«La conducció a Manresa cada vegada és més incívica»

Amb sis milions i mig de quilòmetres a les rodes de nou cotxes diferents, Diego Plaza és el taxista amb més anys d’exercici a Manresa. Nascut a Cardona el 1952, de moment no es planteja jubilar-se, però diu que les asseguradores estan posant les coses molt difícils als taxistes i que podria decidir deixar-ho córrer.

Milions de quilòmetres. I accidents?

Important, només un, durant la mili. Estàvem practicant un desembarcament amb amfibis en una platja i un sergent ‘xusquero’ em va dir «has de desembarcar aquí». Jo, que ho havia fet altres vegades, li vaig dir que allà era impossible. Em va fotre una pistola al cap i em va dir que, o desembarcava, o disparava. Vaig tirar endavant i el camió es va enfonsar a l’aigua amb mi a dins. Me’n van treure mig mort i em va quedar afectat el mecanisme neurològic de control de l’orina. Mai més no ho he tornat a tenir bé del tot.

Aixecar un braç i cridar ‘taxi’ no és un gest gaire manresà.

No, això a Manresa és molt estrany. Si et para algú pel carrer segur que és de fora. Aquí es va a la parada o es truca. I en això Manresa ha estat pionera.

Expliqui.

Quan érem a la plaça Fius i Palà hi havia un telèfon i l’agafava qui li tocava. Però això permetia la picaresca de que, si el servei no era bo, qui li tocava podia passar-ne dissimuladament i el client quedava penjat. I a més, el trànsit es va anar complicant, cada cop tardàvem més a arribar als llocs. Per solucionar-ho vàrem crear Ràdio Taxi Manresa. Jo vaig ser un dels promotors. Era el 1985, vàrem ser pràcticament els primers de Catalunya. Els taxis es van repartir per unes noves parades a Guimerà, Centre Hospitalari, Estació d’autobusos, Estació de la Renfe i Sant Joan de Déu, que encara són les que tenim ara. Una noia rebia la trucada a la central i la passava a la parada més propera. Era completament fiable i molt més ràpid. Al cap d’un mes les trucades gairebé s’havien doblat. El sistema actual és el mateix, però modernitzat.

Anava bé, però es van dividir.

Jo vaig ser un dels cinc que es van separar per crear Taxis Manresa. Vàrem arribar a ser una vintena. Era un problema de convivència amb tres o quatre amb qui no hi havia manera d’entendre-s’hi. La divisió ha durat deu anys. Ara els més conflictius ja no hi són i ens hem tornat a unir a Ràdio Taxi, perquè separats anàvem malament tots. .

La vegada que l’han fet anar més lluny?

A Portugal. L’última vegada va ser quan un volcà a Islàndia va obligar a cancel·lar molts vols. Em van trucar per recollir a l’aeroport i portar a Lisboa sis diplomàtics portuguesos que havien quedat tirats .D’una tirada.

El viatge més estrany que ha fet?

Un vegada vaig dur un mort al seient del darrere, assegut entre dos familiars, des de la Vall d’Hebron fins a Manresa. Evidentment, allò era il·legal, però m’hi vaig trobar embolicat i vaig tirar endavant. També he tingut força parteres; una d’elles va començar a parir al Passeig, de matinada. Quan vàrem arribar a la Clínica la criatura ja gairebé era tota fora.

Com ha evolucionat el trànsit a Manresa?

Sempre ha estat problemàtic, perquè no hi ha grans avingudes i la gent està acostumada a anar sempre pels mateixos dos o tres carrers. No saben agafar carrers adjacents. Un altre inconvenient és que una persona que aparca a un carrer important atura molts cotxes dos o tres minuts. Tot va molt lent.

Es condueix bé?

Cada vegada pitjor. La conducció cada vegada és més incívica i es compleixen menys les normes. Hi ha molta gent que passa de tot. I no diguis res, perquè segons qui et surt del cotxe i et busques un problema.

Se sent segur al taxi?

Ara, no. En set o vuit anys Manresa s’ha tornat molt insegura. Jo sempre havia fet la nit i he dit que prou. Cada viatge és un problema. Que si no et volen pagar, que si van beguts... Als locals nocturns no hi vol anar cap taxi perquè només hi trobes embolics.

Quan no treballa li agrada conduir?

No. M’agrada més que em portin. Per poc que pugui m’escapo de fer turisme en cotxe. A més, els caps de setmana sempre tinc coses, perquè tinc el cotxe adaptat i em demanen per portar avis aquí o allà. O sigui que el meu ideal per a un diumenge és apagar el telèfon i quedar-me a casa.

Si no fos taxista creu que el faria servir? Hi ha gent que ho troba car...

Jo el faria servir, sí. No és car. Un viatge travessant tot Manresa costa vuit o deu euros. Tu calcula tots els costos que té el cotxe i el temps que tardaràs a aparcar. És regalat! Tenir un cotxe per anar per Manresa és una ruïna!

Uber és una amenaça? El podran aturar?

A la llarga no es podrà aturar perquè té al darrere una gran multinacional. Si han de perdre milions per entrar en una ciutat, ho fan. Passarà com amb els autocars. Quan jo era jove hi havia desenes d’empreses; ara tot ho fan entre tres.

Ha estat feliç, al taxi?

Sí, és una feina entretinguda. Cada dia és diferent. No saps mai si el següent viatge et canviarà el dia. I també vas trobant clients de tota la vida amb qui tens gairebé una amistat. És veritat que moltes hores conduint cansen, i que has d’estar pendent de molts coses, però sí, he estat feliç.

Subscriu-te per seguir llegint