hi va haver una baixada. Havia donat molta vida, i quan va tancar es va notar.

Creu que els polítics podrien fer-hi més?

Home, alguna cosa podrien fer per engrescar la vida comercial, però penso que, en general, és el sector el que ha quedat una mica enrere.

Vostè ha conegut personalment quatre alcaldes sent president. Defineixi’ls amb una paraula.

Jordi Valls, un home amb il·lusió; Josep Camprubí, amb bona voluntat; Valentí Junyent, treballador; i Marc Aloy, honest.

Amb la perspectiva de dues dècades, quanta importància diria que té per a la ciutat qui mana a l’ajuntament?

Penso que no és tan decisiu com es podria pensar. Un alcalde pot fer, però fins a cert punt. L’ajuntament és una maquinària grandiosa i no la pots canviar d’un dia per l’altre. Diria que pesa més l’ajuntament com a administració que el govern que triem els ciutadans. Potser pesa massa i tot. Estaria bé que els alcaldes poguessin canviar més les coses.

Si en comptes de president veïnal fos alcalde, què és el primer que faria?

Ui, no ho voldria ser pas. Però si m’hi trobés miraria que tots els carrers estiguessin en condicions. Ben mantinguts. El carrer és el que la gent veu més i fa servir més, i hauria d’estar bé. Però sembla que costa, això.

En general, com reaccionen els polítics davant d’una reivindicació veïnal?

Normalment tots l’accepten. Una altra cosa és que se solucioni més ràpid o menys, però no acostumem a trobar moltes pegues. En el temps que hi he estat jo els equips de govern sempre han estat receptius.

I les relacions entre associacions? També són fluïdes?

Això és més delicat. Entre barris ens ajudem, però quan es tracta de fer coses tots junts és diferent. Cadascú tira per la seva banda i ningú no vol que un altre tingui més. Costa treballar coordinats. Els anys que vaig ser president de la Federació em van generar molta tensió; va ser l’època que vàrem tirar endavant el pla de dinamització, que modificava com s’havia estat funcionant fins llavors i organitzava la participació de tècnics a cada barri. Ha anat funcionant a tot arreu i va ser un bon pas, però posar d’acord tothom va ser molt complicat. Una cosa que ens ajudaria seria ser més agils i i acabar amb les reunions poc productives. Potser hauríem d’utilitzar més els mitjans digitals.

Ofereixen als veïns moltes activitats pagades per l’Ajuntament. Com defensaria que no seria millor que ho fes l’Ajuntament directament?

És millor que ho fem les associacions perquè veiem més les necessitats de la gent del barri. Una vegada ens vàrem trobar que van voler passar la gimnàstica per a la gent gran a l’Ateneu, on ho organitzava l’Ajuntament, i els veïns van dir que no, que ho volien fer al nostre local. La gent s’ho sent seu. Si es fa a un altre lloc senten que els pertany menys.

Què demanaria als Reis per a Manresa en general?

Una empresa que porti molts llocs de treball, tipus Pirelli. Que hi hagi feina solucioni molts problemes.

Es optimista sobre el futur de la ciutat?

Sí, noto que hi ha un cert pessimisme, però jo crec que això de la Manresa grisa ens ho hem d’anar traient del cap. La gent que ve de fora diu que li agrada. Es una ciutat que té coses que estan bé. Hi ha una mica de falta d’autoestima que fa tenir una visió més negativa del compte. Els manresans no necessitem enemics, ja es perjudiquen nosaltres mateixos (riu). Hi ha gent de fora que et diu que li agradaria viure aquí. Té unes bones mides, una mica de poble gran; hi ha un gran hospital, tenim una bona atenció sanitària... no crec que estiguem malament.

Com s’ho fa per mantenir viva una petita botiga d’articles d’il·luminació davant els gegants físics i digitals?

Aguantem pel servei que oferim i pel coneixement que tenim. Això les grans empreses no ho poden fer. També ens ha ajudat que els llums són productes que han anat variant. Primer vàrem passar de la bombeta tradicional a la de baix consum, i després al led, i la gent els ha anat substituint. En aquest moment nosaltres el que venem més és bombetes i piles. Les bombetes es poden comprar per internet, però n’hi ha de molts tipus i és fàcil equivocar-se. Sé que li ha passat a molta gent. I per això acaben venint a la botiga, per no comprar coses que, després, no serveixen.

Perquè ha deixat de fer instal·lacions?

Perquè sempre m’ha agradat més la botiga. Quan la meva mare la portava tenia sentit que jo fes una activitat complementària com les instal·lacions elèctriques. Però és una feina molt repetitiva i l’he anat deixant. En canvi, la botiga cada dia és diferent. I a mi m’agrada tractar amb la gent.

Com s’explica que no hagi més joves que es dediquen a fer d’electricistes, tenint en compte que van buscadíssims?

Potser són influències de les xarxes socials. Els orienten cap a coses que els permetin fer diners amb poc esforç, i està clar que el camí no és aquest. Això no és veritat. Per guanyar-te la vida s’ha de treballar.

Li sabrà greu tancar la botiga després de tants anys?

No, perquè m’agraden els canvis. Quan vàrem deixar botiga de tota la vida per anar a la d’ara vaig pensar que potser em sabria greu, però com que obria en un altre lloc la veritat és que no em va afectar. Espero que ara tampoc, tot i que això no ho pots saber segur fins que t’hi trobes.

Subscriu-te per seguir llegint