Més de 40 anys convertint el centre de Manresa en una illa de vianants

Al llarg de més de 40 anys els carrers i places que prioritzen la mobilitat dels vianants, bàsicament tots al centre, han anat guanyant terreny a Manresa. De la primera gran illa de vianants ja en fa 43 anys. La següent serà la que abastarà el carrer d’Àngel Guimerà des de la Muralla fins a Crist Rei, previsiblement a partir de la tardor vinent, quan han de quedar acabades les obres. Gairebé sempre s’han aprofitat les operacions de reurbanització per fer el canvi a zona de vianants, bona part de les quals regulades amb fotomultes.

Al ple municipal del novembre de l’any 1983 es va fer l’aprovació definitiva de la primera gran illa de vianants de Manresa, formada per l’eix Sant Miquel-Plana de l’Om-carrer del Born, amb el carrer d’Urgell entre la plaça Clavé i el carrer del Born, el carrer de la Canal i en d’en Cirera. Els carrers Nou, Pedregar, Carme, Sobrerroca, Vilanova i Cap del Rec van passar a ser de circulació restringida amb prioritat per als vianants; és a dir, que els cotxes hi podien circular, però havien d’adaptar la seva velocitat a la dels vianants.

Formava part del Pla de Mobilitat Urbana del Centre de Manresa i l’aprovació final va arribar un any després que s’aprovés inicialment. Amb una modificació. El carrer Cap del Rec, que inicialment s’hi havia inclòs, va passar a quedar obert a la circulació, llevat de l’horari entre les 10 del matí i la 1 del migdia, durant les hores de més afluència de compradors a les botigues d’alimentació i a les parades de la plaça Major. El canvi es va fer perquè els conductors es van queixar que, si no trobaven aparcament a la plaça Major, on aleshores encara es podia aparcar, com en tants altres llocs del centre de Manresa, per anar a la zona d’aparcament de la plaça del Milcentenari havien de donar una gran volta, passant per la baixada del Pòpul.

La substitució del paviment de llambordes que hi havia en molts carrers del nucli antic aleshores per un sense voreres va motivar la decisió de restringir-hi el trànsit de vehicles. No tothom hi va estar d’acord. Al carrer de Sobrerroca, si bé llavors va quedar exclòs de l’illa de vianants, veïns i botiguers van iniciar una croada per reclamar que «volem voreres» perquè el «Sobrerroca no és per passejar», asseguraven.

La consolidació de l’illa de vianants no va ser fàcil. L’abril del 1993 Regió7 publicava que a la Plana de l’Om durant segons quines hores del dia era habitual veure-hi cotxes aparcats i molts utilitzaven el carrer del Born per sortir cap a la Muralla, malgrat també estar-hi inclòs. L’agost d’aquell any, l’Ajuntament va prendre la decisió de limitar-hi les hores de càrrega i descàrrega per evitar la picaresca, de manera que a partir de les 3 de la tarda ja no s’hi podia passar. Per informar-ne es posaven unes tanques metàl·liques als accessos amb el senyal de prohibit.

Primer tram del Passeig

A mitjans de 1987 el primer tram del passeig de Pere III, entre la Muralla i llavors la plaça Crist Rei, va entrar a formar part de la zona de vianants aprofitant les obres de remodelació per canviar-ne el paviment. El consistori va defensar la decisió basant-se en un estudi de l’artèria manresana encarregat als arquitectes Bosch, Vives i Tarrús. La seva conclusió va ser clara: al primer tram del Passeig la convivència entre vehicles i vianants era incompatible.

Igual que amb la Plana de l’Om, no tothom va respectar l’illa de vianants del Passeig i el 2001 Regió7 es va fer ressò que els turismes hi circulaven i hi aparcaven alegrement. El 2008 continuava passant.

El juliol del 2001, l’Ajuntament va anunciar l’ampliació de l’espai vedat al trànsit rodat a una part del passeig de la República (aleshores carrer d’Alfons XII), entre els carrers de Talamanca i la Plana de l’Om; i a una part de la plaça Gispert i al carrer del Camp d’Urgell fins a la cruïlla amb el de la Mel. La proposta va encendre els ànims del comerç i de l’oposició per la pèrdua d’aparcament que implicaria. El govern d’aleshores, format pel PSC, ERC i ICV, es va comprometre a convertir tot el nucli antic en illa de vianants en vuit anys.

El novembre del 2002, Regió7 va informar que, malgrat que la plaça Gispert s’havia incorporat a l’illa de vianants, els cotxes la continuaven ocupant.

Les primeres fotomultes

L’agost del 2005, la plaça Major es va integrar a l’illa de vianants, inclòs el darrer tram del carrer de Sobrerroca des del passatge dels Amics i el carrer del Cap del Rec. Per primer cop es va parlar de les fotomultes, que van topar amb l’oposició dels comerciants de la zona, que van penjar cartells i pancartes en contra i van portar el seu rebuig al ple. Igual que en casos precedents, es van aprofitar les obres de reurbanització de la plaça Major per expulsar-ne els vehicles. Fins al gener del 2006 no van entrar en funcionament les primeres fotomultes. El primer any es van sancionar 13.275 vehicles.

