José Miguel Giménez, director de l'EPSEM-UPC: «Anar a la Fàbrica Nova no voldrà dir molts més alumnes, sinó més serveis»

La Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa ha començat el curs amb 1.150 alumnes. Suposa un rècord?

Des que tenim historial dels graus és l'entrada més gran que hem tingut. Hem anat creixent de manera suau en els últims anys. En algun moment anterior, quan no eren graus sinó enginyeries tècniques de 3 anys i havíem fet de sobreeixidor de Barcelona, potser havíem tingut també una quantitat similar d'alumnes. Però per dir-ho d’alguna manera, estem millor que en els darrers 15 anys.

L’any vinent canvia el cicle demogràfic i no hi haurà tants joves en edat d’iniciar estudis universitaris. Com ho afrontaran?

La nostra idea és consolidar els graus que oferim. Això per un cantó. Per l’altre, hi ha la voluntat d’arribar a una població que ara no ens ve perquè segurament no ho sabem fer millor, que són les noies. A la Politècnica hi ha un 30% de noies, que és poc. Les nostres xifres, però, són inferiors. També s'ha de dir que, tot i que la demografia ha baixat, cada vegada tenim més estudiants que són fills de persones que han vingut de fora.

Expliqui...

En cinc anys hi ha hagut un canvi social significatiu. Abans era molt difícil trobar fills de nouvinguts que estudiessin amb nosaltres, i ara és habitual. Aquesta és una altra via per captar estudiants. Tradicionalment, la nostra funció, que potser s’ha perdut una mica per diferents motius, és la de fer d’ascensor social. En aquest cas de persones que segurament els seus pares tenen una formació bàsica, i que aconsegueixen tenir un grau, el que els ofereix unes altres perspectives professionals. Nosaltres estem molt contents de complir amb aquesta missió tradicional de la universitat pública donant els coneixements i les competències adequades.

A l’acte de graduació que van celebrar recentment es va poder apreciar aquesta diversitat. Es van graduar estudiants de l’Est, Amèrica del sud i d’origen magribí...

En el cas dels magribins és un segment de població important i es poden beneficiar del que podem oferir. Això per a nosaltres és molt important i ho estem notant. Són fills de persones que han vingut, joves que han fet el salt. S’integren, parlen català... Això és positiu.

També es va poder veure que hi ha poques noies i enginyeres, com comentava abans. A Química és on n’hi havia més, i algunes a Automoció, que va ser un dels grups més nombrosos.

Sí. És una titulació amb embranzida. Ja fa un parell d’anys que demanen si podem ampliar el nombre d'estudiants d'Automoció, perquè molts no poden entrar a Manresa, que és l'única universitat pública de Catalunya que ofereix aquesta enginyeria. De moment, però, no hem rebut una resposta satisfactòria.

Quantes places ofereixen a primer d’Automoció i quanta fent s’ha quedat fora?

Hi ha 50 places a primer, i més de 100 que ho van demanar en primera instància no han pogut entrar. Tanta gent a fora a nosaltres ens dol. A l’escola d'industrials de Barcelona n’entren 400 i no sé si ho van demanar 2.000, però a nosaltres ens sap més greu que a les grans escoles perquè som més propers al territori. També és fàcil entendre la postura de les autoritats acadèmiques. Si jo t'autoritzo més places i no omples, llavors què fem? Haurem malbaratat recursos i no en sobren.

Ara fa un any que va assumir la direcció de l’escola universitària. Quina valoració en fa?

La gestió del dia a dia se’t menja i el temps passa volant. Si he fet el que jo volia? Jo volia que l'escola tirés endavant, i l’escola tira endavant. Però no he sigut jo, ha sigut l’escola. Té molta energia, hi ha molta gent treballant, molts grups de recerca, molts estudiants, estudiants en associacions com Dynamics, Synergi, els castellers dels Penjats, el grup de robòtica eductiva Pucra... Tota aquesta gent fa que l'escola creixi. El balanç és bo.

I què me’n diu d’una de les branques que ha de tenir la universitat com és la recerca?

Tenim molts grups de recerca i gestionem molts diners en projectes europeus, estatals i de Catalunya. També amb altres administracions. S’ha fet un salt significatiu, i no he sigut jo. Jo intento administrar el que tenim. És l’escola, que té molt vigor. Els projectes de recerca són un tema viu, i l’escola ha entrat en la roda i això és boníssim i molt positiu.

Quantes persones fan un doctorat actualment a la UPC de Manresa?

En aquests moments hi ha 45 persones. Són moltes. Tenim el doctorat en Recursos Naturals, però després hi ha gent que fa doctorats diversos amb un director concret. Però el propi de la UPC Manresa és Recursos Naturals.

A l’acte de graduació va anunciar un nou màster per al curs vinent: el de Disseny i Gestió d’Instal·lacions Industrials...

Un màster nou s’anuncia en un moment, però són tres anys de feina, d'autoritzacions, de treball intern, de verificació... Està pensat perquè els estudiants de la banda industrial tinguin una continuïtat natural. Els de Mines tenen el màster de Mines, el cicle complet. Els estudiants de Química tenen el màster de recursos naturals, però els d’automoció, mecànica i electrònica no tenien un màster específic. A l'escola ens faltava aquesta pota. L’hem orientat d'una manera que sigui útil de cara a pensar en les indústries que fan servir sistemes complexos i que integren diferents tecnologies, mecàniques, elèctriques, electròniques.

