L’Ajuntament de Manresa no detecta cap efecte advers dels 126 pisos turístics que hi ha

Hi ha ciutats que tenen seriosos problemes per la proliferació de pisos d’ús turístic. No és el cas de la capital del Bages. Manresa té concedides 126 llicències d’habitatge d’ús turístic. La majoria se situen al Barri Antic, 35, seguit de Vic-Remei i del Passeig i rodalies, en ambdós casos amb 21.

Els 126 habitatges d’ús turístic formen part del total d’habitatges de la ciutat, que el passat mes de setembre eren 35.390 per a una població de més de 80.000 habitants.

L’Ajuntament considera que la xifra és tan baixa que, d’acord amb les dades d’evolució de preus de què es disposa i la manca de concentració en determinats barris, no resulta possible determinar l’impacte que puguin tenir sobre el preu de venda o de lloguer de l’habitatge habitual o permanent i, en tot cas, «es podria considerar menyspreable. En aquest mateix sentit, actualment no s’observa fenomen de gentrificació o desplaçament de la població per aquest motiu».

En relació als habitatges d’ús turístic, una anàlisi qualitativa o de convivència no ha identificat problemàtiques veïnals ni afectacions al comerç atribuïbles a aquest ús en el teixit residencial. S’observa que les xifres tant en termes absoluts com en termes relatius, són molt reduïdes. En aquest sentit, el percentatge d’habitatges d’ús turístic en relació al nombre total d’habitatges se situa en el 0,356% de mitjana, amb una distribució que situa el Barri Antic amb la major concentració, però per sota del 1,2%.

Concentració insignificant

Aquestes xifres permeten concloure a l’Ajuntament que no s’observa una concentració significativa d’aquest ús en un barri concret.

Pel que fa a l’evolució, entre el 2019 i 2023 (4 anys) es va produir un increment d’aproximadament un 40% del nombre d’habitatges d’ús turístic, mentre que entre 2023 i 2025 es produeix el mateix increment amb la meitat del període. Tanmateix, aquesta tendència no lineal, es presenta amb xifres molt reduïdes que no fan preveure un increment significatiu en pocs anys. Així mateix, en l’evolució durant aquest període de 6 anys tampoc s’observa un patró de concentració destacable.

Quant a la relació entre el nombre d’habitatges d’ús turístic i el nombre d’habitants de la ciutat, d’acord amb les dades exposades, aquesta se situa en els 0,157 per cada 100 habitants, xifra molt per sota del llindar dels 5 per cada 100 habitants que podrien alertar del risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’habitatges d’ús turístic i del màxim de 10 que estableix la Llei.

Així, doncs, d’acord amb aquestes dades, no s’aprecia que l’admissibilitat urbanística actual de l’ús d’habitatge d’ús turístic suposi un risc de trencar l’equilibri de l’entorn urbà per una alta concentració d’aquest tipus d’habitatge. Pel que fa a la seva distribució geogràfica per la ciutat, més enllà de les xifres absolutes, tampoc no s’identifiquen zones de saturació que requereixin establir limitacions en determinats àmbits o barris. Tot plegat fa concloure a l’Ajuntament que no s’observa cap impacte negatiu.