Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La família de Montse Careta se sent "trista i perplexa" amb la llibertat del principal inculpat en el cas Jubany

No entenen que el tracte que l'Audiència dona a l'inculpat Santi Laiglesia sigui tan diferent del que va rebre Montse Careta, que va acabar suïcidant-se a la presó

Santiago Laiglesia a la porta de l'Audiència de Barcelona

Santiago Laiglesia a la porta de l'Audiència de Barcelona / EPC

Enric Badia

Enric Badia

Manresa

Els familiars i amics de la manresana Montse Careta, la jove que estava acusada de la mort d'Helena Jubany fa més de 23 any i es va treure la vida després d'estar més de 80 dies entre reixes, asseguren que han rebut la llibertat de l'actual inculpat, Santi Laigleisa, amb "un sentiment de tristesa, perplexitat, indignació i injustícia". Veuen que el tracte que va tenir Careta i el que té Laiglesia és molt diferent. "Seguim creient en la innocència de la Montse i seguim esperant que un judici ens pugui conduir a conèixer la veritat dels fets que van acabar amb la vida de l’Helena Jubany. Confiem que arribar a aquesta veritat ens demostrarà la innocència de la Montse i la injustícia de tot el tracte que se li ha dispensat al llarg d’aquests més de 23 anys", afirmen en un comunicat que han fet públic aquesta nit.

Després de tant temps esperant que es pogués aclarir el cas i la innocència de Montse Careta que defensen familiars i amics, aquest grup ha rebut la notícia de la lliberta de Laiglesia com un cop contra les seves tesis. Acaten les mesures de privació de llibertat en un cas d'una persona no jutjada, però hi veuen un tracte massa diferent. "No entenem que ara es tingui en compte l’arrelament del Santi Laiglesia a la vida social, familiar i laboral de Sabadell, però res d’això no es valorés quan es va privar indefinidament de llibertat la Montse Careta el 14 de febrer de 2002. Ella també tenia una família, una feina i una vida fora de les parets de la presó, però sembla que en aquell moment ningú no hi va donar cap mena d’importància". I en el mateix sentit es demanen "per què llavors no es van oferir a la Montse Careta unes mesures cautelars com les que ara s’han ofert al Santi Laiglesia? La retirada del passaport, la prohibició de sortir de l’estat espanyol i l’obligació de comparèixer mensualment davant el jutjat ara semblen una bona opció perquè el Santi Laiglesia pugui esperar el judici còmodament des de casa seva. Per què no es va oferir aquesta possibilitat en el seu moment a la Montse Careta? Potser no estava ben assessorada?".

Familiars i amics accepten que la privació de llibertat, que suposa presó provisional, sigui una “mesura excepcional” en un procés abans de judici, i entenen, també, que aquesta mesura "no hauria de contemplar-se sense la presència “d’elements sòlids” que incriminin directament una persona en un crim". "El que no entenem -exposen en un comunicat- és que la indubtable presència de l’ADN de Santi Laiglesia en la roba de la víctima es consideri un element menys sòlid que aquells indicis circumstancials que van provocar la presó provisional de la Montse Careta. Més encara quan la gran majoria d’aquells indicis de l’any 2002 concorrien també en Santi Laiglesia, al qual ningú no va acusar de res".

Aquest dijous, l’Audiència de Barcelona ha acordat de deixar en llibertat provisional Santi Laiglesia, investigat pel crim d’Helena Jubany i la família i els amics consideren que "amb aquesta decisió ha corregit la jutgessa de Sabadell que el passat 28 de novembre va enviar-lo a presó provisional com a principal acusat d'haver assassinat la jove Helena Jubany fa 25 anys".

En el seu relat, expliquen que "Montse Careta vivia a l’edifici des d’on van precipitar l’Helena Jubany i on van trobar-se (dos mesos després del seu assassinat) unes caixes buides d’un medicament compatible amb les substàncies trobades al cos de la bibliotecària i uns llumins compatibles als que es van utilitzar per cremar part del seu cos. A més a més, la coneixia de compartir-hi reunions i excursions a la secció Natura de la U.E.S de Sabadell". En el Santi Laiglesia, consideren que "incorrien exactament les mateixes circumstàncies".

Comparant els casos de Careta i Laiglesia, relaten que "Montse Careta va passar 83 dies en presó preventiva, fins que s’hi va acabar suïcidant, acusada de participar en aquell assassinat. El Santi Laiglesia n’hi ha passat 42, com a presumpte autor d’un delicte d’homicidi consumat, 23 anys després d’aquells fets".

I també recorden que "tot i que inicialment es va considerar que la Montse Careta podia haver participat en la redacció dels anònims que l’Helena Jubany va rebre prèviament al seu assassinat, estudis posteriors van descartar-la totalment. També queda provat que és materialment impossible que ella la precipités des del terrat per la seva complexió física". Per a l'entorn de Careta, es fa impossible entendre com no hi pot haver més prevenció en la detenció de Laiglesia. "En la roba que l’Helena Jubany duia en el moment de la seva mort s’han trobat restes d’ADN amb una probabilitat 26 bilions de vegades més alta que siguin de Santi Laiglesia que no de qualsevol altre individu a l'atzar. Aquesta troballa contradiu la versió que l'acusat sempre havia sostingut, quan negava haver tingut cap contacte amb la víctima abans de la seva mort".

Malgrat tot i el desacord amb la resolució judicial, l'entorn de Careta manté la confiança en un judici que pugui exculpar de manera definitiva Montse Careta en l'assassinat d'Helena Jubany.

Tracking Pixel Contents