El Jutjat de Manresa estrena un nou model que garantirà una millora del seu rendiment

A fi de millorar l'eficiència del servei públic de justícia, aquest 31 de desembre el Jutjat de Manresa ha estrenat el seu model organitzatiu que suprimirà els 13 jutjats unipersonals que tenia fins ara per un únic Tribunal d'Instància. En el marc de la tercera fase del desplegament de la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener també ho han fet a Barcelona, Arenys de Mar, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, Terrassa, Mataró, Reus, Granollers, Tortosa, Lleida, Tarragona i Girona.

Aquesta tercera fase suposa el 71,8 % de l’activitat de l’Administració de justícia a Catalunya i, per tant, el gran gruix del volum judicial del país serà el que entrarà en vigor aquest 31 de desembre. Si el focus el posem a la ciutat de Barcelona, el 34,9 % del total de l’activitat judicial del país passa per la Ciutat de la Justícia. Els 33 partits judicials que van entrar en vigor l’1 de juliol suposaven el 22,6 % de l’activitat total i els dos que ho van fer l’1 d’octubre (Badalona i l’Hospitalet de Llobregat) només el 5,6 % de l’activitat judicial del país.

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha posat les bases necessàries per complir la Llei en els terminis que preveu perquè el nou sistema organitzatiu comenci a caminar. Aquest és un canvi cultural i organitzatiu en el qual hi ha implicats tots els estaments de l’àmbit judicial: Administració de l’Estat espanyol, Administració de la Generalitat, Administració de justícia, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Consell General del Poder Judicial (CGPJ), fiscalia i tots els col·legis professionals que actuen en l’àmbit de la justícia (advocacia, procura, graduats socials, etc.).

Així doncs, a principis d’any, la Generalitat, a través de la Secretaria per a l’Administració de Justícia del departament competent va posar en marxa diversos grups de treball per abordar la reforma prevista en els àmbits competencials de la Generalitat en matèria de justícia: marc normatiu, personal, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), espais i equipaments i formació, a més del vessant econòmic per fer-hi front.

Arribats a final d’any, el balanç és positiu. Segons el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler: “Catalunya compleix el que havíem dit en els termes que estableix la Llei”i s’ha fet “de manera consensuada”amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), dels degans i deganes de tot els partits judicials i dels lletrats i lletrades de l’Administració de justícia. El conseller també remarca l’ampli consens sindical dels representants dels treballadors que ha permès aprovar les noves relacions de llocs de treball i els processos d’acoblament amb més del 80 % de suport.

Segons Espadaler, aquest és un “canvi revolucionari que persegueix fer una justícia més eficient” i que cal completar amb la creació de noves unitats judicials, quelcom que ja s’ha demanat al Consell General del Poder Judicial, que és qui els nomena, i al Ministeri, que és qui ha de regular-ne la creació a través d’un reial decret. “En aquest sentit, nosaltres i el TSJC hem fet els deures”, destaca el conseller.

Canvi de paradigma

Es tracta de la reforma del sistema judicial més important dels darrers 40 anys que s’ha fet en tres fases: a la primera de l’1 de juliol, s’hi van incorporar 33 partits judicials; a la segona, que va entrar en vigor l’1 d’octubre, s’hi van incorporar els partits judicials de l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, i a la tercera, la resta de partits fins a completar els 49 que conformen la planta judicial a Catalunya.

Aquesta important transformació implica convertir els jutjats tradicionals en tribunals d’instància amb uns serveis comuns que donen servei, de manera transversal, a tots els òrgans judicials de cada tribunal d’instància. Aquests nous models organitzatius garanteixen, entre d’altres, una millor distribució de la càrrega de treball, més especialització dels equips i una organització més eficient i, per tant, una reducció progressiva dels temps de resposta, entre d’altres qüestions.

La valoració d’aquesta important i estructural transformació és molt positiva i des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica es remarca que tots els canvis – organització, espais, senyalística, sistemes d’informació, etc.– s’han fet sense aturar l’activitat judicial. De fet, en la majoria de partits judicials de la primera i segona fase els nivells de productivitat judicials ja són iguals o superiors a abans del canvi –després d’una esperada lleugera baixada just després de l’entrada en vigor de la primera i la segona fase–, el que demostra que la gestió del canvi s’ha fet correctament i que l’aposta feta dona resultats.

En el cas dels partits judicials que van entrar en vigor l’1 de juliol, les dades mostren un increment de l’activitat a partir de mitjans d’octubre; i en els partits que van entrar en vigor l’1 de novembre (Badalona i l’Hospitalet de Llobregat), l’activitat es recupera a mitjans de novembre.

En aquest sentit, el conseller Espadaler qualifica les dades de “molt positives” i remarca que “anem escurçant terminis” tot i que puntualitza que, de cara al ciutadà, el canvi encara trigarà a fer-se visible.

5.430 funcionaris implicats

En aquesta tercera fase, els partits judicials que s’incorporen són els de més complexitat i volum i, per tant, els que constitueixen tres serveis comuns: el general, del de tramitació i el d’execució. Aquest nou model organitzatiu afecta, en aquesta tercera fase, 5.430 funcionaris de suport, entre les oficines judicials i les oficines de justícia en el municipi, i ha suposat la creació de 150 places (146 per a les oficines judicials i 4 per a les oficines de justícia en els municipis, concretament de Celrà i Quart). És important recordar que el moviment de personal i la redefinició de llocs de treball compta amb el suport del 80 % de la representació sindical i que cap treballador de l’administració pública veu alterades les seves condicions laborals, com ha reiterat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en diverses ocasions durant aquest any 2025.

