La comunitat veneçolana a Manresa celebra a Crist Rei la captura de Nicolás Maduro

Més d'una setantena de persones s'han reunit aquest vespre a la plaça de Neus Català de Manresa per celebrar la captura de Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores, per part de les forces especials de l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica. Una incursió militar que, segons els mateixos veneçolans que han sortit als carrers de la capital del Bages, significa la "llibertat de Veneçuela", confiats que la intervenció de la primera potència del continent sigui la primera peça d'un trencaclosques que porti el país cap a una transició "per tornar a ser l'economia que érem fa 25 anys, abans del chavisme" explica José Antonio Castillo.

Castillo té 59 anys i en fa set que va marxar del seu país per venir a viure a Manresa: "Era membre d’Acción Democrática [un partit polític veneçolà opositor] i no podia expressar-me. Patia persecució política, i sense avisar ni cap raó venien a casa i et detenien". Aquesta manca de seguretat el va obligar a ell i als seus fills, que ara té repartits per diversos països, a abandonar casa seva. "Vam perdre tots els drets. El sistema de salut era un dels millors de Llatinoamèrica i el van anar destruint lentament, com el sistema educatiu. Es va polititzar tot el sistema" lamenta.

Castillo és partidari de tornar a Veneçuela sempre que les condicions de vida millorin, "soc una de les persones que està convençuda a tornar al meu país, i crec que moltes de les persones d’aquí també" apunta fent al·lusió a la resta de compatriotes que canten a l'uníson la popular cançó Venezuela. Tot un himne que "ens identifica a tots els veneçolans que vivim fora del nostre país" assenyala Susmenia Pérez. I és que a aquesta cançó se la considera el tercer himne del país després de l'Himno Nacional i Alma llanera.

Set dies sense llum

Pérez va arribar a Espanya l'any 2021 i en porta tres vivint a Manresa. Defineix com a "molt dura" l'experiència de ser immigrant: "Venim d’un país totalment destruït on ens podíem passar set dies sense llum" explica. Va marxar perquè hi havia molta persecució política només per pensar diferent del règim, i per ella, la intervenció estatunidenca és "el més important que ens ha pogut passar a la vida" assegura la veneçolana de 37 anys.

I a les celebracions també hi havia lloc per als més joves, com el cas d'en Santiago Arismendi, de 19 anys i que va estar al seu país fins al 2018. "Era un moment molt dur, no es podíem manifestar tot i que hi havia gran escassetat de menjar i aigua potable. Només que sortissis a veure què passava, et comptaven com a part d'una manifestació" explica. La situació era "molt dura, fins i tot recordo haver vist nens de classe que es desmaiaven perquè no podien menjar. La inflació ens impedia comprar res... l’única opció era fugir".

Segons les darreres dades del padró d'immigració de l'Ajuntament de Manresa, la comunitat veneçolana a Manresa és de 1.057 persones. És la cinquena nacionalitat amb més presència a la ciutat, i la segona que va aportar més nous empadronats durant l'any 2024.