El geòleg Mata Perelló considera que el pàrquing sota la Seu de Manresa no ha de fer patir

Regió7 va recollir en l’edició del 8 de novembre passat la preocupació que genera la construcció d’un aparcament subterrani amb entrada per la Via de Sant Ignasi inclòs en el nou edifici de la Generalitat a la Catalunya Central per la seva proximitat amb la basílica de la Seu i amb un tram de l’antiga muralla. Una de les persones consultades va ser el geòleg Josep Maria Mata Perelló. Va demanar la màxima cura a l’hora de fer l’excavació per evitar ensurts i va deixar clar que si es feia bé es podia fer. Un cop ha sabut com s’executaran els treballs per excavar la roca, ha assegurat que les pors prèvies s’han anat dissipant.

Mata Perelló, que és doctor en Ciències Geològiques, Magister Honoris Causa de la UPC, catedràtic d’universitat d’Investigació i Prospecció Minera i Creu de Sant Jordi, recorda que el mes passat els temors se centraven «fonamentalment en la construcció de l’aparcament subterrani. Aleshores, ja vaig dir que les obres es podien fer sota uns condicionaments estrictes. Això ja podia donar a entendre que no hi hauria res que posés en perill l’estabilitat de la basílica de la Seu si tot es feia correctament, no com en altres obres que temps enllà s’havien fet a la nostra ciutat», remarca.

Pors superades

Com que han anat passant els dies i «encara hi ha una part de la població que té una certa por, alhora que altres veuen innecessària la construcció d’aquests serveis», ha volgut dir-hi la seva. «Crec fermament que aquestes pors poden ser superades. Una altra cosa és la necessitat de fer les obres o no. No les de construcció de l’edifici, ja que majoritàriament creiem que tothom hi està d’acord, sinó les de l’aparcament al subsol».

El geòleg remet a la presentació pública que va fer fa uns dies la Generalitat per explicar com es farien els treballs d’excavació. Fa saber que no hi va assistir perquè tenia un altre compromís, però que ja havia estat assabentat amb anterioritat del que s’hi va dir.

«En aquestes obres participaran tècnics procedents de l’antiga Escola de Mines de Manresa (l’actual EPSEM-UPC) que, després de sortir de les nostres aules amb un cert bagatge teòric, s’han anat formant tècnicament al llarg dels temps. Això, ja va generar una certa esperança que les obres es podien fer bé. I, especialment, quan es va posar de manifest que es farien voladures puntuals controlades. Aquestes declaracions van anar dissipant els temors que es podien tenir».

Posteriorment, va anar a fer un «reconeixement del turó on es troba assentada la Seu» i on es farà l’excavació. «Es pot veure que es troba sobre uns paleocanals (uns antics corrents d’aigua) desenvolupats sobre els sediments de les voreres de la conca marina i propers a la costa marina». Els sediments que hi ha pels votants de la Seu «són de tons grisencs, la qual cosa indica que són marins, mentre que els que hi ha a la part alta de la ciutat són rogencs, la qual cosa indica que no són marins. Tot plegat mostra que fa uns 45-50 milions d’anys Manresa era a la vora del mar. En aquestes condicions hi havia uns corrents d’aigua que arrossegaven uns sediments més durs que, en consolidar-se, han donat lloc als gresos sorrencs. Són els materials que hi ha sota la Seu. Aquests materials, en consolidar-se, han donat lloc als paleocanals, tan dintre dels sediments continentals rogencs, on són allargassats, com en els marins, on són més planers, ja que els corrents procedents del continent es van anar barrejant amb els corrents marins». Remarca que, mentre que la Seu es troba assentada sobre un d’aquests paleocanals, «l’indret on es volen fer les obres de l’aparcament de la seu del Govern es troba en un altre paleocanal, més baix. No pas l’edifici. El fet és que es troben en dos nivells de sorrenques diferents. Això sí, properes; però no pas en el mateix. I també hi ha un tercer nivell encara més baix. Les obres de l’aparcament es faran en un paleocanal lleugerament més antic. Les de l’edifici i les de la Seu de Manresa són en un altre de més modern. No cal, sinó, fer una inspecció ocular de la zona», constata.

La conclusió de l’expert

«Significa que no es podran transmetre les ones sísmiques de les voladures? No, però sí que indica que es relativitzaran quan passin d’uns estrats als altres. Entremig dels dos paleocanals sembla que hi ha uns nivells menys sorrencs, més margosos. Uns nivells més o menys prims, però que hi són. I si, a més a més, les voladures són puntuals i controlades, encara menys perill tot plegat». Manifesta que «estic esperançat que anirà tot bé. Segur?: ni en ciència ni en tècnica no es pot estar absolutament segur de res. Però, tot apunta que sí» conclou.

La idoneïtat o no de l’obra

Dit això, Mata Perelló insisteix que «el que no queda clar és si aquestes obres són necessàries o no havent-hi un aparcament públic proper [el pàrquing Centre Històric a pocs metres del que faran, que tindrà 21 places i serà d’ús intern per a la delegació]». Conclou sobre això que «aquesta ja és una altra temàtica, en la qual ara que he parlat de qüestions tècniques, voluntàriament no he volgut incidir».

Subscriu-te per seguir llegint