La depuradora de Manresa és pionera en estalvi d’energia per ser autosuficient

La depuradora de Manresa serà la primera de Catalunya que tindrà el que se’n diu una planta de secatge solar que li permetrà augmentar la producció de fang destinat a l’agricultura – fang que surt del procés de netejar les aigües residuals- i de retruc generar més biogàs del que ja produeix actualment, amb la qual cosa l’equipament serà més autosuficient des del punt de vista energètic. De la depuradora de Manresa surten cada dia 20 tones de fang. Tot va a parar a pagesos de l’entorn.

Les depuradores són imprescindibles per netejar les aigües brutes o residuals que es generen a pobles i ciutats, i retornar-la ja neta als rius per protegir els seus valors naturals i el medi ambient en general. Això, però, té un cost perquè són equipaments que consumeixen molta energia. La de Manresa, per exemple, uns 8.000 quilowatts cada dia, mil vegades més del que pot consumir una casa.

Gestió de depuradores

Aigües de Manresa gestiona actualment 19 depuradores al Bages i Moianès, i hi ha la perspectiva que es faci càrrec d’una vintena més els pròxims anys. Les de Manresa i Sant Fruitós, que en aquest cas també presta servei a Santpedor i a Navarcles, són les més grans.

Una nova directiva en el tractament d’aigües residuals obligarà que les depuradores que aglutinen més de 10.000 habitants, en aquest cas la de Manresa i Sant Fruitós, puguin arribar a ser autosuficients d’aquí a uns anys. Actualment, se’ls demana un 20%, i el 2045, s’haurà d’arribar al 100%.

Gastar menys

Una de les estratègies d’Aigües de Manresa per ser més autosuficients és gastar menys, explica el director d’explotació, David Güell. Per això s’han substituït equips que gasten molta energia per altres de més eficients. És el cas dels bufadors que injecten aire a l’aigua per poder dur a terme el tractament biològic de depuració. Entre un 35 i un 40% de l’energia que gasta una depuradora se’n va amb aquest procés d’aireació.

També s’han aïllat amb alumini els digestors, dos grans dipòsits tancats on la matèria orgànica procedent de les aigües residuals passa per un procés aeròbic a una constant i alta temperatura. És el fang que un cop digerit, es pot utilitzar per a l’agricultura.

Biogàs per a l’autoconsum

Durant tot aquest procés es genera biogàs que s’emmagatzema en una cúpula rodona que hi ha al costat i que es fa servir per a l’autoconsum. El pla estratègic d’Aigües de Manresa preveu generar encara més biogàs. Com? Doncs tractant el fang d’altres depuradores més petites que gestiona Aigües de Manresa. «El nostre objectiu és que tot aquest fang el portem a la depuradora de Manresa i entri al circuit del digestor. Per tant, guanyarem dues coses: tindrem més biogàs i fang que anirà a agricultura i no ens caldrà enviar-lo a plantes de compostatge», explica Güell.

La planta de secatge, a escena

Aquí és on entra en escena la planta de secatge solar. Reduirà l’aigua que conté el fang -ara surt amb un 80% d’aigua-, amb la qual cosa es podrà transportar amb menys viatges de camions i a més a més es podrà emmagatzemar. «Tal com surt ara no ho podem fer perquè és com una pasta». El projecte de la planta, que constarà de quatre hivernacles, està pendent del vistiplau definitiu de l’Agència Catalana de l’Aigua. Al biogàs que generi s’hi sumaran plaques solars que entraran en funcionament el segon semestre de l’any vinent. Aigües de Manresa preveu arribar a ser un 70% autosuficients molt abans del previst.

A la depuradora de Sant Fruitós de Bages s’han seguit les mateixes passes que a la de Manresa. També té digestors. Com que el fang es tractarà tot a Manresa, en aquest cas s’està estudiant la possibilitat de portar-hi matèria orgànica d’indústries agroalimentàries del territori. «És un residu que s’han de treure de sobre, i, en canvi, nosaltres en farem fang per a l’agricultura i biogàs. En aquest cas tothom surt guanyant».