A Manresa no se sap quants residus van al contenidor que no toca

La pregunta formulada al darrer ple municipal va ser: Quin és el percentatge en volum i en pes dels impropis per cada mes i per cada tipologia de container que tenim a la ciutat des de la implantació del nou sistema? O sigui, el grup municipal de Junts per Manresa volia saber la quantitat de residus que s’estan posant al contenidor que no toca.

I el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet, va explicar que l’Agència de Residus obliga i paga el que se’n diu les caracteritzacions que es porten a terme trimestralment per a l’orgànica. «Això és el que és obligatori. Amb el paper i el vidre no se’n fan caracteritzacions i de la resta se’n fan a vegades per a estudis concrets», va dir.

El regidor va explicar que des que es va posar en pràctica el canvi de model de residus «hem encarregat dues caracteritzacions extres, perquè ens interessava tenir més informació sobre com anava».

Què és una caracterització?

Una caracterització el que mira és el pes no el volum. A l’orgànica a Manresa abans del canvi de model les caracteritzacions van trobar percentatges d’impropis de l’11%, 12%, 5%, 13% i, després del canvi de model, de l’11%, 15%, 32%, 25%. Va dir que el resultat intenta ser el màxim d’objectiu, però és relativament arbitrari i «només serveix si es té una estadística molt llarga».

Com funciona la caracterització? Doncs, l’Agència de Residus no avisa i tria un camió sencer. Es porta a les instal·lacions del Consorci de Residus i s’aboca tot el seu contingut al terra de les naus, es remena i es parteix en quatre trossos. Un d’ells s’analitza i dues persones van obrint totes les bosses i separant els diferents elements que troben i es pesa cada un.

El que es va trobar en la darrera caracterització realitzada va ser que dels 184 quilos analitzats un 25% eren impropis. Hi havia 19 quilos de plàstics, 9 quilos roba, 7 quilos de paper i cartró. També hi havia bosses de plàstic que contenien l’orgànica i 4,8 quilos de vidre. «Un dia et pots trobar un bidet o dues bosses plenes de vidres, cosa que ens ha passat, i això descompensa l’anàlisi». Això pel que fa a l’orgànica domiciliària. Pel que fa al porta a porta comercial, «tenim una orgànica que és molt més neta».

Repercussions econòmiques

Huguet va dir que «no és innocu que tinguem un percentatge d’impropis alt. Té repercussions econòmiques. Si el tant per cent d’impropis supera uns llindars deixem de rebre el retorn de cànon i l’Agència de Residus no et paga. És importantíssim recordar a la gent que l’orgànica ha de ser el màxim de neta possible».

Junts va insistir que hi ha contenidors en els quals es pot veure a simple vista que hi ha molta quantitat d’impropis. Concretament, Junts argumentava que atès que el nou sistema de recollida de residus està implantant-se amb nombroses dificultats i que, encara que les xifres oficials de reciclatge que es fan públiques són més elevades que mai, es veuen tota mena d’elements dins dels contenidors que no es corresponen amb els que hi haurien de ser.

Junts afegia que recentment s’havia donat a conèixer que alguns municipis havien realitzat «auditories» a peu de carrer sobre el contingut d’impropis als diferents contenidors.

En la segona autòpsia de residus realitzada a Sant Fruitós de Bages el 88,26% del contingut de les bosses de rebuig analitzades no estava correctament separat. Es van examinar 20 bosses de la fracció resta. Entre els materials trobats, destacaven els envasos de plàstic d’un sol ús (9,3% del pes analitzat) i cartó (6%). Tot i que en pes no són les fraccions principals, en volum sí que representaven una part molt significativa (31% i 14%).

Un dels elements preocupants van ser els 6 kg de vidre localitzats en el rebuig, l’equivalent al 17% del total analitzat. Aquestes ampolles i pots haurien d’haver anat al contenidor corresponent.

La fracció orgànica també va tenir un pes rellevant: el 30% dels residus trobats eren restes orgàniques que haurien d’haver-se dipositat al contenidor marró.

Una prova similar feta a la Cerdanya va trobar que només el 8,51% del contingut estava correctament dipositat a la fracció resta, mentre que el 91,49% no ho estava. A Manresa no s’han fet d’aquest tipus.

El resum és que a Manresa l’orgànica està controlada a nivell de xifres amb les caracteritzacions que es fan cada 3 mesos, de la fracció resta hi ha poca informació i pel que fa a envasos, paper i vidre no hi ha dades específiques de la ciutat sinó a nivell de Consorci del Bages per a la gestió de residus.