L’entrada en vigor d’aquesta tercera fase suposa un cost de 6.465.973.25 euros, que engloba la creació de les noves dotacions i els canvis de trams retributius de complements específics d’aquells funcionaris que han singularitzat la seva plaça.

Informació i formació per al procés de transformació

Per acompanyar els professionals en aquest procés de transformació cap al nou model d’organització del servei públic de justícia, s’han convocat jornades i seminaris web específicament de difusió de la Llei orgànica 1/2025, amb 2.200 assistents. S’han organitzat més d’un centenar d’activitats de formació a les quals han assistit més de 5.000 persones (lletrats de l’Administració de justícia i professionals dels cossos generals). D’aquesta formació destaca la relacionada amb l’acompanyament a la transformació i gestió del canvi, com ara la formació en lideratge per als caps d’equip dels serveis comuns i els tallers d’habilitats directives i de conciliació per a lletrats.

La singularitat del partit judicial de Barcelona

D’aquesta tercera fase en destaca la posada en marxa del partit judicial de Barcelona i, per tant, de la Ciutat de la Justícia. En aquest partit judicial, tenint en compte que el seu volum equival al dels 13 restants que entren en vigor a la tercera fase i la profunda complexitat del partit de la capital catalana, el Departament ha enllestit la part normativa i els processos d’acoblament de personal. Pel que fa a l’organització física dels espais que implica també l’organització de les TIC començarà a les àrees de mercantil, contenciós i família, infància i capacitats i, a mesura que els lletrats de l’Administració de justícia defineixin el model organitzatiu que implementen als serveis comuns que dirigeixen, s’aniran acabant de perfilar aquests dos darrers aspectes.

Dels jutjats de pau a les oficines de justícia en els municipis

La reforma legislativa i organitzativa no es duu a terme només als caps de partit i als jutjats, sinó que transforma també els jutjats de pau en oficines de justícia en el municipi obrint la porta al ciutadà per accedir al servei públic de justícia des de qualsevol municipi del país. Per això, i en paral·lel, el Govern de la Generalitat ha posat en marxa el Pla de justícia de pau i de proximitat que reforçarà, encara més, la justícia més propera al ciutadà. Es tracta d’un pla que s’allargarà durant tota la legislatura que actua sobre equipaments, tecnologia, organització i formació.

En aquest sentit, per reforçar les funcions d’aquestes oficines, el Departament ha ofert durant aquest 2025 una trentena d’activitats de formació en matèria de justícia de pau i de proximitat a més de 1.110 entre jutges i jutgesses de pau, auxilis i personal de l’Administració de justícia al servei de les oficines de justícia en els municipis.

Cal destacar que a tots els serveis territorials s’ha fet una jornada tècnica adreçada a tots els jutges de pau presidida pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. A més de presentar-los el Pla de justícia de pau i de proximitat aprovat pel Govern, se’ls ha informat de les implicacions les seves funcions jurisdiccionals d’acord amb la Llei orgànica 1/2025 i de l’oferta formativa, també territorialitzada, que els ofereix el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE). Entre la formació destaca la de competències digitals i també en ciberseguretat i protecció de dades, així com l’aprofundiment en les conciliacions i els judicis verbals, cada vegada més rellevants per no judicialitzar la resolució dels conflictes a la comunitat, especialment els de convivència. També s’ha creat un espai propi a la intranet de l’Administració de justícia per ajudar-los en els tràmits processals i amb recursos per donar suport a la ciutadania. Des del juliol, les 898 oficines de justícia en els municipis reben un butlletí informatiu digital que també els acompanya en el procés de transformació en què estan immerses.

A més, pel que fa a la tecnologia, de moment s’han instal·lat 164 pantalles a les oficines que compten amb personal de l’Administració de justícia perquè puguin donar suport als ciutadans en les seves gestions amb l’Administració de justícia i evitar desplaçaments a la seu judicial per alguns tràmits. També s’està enllestint la plataforma EjCat Lite, una versió reduïda del sistema informàtic de gestió processal orientat a l’expedient electrònic i a l’impuls processal que es fa servir a l’Administració de justícia i que d’entrada incorpora tres tràmits: exhorts, conciliacions i judicis verbals i diverses eines com la safata de signatura, organitzador amb diferents consultes, notificacions o arxius, entre d’altres. La posada en marxa d’aquesta nova aplicació es farà en mode pilot a les oficines de justícia en el municipi de Castelldefels, Sant Quirze del Vallès i Deltebre. En el marc dels programes pilot també cal destacar que a principi d’any finalitzarà el programa pilot d’immediació que s’ha dut a terme entre l’OJM de Salou i el Registre Civil de Tarragona, que ha permès fer gestions telemàticament i per videoconferència des de Salou a l’oficina de Registre civil de Tarragona en àmbits de matrimoni i jura de nacionalitat.

A més, amb l’objectiu de modernitzar els equipaments, se substituiran progressivament tots els ordinadors de sobretaula que hi ha a les oficines de justícia en els municipis, a més de sumar-hi 442 nous portàtils. Tots els professionals disposaran de monitor amb càmera web. Per acabar, en el període 2026-2027 s’habilitaran espais segurs i amb privacitat des d’on poder fer videoconferències per a declaracions judicials.