El juny del 2009, amb la retirada simbòlica de les tanques per part dels aleshores alcalde Josep Camprubí, la regidora d’Urbanisme Àngels Mas i del president de l’Associació de Veïns del Barri Antic, es van donar per acabades les obres de reurbanització del passeig de la República. El tram entre la plaça de Llisach i la Plana de l’Om va entrar a formar part de l’illa de vianants, així com el carrer de Talamanca i el de Magraner. El tram restant del passeig de la República va passar a ser de prioritat invertida. L’illa de vianants també es va regular amb el sistema de fotomultes que, després de diversos ajornaments, va entrar en funcionament el febrer del 2010. En aquesta mateixa data la càmera situada a la plaça Gispert va començar a multar.

El 2021 arriba a les Escodines

Després d’uns anys en què la zona de vianants va anar creixent, tot i ajornaments diversos, no va ser fins al 2021 que es va tornar a ampliar. Ho va fer a les Escodines. Una altra vegada aprofitant les obres de reurbanització de carrers del barri, l’Ajuntament hi va vedar els cotxes de la plaça de Sant Ignasi cap amunt. Els veïns estaven farts que es fes servir com a drecera i que els cotxes hi passessin a mil per hora. Les fotomultes no van començar a funcionar fins a l’estiu del 2021. Entremig, es van afegir a l’illa de vianants un grup de residents al barri que s’havien queixat que en quedaven fora. Un cop dins suposava poder entrar-hi amb vehicle sense ser multats.

La darrera incorporació s’ha fet recentment. Aprofitant les obres de reurbanització del carrer de Santa Maria, el passat mes de novembre la càmera de la plaça Gispert es va moure uns quants metres fins al carrer de les Barreres i es va ampliar l’illa de vianants amb els carrers de Santa Maria i d’Ignasi Balcells, el passatge de la Sederia i el tram del carrer de les Barreres entre el Tahones i la plaça de Gispert i el carrer de Sant Francesc entre la plaça de Gispert i el carrer de les Campanes.

Segons consta en el darrer mapa tècnic actualitzat de l’Ajuntament que recull les illes de vianants de Manresa, també n’hi ha una fora del centre de la ciutat, a un tram del carrer d’Oleguer Miró i al passeig de Sant Joan del barri de la Balconada.

El Guimerà, una vial abonat a les proves per treure-hi el trànsit

Si les obres acaben quan han d’acabar, la tardor vinent el carrer d’Àngel Guimerà en el tram comprès entre Crist Rei i la Muralla s’afegirà a l’illa de vianants de Manresa. Ho farà després molts anys, dècades, de parlar-ne; de proves aprofitant les festes de Nadal, de queixes dels botiguers davant dels canvis que s’hi han anat fent i d’un intent fallit que es remunta al 2002 per treure els vehicles del primer tram, el que ara està en obres.

El 1992 l’agrupació de botiguers del carrer Guimerà va presentar una instància signada per 58 comerços per recuperar la circulació al vial abans que es tallés entre el Guimerà i la seva prolongació per impedir el pas de vehicles per l’actual plaça de Neus Català i Pallejà. El 2001, comerç i també veïns, van mostrar la seva preocupació per la pèrdua de places d’aparcament al vial i la restricció del trànsit per les obres que hi anaven a fer.

El 2002, coincidint amb la finalització de les obres per reurbanitzar el primer tram del Guimerà i els carrers de Sant Joan Baptista de la Salle, de Casanova i del Canonge Mulet, al tram entre els Esquilets i la Muralla es van posar senyals verticals per informar que no s’hi podria transitar ni estacionar, excepte el bus urbà, els taxis, vehicles de servei, els veïns amb guals i càrrega i descàrrega. Al cap de tres anys, aquest diari va comprovar que els conductors feien cas omís dels senyals ubicats a banda i banda.

Al llarg dels anys, de proves al vial comercial de Manresa per decidir-ne el futur se n’han fet moltes. El Nadal de 2019, l’Ajuntament va decidir barrar el pas als cotxes al centre entre el 17 de desembre i el 6 de gener per convertir l’espai entre la plaça Espanya i la Muralla en una gran illa de vianants. Llevat dels cotxes de servei i urgències i veïns, el trànsit hi va quedar exclòs. L’any a sobre, el govern manresà va decidir no repetir l’experiència, però sí que va fer una prova més centrada en el Guimerà on, entre el 15 de desembre i el 5 de gener, s’hi va prohibir l’aparcament de les 5 de la tarda a les 9 del vespre i es va reservar el tram entre els Esquilets i la Muralla als busos i taxis. El 2015, novament, es va decidir tallar-lo durant un mes per Nadal com a prova pilot per fer-hi una illa de vianants.

El pla de mobilitat de Manresa del 2012 ja va preveure la conversió del carrer d’Àngel Guimerà en una illa de vianants unificant la del nucli antic i la del Passeig. També preveia posar controls fotogràfics a tots els accessos d’aquesta illa.

El bus tampoc

Van haver de passar uns quants anys fins que, el 22 d’octubre del 2021, l’Ajuntament va anunciar en una sessió oberta a la ciutadania que el Guimerà seria zona de vianants sense bus. El 7 de març de l’any a sobre va presentar en una altra sessió com quedaria el vial. Les obres van arrencar el gener del 2025. Quan va explicar els canvis de mobilitat que comportarà, el govern no va descartar posar fotomultes als Esquilets, que també entren en l’operació.

Subscriu-te per seguir llegint