Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Doctor en Ciències Físiques Joan Jorge Sánchez posa en dubte els 68 morts a l'any per contaminació a Manresa

Qui va ser director de la UPC a la capital del Bages troba a faltar una cultura científica més responsable

Adverteix que no hi ha una xarxa uniforme de mostreig per arribar a conclusions correctes

Imatge d'arxiu de trànsit a la rotonda de la Bonavista

Imatge d'arxiu de trànsit a la rotonda de la Bonavista / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa

Joan Jorge Sánchez, exdirector de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, de la UPC, i Doctor en Ciències Físiques posa en dubte la dada de 68 morts a l’any per contaminació atmosfèrica que consta al projecte tècnic de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) que s’implantarà a la capital del Bages.

El document afirma que Manresa és la tercera ciutat de Catalunya amb pitjors dades de contaminació per partícules fines i la quarta pel que fa a diòxid de nitrogen, segons el rànquing de contaminació de l’Institut de Salut Global de Barcelona. 

Segons Joan Jorge Sánchez, per valorar la contaminació atmosfèrica en una ciutat cal un nombre d’estacions de mostreig, tot suposant una xarxa uniforme, que per al cas de Manresa (amb una superfície de 41,6 km2) seria de 10 estacions, suposant una resolució de 2 km, i de 42 estacions per fer una cobertura urbana general amb 1 km de resolució.

Per contra, el Doctor en Ciències Físiques diu que el que hi ha són dues estacions, una automàtica a la plaça Espanya i una de manual a l’Escola La Font. Si es busquen les dades corresponents a la web de la Diputació es pot observar una taula de xifres amb força «forats». «Tenint en compte que en una estació es mesuren les PM10 i a l’altra les PM2.5, no és rigorós afirmar que ‘es pressuposa’ que varien de la mateixa forma», explica.

D’altra banda, les dades de contaminació sonora es poden creure, però la seva relació amb la contaminació atmosfèrica no està quantitativament relacionada amb l’atmosfèrica. Des del seu punt de vista, «en el seu lloc, el que tocava era un mapa climàtic de la ciutat. Els vents dominants en un barri o en un altre poden afavorir la dispersió de contaminants, i haver d’incloure en la ZBE un barri i no un altre. Les temperatures del carrer poden ser més significatives a l’hora de comptabilitzar morts per causes ambientals. Treballant amb un Sistema d’Informació Geogràfica de la ciutat es poden fer correlacions força interessants (mescla de dades de trànsit i de vent). Resulta estrany que ningú ho hagi intentat», apunta.

Costa de creure

Joan Jorge Sánchez afirma que «costa de creure que la contaminació atmosfèrica a Manresa comporti unes 68 morts a l’any, per molt que ho digui l’Institut de Salut Global de Barcelona». Afegeix que els articles referits a l’informe parlen de grans ciutats, correlacionant morts naturals i NO2 especialment a Espanya i amb les PM2.5 en altres països com Itàlia. «Basant-me en les mesures poc estables de Manresa (atmosfèriques) i la falta de dades de morts naturals a Manresa, no em serveixen les extrapolacions que es fan amb dades d’altres grans ciutats (costaneres, metròpolis). Malgrat el mapa de Zona de Baixes Emissions que s’ha aprovat em sembla adequat, caldria una cultura científica més responsable en els nostres dirigents, en tots», conclou.

Tracking Pixel Contents