Manresa perd una institució: Mossèn Estanislau Corrons rector de la parròquia de Crist Rei 23 anys

El Dia de Reis va morir als 92 anys mossèn Estanislau Corrons Graells, que va estar al capdavant de la parròquia de Crist Rei de Manresa durant 23 anys. El rector va ser rellevat l'any 2022 pel religiós congolès Martin Kabamba Belangenyi.

El funeral per l'etern repòs de la seva ànima se celebrarà dijous a les 11 del matí a l'església de Crist Rei. La vetlla es portarà a terme avui dimecres entre les 4 de la tarda i les 9 de la nit al Tanatori de Mémora a Manresa.

Nascut el 29 de gener de l'any 1933, Estanislau Corrons va ser ordenat prevere el 21 de desembre de 1957. Mossèn Estanislau Corrons es va retirar als 89 anys tot i que va demanar permís per fer-ho quan va complir els 75 anys.

L’arribada de mossèn Martin es va precipitar en el seu moment per l’ictus que va patir mossèn Corrons la Setmana Santa anterior, del qual, sortosament, es va poder recuperar bé. Corrons va ser ordenat el 1957 i el setembre del 1999 va ser nomenat rector de Crist Rei. Com s'ha dit, quan tenia 75 anys va manifestar la seva intenció de jubilar-se, però el bisbe li va demanar una mica de coll per trobar el seu relleu en un temps en què no és gens fàcil, com ha quedat demostrat.

Una vida dedicada a escoltar i perdonar

Corrons va ser rector d’Artés i va col·laborar en la residència d’avis del patronat. A la mateixa residència ja hi havia la seva germana i ell havia manifestat el desig de traslladar-s’hi quan arribés al moment. Com que s’havia refet molt de l’ictus fins i tot va començar a celebrar missa a la residència.

Durant 69 anys va exercir de sacerdot com a vicari de les parròquies de Sant Boi de Lluçanès (1958), de Sant Hilari Sacalm (1961) d’on fou, també, consiliari local i comarcal d’Acció Catòlica; i de Santa Maria de Manlleu (1965). Va ser rector de les parròquies de Santa Maria d’Horta d’Avinyó (1966), Santa Maria de La Pobla de Claramunt (1972) i de Santa Maria d’Artés i Horta d’Avinyó (1979). També va ser arxipreste de l’arxiprestat d’Artés (1979) i de l’arxiprestat del Bages-Nord (1984). Exercí el càrrec de rector de la parròquia de Crist Rei de Manresa (1999) i fou canonge de la Seu de Manresa (2007). Es va jubilar canònicament l’any 2022 i va passar a residir a Artés.

Bombardejos

Corrons va ser testimoni dels bombardejos franquistes del 21 de desembre de 1938 i 19 de gener de 1939.

Cada dia al matí el seu avi se l’enduia a passejar, i a la tarda anava a escola. El 21 de desembre del 1938 va voler anar a escola també al matí. I així ho va fer. L’avi va sortir a passejar com sempre i va morir a causa del bombardeig franquista a la ciutat a l’altura de la carretera del Pont. Es va poder recuperar la seva cartera, que encara es conserva al museu comarcal amb les marques de la metralla.

Estanislau Corrons va ser membre del Capítol de Canonges de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, que es remunta al segle XI. Es tracta d’una comunitat de clergues nomenats pel bisbe que tenen cura del culte, la pastoral, la caritat i tot el que fa referència a la gestió del temple.

Ha estat col·laborador de Regió7 com a autor d'articles d'opinió sobre l'Evangeli. Havia oficiat la missa rociera-flamenca amb motiu del Dia d'Andalusia, les multitudinàries benediccions de Rams, el funeral del seu germà, el jesuïta manresà Josep Lluís Corrons i una quantitat difícil de detallar de cerimònies de casament, bateig i funeral.

Capellà dels que anaven amb pantalons curts amb els escoltes i deia missa al cim del Canigó quan la norma era la rigorosa sotana. Un religiós amarat del concili Vaticà II que va dedicar la vida a saber escoltar i perdonar.