Quan va fer l’anunci va destacar que seria un màster molt útil pel territori. La UPC pensa en el territori i el territori en la UPC?

Tenim molt bona relació amb les indústries del territori i comptem amb un consell assessor amb persones destacades del món industrial. Recollim opinions i veiem si la nostra oferta encaixaria amb les seves necessitats. Creiem que aquest màster compleix aquests requisits.

Li he sentit a dir una frase que m’ha encuriosit: que l’enginyeria és molt delicada...

No sé si la paraula delicada és la més adequada. L’enginyeria necessita un fonament científic important i té molts vessants. Si vols tenir èxit els has de tenir tots sota control, i això és difícil. Els estudiants podran dir que els seus estudis són difícils, i no s'equivoquen. Però la tecnologia actual és exigent i, per tant, nosaltres no ens podem encantar. Tenim el hàndicap que la gent ens arriba com ens arriba.

Què vol dir amb això?

Els estudiants que ens arriben tenen moltes mancances. Què falla? Jo no sé si el que falla és el treball continuat i progressiu. Jo crec que l'ensenyament actual, i això és una opinió meva, concentra l'atenció en determinats punts que s'estudien de manera inconnexa. Hi ha tot un seguit de coses que l'estudiant ha de dominar. Nosaltres no estem pensant a fer un ensenyament memorístic, sinó precisament el que més costa és el raonament, i jo crec que aquí rau la dificultat. Els alumnes venen poc preparats en aquest sentit. Si després falta un contingut o un altre, això ja ho arreglarem. Ara s’ha posat de moda treballar per projectes. Està bé, però has de tenir una base molt sòlida i àmplia. Falta capacitat de síntesi i de treball continuat, per això amb nosaltres el primer any és dur, però la gent se'n surt.

La proximitat amb Barcelona ajuda o bé els perjudicarà?

Últimament hem revertit aquesta tendència que Barcelona xucli. La gent ha vist que estem a l’altura, que ho fem i que ho fem bé. La distància és un hàndicap. Per als estudiants de l'àrea metropolitana pujar a Manresa suposa un gran esforç pel tema de les comunicacions. També per atraure professorat, i aquest és un tema que espero que puguem arreglar quan anem a la Fàbrica Nova. És la gran esperança.

Què oferiran?

La distància no la podem solucionar, però hem de tenir una oferta diferencial. Ara, per exemple, ens manca espai. Per això dic que la Fàbrica Nova és la nostra gran esperança. Volem espai per als alumnes, i el professorat vol estar envoltat de grups de recerca d'una certa importància i això vol dir espai que ara no tenim. La ciutat per la seva part pot oferir habitatge a un preu més assequible que a Barcelona. Aquestes són les nostres eines. Ara això ens costa. Competeixen amb nosaltres les altres universitats, la nostra pròpia i també l’empresa privada.

A l’acte de graduació va comentar que el projecte de la Fàbrica Nova anava segons el previst. Són bones notícies...

Sí. És un projecte complex. Els estudis d’arquitectura que se n’encarreguin segur que seran molt bons. Hem de tenir en compte que anar a la Fàbrica Nova i tenir un 70% més d'espai del que tenim ara, posem per cas, no vol dir créixer un 70%. El Museu de Geologia, per exemple, guanyarà espai i tindrà unes instal·lacions més adequades. El que ja tenim ara no és un problema. L’important és el que no tenim perquè necessitem més serveis com per exemple els d’emprenedoria que hi ha a qualsevol campus de la UPC. Anar a la Fàbrica Nova no vol dir un increment espectacular d'estudiants, però sí un increment de serveis. Per això el conveni que es va signar amb l'Ajuntament parla d'un pol de formació i de recerca, i de transferència. Tenir espai és un actiu i un factor clau. També és previst un edifici annex i el Centre de Formació Pràctica, i això és bo per nosaltres.

La diferència seran els serveis?

És un edifici que té moltes possibilitats, però també té dificultats perquè és una gran nau rectangular. No obstant per això ja hi ha els arquitectes. Les aules i els despatxos ja m’imagino com seran, però també m’imagino un edifici amb molts racons. La nostra escola té l’aspecte d’un institut. No és que sigui dolent, però nosaltres volem alguna cosa més. En aquest sentit, l'atri ens ajudarà. També aspirem a una sala d'actes de 250 o 300 places que estarà a disposició de les entitats.

Canviem de tema. Moltes empreses tecnològiques estan prescindint de personal a causa de la irrupció de la IA. Què en pensa?

La IA és una altra oportunitat que hem de posar al nostre servei. Hi ha gent que pensa que s’ha de prohibir a l’ensenyament. És impossible. Els alumnes han d'aprendre de la IA perquè et dona bones respostes si tu fas bones preguntes. Nosaltres hem d'explicar als alumnes com s'han de fer bones preguntes per obtenir aquestes bones respostes. No és possible posar-hi fronteres. Es perdran llocs de treball? Segurament, però se’n crearan d’altres. Sempre que hi ha hagut la incorporació d’una novetat tecnològica han desaparegut llocs de treball perquè han quedat obsolets, i se n'han creat de nous.