La Codornella: enginyers amb ànima

De la carcassa de plàstic d’una torradora de pa espatllada en pot sortir una maquineta de fer punta al llapis. És una forma de donar valor al reciclatge i una segona oportunitat als materials, i així ho transmeten els enginyers Pau Lafoz i Aleix Badia, fundadors de la cooperativa La Codornella de Manresa, una rara avis en el món de l’enginyeria. Més recentment s’ha afegit al projecte Marina Lluch.

També són els pares del robot Veta, un dels seus projectes més coneguts, els impulsors d’un taller per arreglar petits electrodomèstics i d’una activitat educativa per transformar trastos que és d’on surt la maquineta de fer punta. Són enginyers i treballen d’enginyers, però amb consciència social, fugint del consumisme voraç i amb una clara aposta per la sostenibilitat. Tots dos provenen del món dels esplais i de l’escoltisme, expliquen, i un dels seus lemes d’aquest moviment és deixar el món millor de com l’han trobat. Els va quedar.

Treballen en tres àmbits diferents, comenta Badia. En projectes de disseny industrial que inclou disseny, programació, electrònica i 3D; en el vessant educatiu i pedagògic amb la Veta com a emblema, però també amb altres projectes destinats a escolars; i en projectes de l’àmbit més social com el centre de recuperació de petits aparells electrodomèstics.

‘No siguis trasto’

Amb el lema «no siguis trasto», La Codornella ofereix a tothom la possibilitat d’arreglar gratuïtament un petit aparell electrodomèstic avariat. Es tracta de reparar-lo i no pas tirar-lo. Amb aquesta filosofia Lafoz i Badia obren el taller cada dimecres a la tarda a l’edifici d’habitatges cooperatius La Raval, al carrer Hospital de Manresa. Aporten la seva experiència, el seu coneixement i les seves eines amb l’ajuda de voluntaris com el Jesús Tejero i altres.

«Nosaltres diagnostiquem el problema», diu Tejero, «però intentem que cadascú arregli el seu aparell». Fa dos anys i mig que es va posar en marxa el projecte i des d’aleshores han reparat prop de 300 petits electrodomèstics i s’ha estalviat que 800 quilos de residus vagin a parar a la deixalleria, segons els seus comptes.

Les torradores, les cafeteres i les planxes són els estris que més sovint es veuen al taller. A Manresa l’aigua porta molta calç, recorden Badia i Lafoz, amb la qual cosa cafeteres i planxes pateixen més del compte.

És el que li ha passat a l’Anna, que hi ha portat la cafetera.

«Vaig descobrir el taller per casualitat. Ho trobo admirable. Ells et guien, però ho has de fer tu, Tant de bo hi hagués més tallers com aquest», diu. La cafetera la van acabar netejant amb un aparell d’ultrasons «que vam comprar a Wallapop per 10 euros», explica Lafoz. Quan l’endolla per veure si funciona alerta tothom que «pot saltar el llum». No ho fa.

Més enllà la Conxita ha dut uns cassons que s’han quedat sense mànec, però que encara poden fer molt servei -també ha portat berenar per tothom-, i l’Encarna un escalfador d’aigua. Opina que reparar aquests aparells «sembla que hagi passat a la història. Si falla en comprem un de nou, i no s’ha de fomentar tant el consum». L’Esperança és de la mateixa opinió. Va conèixer el taller un dia que van fer una sessió al mercat de Puigmercadal, i ha dut la torradora. No ha sigut fàcil treure la carcassa perquè un dels quatre cargols té una cabota estranya. «Això és un clàssic», diu Badia. «Aquesta decisió l’ha pres algú perquè no es pugui obrir l’aparell. És un tipus d’obsolescència programada». Finalment l’han pogut desmuntar.

«La nostra extraescolar»

«Així passem els dimecres a la tarda. És la nostra extraescolar», comenten. «Ara pràcticament no hi ha llocs on reparar petits aparells. Són tan econòmics que és molt difícil que algú s’hi guanyi la vida». Destaquen que a part de l’impacte a nivell de reutilització, també hi ha un component humà perquè es promouen relacions socials.

Lafoz explica que sempre han tingut el cuquet de dur el taller a les escoles, però com que logísticament és impossible, van optar per inventar-se’n un altre: el ‘Transforma trastos’. Es dirigeix a alumnes de 5è i 6è, i es porta a terme a les biblioteques amb el suport de la Diputació de Barcelona. Del que es tracta és de desmuntar aparells i classificar tot el que en surt: plàstic, metalls, electrònica, cables, rebuig... «És un èxit perquè s’ho passen molt bé», comenten. «Suposem que per la curiositat de veure què hi ha dins l’aparell».

La màquina de fer punta

Un cop desmuntat s’analitzen els materials que es poden reutilitzar. Com el plàstic, que acostuma a ser la meitat del pes total. Es tritura, es fon, s’injecta en un motlle i en surt... la maquineta de fer punta de l’inici d’aquest article. El missatge és fer entendre la importància de reciclar bé i que els residus poden tenir una segona vida.