Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Uns horts a Manresa que donen molta vida

Càritas va renovar aquest dilluns el conveni amb l’Ajuntament per mantenir vius els projectes socials i laborals Activa’t a l’hort i de polivalència agrícola

Va ser una signatura especial, amb la visita al terreny que cedeix el consistori a Càritas per dur-los a terme de l’alcalde Aloy, acompanyat pel regidor Sixto; responsables, formadors i aprenents, i amb un té servit pels alumnes inclòs

Conveni de Càritas i l'Ajuntament de Manresa contra la pobresa

Per veure aquest vídeo inicia sessió aquí

Registra't

Ja ets premium? Inicia la teva sessió aquí

Gemma Camps

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

Allà on Manresa canvia l’asfalt pel verd, al final de l’avinguda dels Dolors, hi ha la casa Costafreda, una finca de propietat municipal que l’Ajuntament cedeix a Càritas per dur-hi els projectes Activa’t a l’hort i el curs de Polivalència en el peonatge agrari. Ambdós ja fa anys que duren i tenen per objectiu ajudar persones en situació de molta necessitat a integrar-se i a adquirir unes habilitats laborals amb les quals poder-se guanyar la vida.

Amb la finalitat de signar el conveni corresponent al 2025 i de començar a parlar del pròxim, aquest dilluns al migdia es va organitzar als horts una trobada entre Càritas i Ajuntament en la qual van participar l’alcalde Marc Aloy i el regidor d’Ocupació i Emprenedoria, Lluís Vidal Sixto; el director de Càritas Manresa, Joan Grau, membres de la junta i tècnics responsables i formadors dels dos projectes lligats a l’hort, així com alumnes que els estan fent, que, acompanyats alguns d’ells per les seves famílies, van obsequiar els presents amb un te amb coques d’elaboració casolana.

La crisi del totxo

Activa’t a l’hort, explicava Adela Casals, educadora social i tècnica del projecte, va néixer per la crisi del totxo, el 2009. La manca de feina, recorda, va fer que moltes persones caiguessin en una situació de «degradació personal» alarmant i a Càritas se’ls va acudir la idea dels horts per fer-los sortir de casa i motivar-los. Després de l’Activa’t a l’hort, que és un peonatge d’agricultura ecològica, vindria el curs de peonatge agrari, encetat el 2018 i que, en aquest cas, és inèdit de Càritas Manresa.

Mentre que a l’Activa’t a l’hort dura tot l’any, el curs de polivalència agrària té una durada de sis mesos prorrogables a sis més, amb 180 hores de formació professionalitzada i 20 de pràctiques. Inclou introducció a la tècnica de la pedra seca, a la poda d’arbres fruiters de secà (vinya i olivera) i al maneig de petita maquinària forestal i agrària. Es fa amb la col·laboració de Senders Vius.

Per l’Activa’t a l’hort passen anualment una quarantena de persones acabades d’arribar a Manresa, per a les quals també suposa una via de socialització, d’integració i de pràctica de l’idioma, a banda de poder-se endur cada setmana a casa una cistella bàsica amb el que fan créixer a l’hort. Pel que fa al curs de peonatge agrari, hi passen 15 persones a l’any. Ambdós formen part del mateix recorregut formatiu.

30.000 euros d’estalvi

L’Ajuntament hi col·labora des de fa una dècada amb l’aportació de 7.700 i 13.000 euros, respectivament, dins del conveni de col·laboració per a projectes d’integració i formació social i laboral, que inclou la cessió dels terrenys. Durant el recorregut, Casals va fer notar a l’alcalde que amb una mica més d’injecció econòmica, en el cas de l’Activa’t a l’hort es podria explotar tot el terreny (ara s’utilitzen 3.000 m2 i es passaria a una mica menys de 10.000) i es podria garantir una cistella setmanal a un centenar de persones o, el que és el mateix, a 25 famílies, la qual cosa han calculat que suposaria un estalvi anual de 30.000 euros en ajudes per a alimentació a aquestes famílies. A banda, de cara al conveni del 2026, al marge del terreny, Càritas també voldria poder utilitzar la casa de la finca per reformar-la i convertir-la en una peça més dels projectes.

Les explicacions de Manel Martínez

Les explicacions de Manel Martínez / G.C.

Als horts, el voluntari Manel Martínez, de l’Era, espai de recursos agroecològics, va explicar a Aloy tot el que hi planten durant l’any. Actualment, hi ha pèsols, molts calçots, plantes aromàtiques «que ens interessen molt perquè atreuen pol·linitzadors i depredadors de plagues»; faves, bròquils, espinacs, coliflors, bledes i julivert. «L’època bona de producció és a partir del mes d’abril, que està pràcticament tot ple. Hi pots posar mongetes, enciam, escarola, cebes... Com més varietat de producció, millor». La Wafa va informar Aloy de com van preparar l’adob per fertilitzar els horts «amb herba seca, aigua, branques, compost de la planta de compostatge i fems». I Pau Collado, educador socioocupacional de Càritas, li va mostrar la cisterna d’aigua que tenen per regar.

La Wafa va relatar com van fer adob per fertilitzar les terres

La Wafa va relatar com van fer adob per fertilitzar les terres / G.C.

Morad fa set mesos que assisteix a l’Activa’t a l’hort. «Plantem calçots, faves i després agafem les verdures i les plantes aromàtiques per poder cuinar a casa. M’agrada perquè són verdures ecològiques». El següent pas seria fer el curs de polivalència agrària, del qual ja surten preparats per trobar una feina en un viver o cooperativa.

Mohamed també valorava molt positivament l’oportunitat d’aprendre «com sembrar i recollir el que plantem. Ens agrada molt». Morad va arribar a Manresa fa dos anys i Mohamed en fa un.

El te amb coques casolanes que van servir al final de la visita

El te amb coques casolanes que van servir al final de la visita / G.C.

Un projecte «preciós»

L’alcalde Aloy va definir el projecte com «preciós». «L’Ajuntament és propietari d’una finca, la casa Costafreda, acompanyada per tot el terreny, que és urbanitzable i, per tant, és probable que es transformi, però, mentrestant, en traiem un ús i un profit a través de la gestió que en fa Càritas amb persones que tenen dificultats perquè pateixen una situació de vulnerabilitat i precarietat. Poden venir aquí, treballar, aprendre una agricultura ecològica, cultivar uns productes que després obtindran com a recompensa». Va presumir del regadiu de 500 hectàrees de la ciutat, però va alertar que «té un problema de continuïtat perquè molts productors i pagesos van envellint». Per a ell, el projecte de Càritas «és una oportunitat per formar nous pagesos» i que puguin cultivar els terrenys que encara hi ha al Poal i Viladordis». Després de signar, aquest dilluns, el conveni del 2025, Càritas i l'Ajuntament es van emplaçar a trobar-se el gener per parlar del corresponent al 2026.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents