Un estudi d’UManresa recomana l’activitat física regular per fer front a la migranya

L’activitat física dirigida i controlada en forma d’exercici terapèutic és essencial per al tractament no farmacològic del mal de cap comú -les cefalees primàries- i també la migranya, especialment en casos de migranya crònica. Evita l’ús excessiu de medicació, disminueix els dies de mal de cap al mes i redueix la seva intensitat. En definitiva, millora la qualitat de vida dels pacients. Fins avui, però, es desconeixia com s’estaven implementant les recomanacions d’exercici a Catalunya per fer front a aquesta afecció.

Un estudi liderat pel doctorand d’UManresa Jordi Padrós-Augé ha conclòs que tot i que el 100% dels professionals de l’àmbit de la salut, principalment neuròlegs i personal d’infermeria, recomanen exercici terapèutic per evitar els episodis de mal de cap, no hi ha programes per fer seguiment de l’activitat física que realitzen els pacients, fet que dificulta la seva adherència. Per això conclou que s’haurien d’incorporar fisioterapeutes especialitzats a les unitats de cefalea i introduir eines tecnològiques per fer seguiment dels exercicis.

En l’article titulat Recomendaciones de ejercicio terapéutico para el tratamiento de las cefaleas primarias: una aproximación cualitativa a las unidades de cefalea en Cataluña, publicat a la Revista Española de Salud Pública, s’han obtingut evidències sobre aquest tema.

Entrevistes a professionals

Es tracta d’un treball liderat per Jordi Padrós-Augé, doctorand d’UManresa, en el qual també han participat Gemma V. Espí-López (Universitat de València), Marta Pi-Martín (UVic-UCC), Cristian Justribó-Manion (Universitat Abat Oliba CEU) i Rafel Donat-Roca (Facultat de Ciències de la Salut del campus Manresa de la UVic-UCC).

Per a l’elaboració de l’estudi, Padrós va entrevistar 27 professionals sanitaris vinculats a les unitats de cefalea i consultes monogràfiques del territori català, incloent-hi principalment neuròlegs i personal d’infermeria de 10 unitats. Les dades recollides mostren que, tot i que el 100 % dels professionals recomanen l’exercici terapèutic, posant especial èmfasi en l’exercici aeròbic d’intensitat moderada, la seva aplicació és limitada.

L’estudi arriba a la conclusió que, en l’actualitat, no hi ha programes estructurats ni seguiment específic de l'activitat física que realitzen els pacients, fet que dificulta que l'exercici s converteixi en una pràctica constant i regular. No hi ha adherència.

Barreres i factors facilitadors

Un dels aspectes rellevants de l’estudi és la identificació de barreres i de factors que faciliten la realització d'exercici. La freqüència elevada d’episodis de cefalea, altres problemes de salut que causen dolor, com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o el dolor cervical i lumbar, i la manca d’oferta adaptada a les necessitats de cada pacient actuen com a barreres.

D’altra banda, els factors que faciliten als pacients la realització d’exercici són haver tingut experiències prèvies positives amb l’activitat física i comptar amb el suport d’un professional que supervisi i guiï l’exercici terapèutic.

Per això l’estudi indica que la figura del fisioterapeuta és clau per al disseny de programes adaptats i per fer-ne el seguiment. Seria un recurs que voldrien totes les unitats de cefalees.

L’article conclou que les dues estratègies principals per revertir aquesta situació serien incorporar fisioterapeutes especialitzats a les unitats de cefalea i utilitzar eines tecnològiques per facilitar el seguiment i la flexibilitat dels programes. Aquestes mesures podrien contribuir a reduir l’ús excessiu de medicació, disminuir els dies de cefalea al mes, reduir l’impacte de la cefalea i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Aquest treball forma part de la tesi doctoral de Jordi Padrós, que se centra en les recomanacions d’exercici com a tractament de les cefalees primàries. Tant el tema com la revista on es publica indiquen l’interès per al canvi de polítiques de salut pel que fa a l’ampliació de la cartera de serveis per als pacients amb cefalea, la qual cosa optimitzaria els recursos actuals i en reduiria el cost del tractament.

Padrós ha estat un dels dos primers beneficiaris de les beques predoctorals d’UManresa, una iniciativa que dona suport a la recerca i a la formació avançada en salut.