«Encara que l’empresa creixi la por d’equivocar-te i perdre-ho tot sempre hi és»

Amb 41 anys va abandonar la direcció comercial de l’empresa que havia ajudat a fundar, es va tancar a l’altell de casa seva i, sense ningú més, va muntar els fonaments d’UVE, un projecte tecnològic de gestió de dades amb seu a Manresa que avui, només 19 anys després, té 215 treballadors i factura gairebé vint milions d’euros. Aquest estiu ha venut la majoria de les accions a una empresa de capital risc, però n’ha conservat una part substancial i continua liderant-la per continuar creixent internacionalment.

UVE Solutions és el fruit d’una gran idea?

És el fruit de conèixer un problema i buscar-hi solucions a través de la tecnologia. El software que calia el vaig anar desenvolupant sobre la marxa. Hi ha dues maneres d’emprendre, crec jo: una és tenir una gran idea com Facebook o Glovo quan ets jove i tirar-la endavant sense cap experiència; d’aquestes en prosperen una de cada milió. Una altra és estar deu o quinze anys en un sector, conèixer-lo perfectament, detectar un problema i buscar-hi solució. Per la meva trajectòria jo coneixia molt bé el procés comercial de les companyies de gran consum, i vaig veure que era clau que tinguessin més informació sobre les vendes i els clients. Dir-ho ara és fàcil. Fa 19 anys, no n’era tant.

Expliqui a un nen de 10 anys què fa UVE.

Agafem una empresa de les que venen productes de gran rotació, com les d’alimentació i beguda. Codorniu, per exemple. Tenen xarxes de distribució molt grans que han d’arribar a molts bars, restaurants i botigues, que cada vegada són més perquè, a partir de la nostra generació, cada cop hem anat més als bars i els restaurants. Aquesta empresa posa el producte al punt de venda a través d’un distribuïdor que també reparteix altres marques. Per tant, el fabricant no sap res del que passa als milers de punts de venda. No sap qui el compra, qui no, quan, com, per què funciona o no una promoció... I això és encara més important a partir de la crisi del 2008, quan el consum s’encongeix i cal optimitzar esforços. Nosaltres el que fem és agafar les dades que tenen els distribuïdors i crear un software òptim per posar-les a disposició dels fabricants.

Cal que el distribuïdor les vulgui donar...

Efectivament, ens calia convèncer els distribuïdors. Per què ho havien de fer? La resposta és que, si el productor és més eficient, vendrà més, i el distribuïdor tindrà més per repartir. Per tant, guanyarà més. En general, no va costar gaire que ho veiessin. I el fet que estiguéssim en plena crisi ens va ajudar.

Com ho va posar en marxa?

En aquell moment jo estava treballant sol a un altell de casa meva. Amb cent mil euros vaig demanar a diferents tècnics subcontractats el que volia i vaig fer la primera plataforma. Vaig fer una llista de deu empreses amb les quals tenia bona relació, hi vaig trucar, i la primera que em va atendre va ser Codorniu. De seguida em van dir que els interessava. El segon va ser Font Vella, i també em va dir OK. Vàrem fer proves amb les dues, vàrem veure que la plataforma de software no acabava de funcionar, la vàrem refer i, al cap d’un parell d’anys, teníem els dos clients funcionant supersatisfets. En aquest punt ja no estava jo sol, ja érem quatre, entre ells el meu germà Santi. Aquest nucli ha estat molt potent. A partir d’aquí, cada any hem anat creixent un 20%.

Coneixement del sector a banda, emprendre als 41 anys és diferent que als 25?

Jo crec que estàs molt més segur de tot el que fas, t’equivoques menys. La pregunta que m’he anat fent sempre és: i si ho hagués fet abans? Tant de bo. Perquè jo sempre he tingut vocació d’empresari. I resulta que, ara que tinc 62 anys, el millor d’UVE està per venir. Si tingués deu anys menys, ara me n’aniria als Estats Units a fer créixer el negoci allà. Però vaja, ha anat així, m’accepto: està anant superbé i, per tant, no em penedeixo de com ho he fet.

En aquest punt dolç ven una participació majoritària de l’empresa. Per què?

Una raó és això que et deia: potser si tingués 52 anys hauria venut una participació minoritària. Però amb la perspectiva d’anar cap als 70 anys, i no tenint cap fill que s’hi vulgui posar al davant, això es veu diferent. Una altra: a Espanya som líders, no podem créixer molt més, però quan surts a fora et fas molt petit. I on vagis les empreses voldran treballar amb personal local, o sigui que hi has d’obrir una filial i contractar. Fer tot això sol és molt difícil. Keensight és un especialista en ajudar empreses a fer-ho, perquè està implantada a tot arreu. I no és una empresa industrial que pugui pensar en integrar-te, és un fons d’inversions. Ens dona múscul financer, equip i capacitat per competir a un altre nivell. Si mires al món veuràs que no hi ha gairebé cap companyia de software d’unes certes dimensions que vagi sola. O sigui que ho fem per complir el somni de continuar creixent.

Si en un moment donat volen manar més que vostè li sabrà greu?

És possible, però si les coses van bé no passarà; jo continuo aquí, continuo sent el President del consell i tinc un pacte que em permet triar el CEO i els responsables de l’equip, que seran els qui hauran de tirar endavant la companyia quan jo ho vagi deixant, perquè jo en algun moment també em voldré retirar, no estaré aquí per sempre. Per a l’equip, per als d’aquí, això portarà moltes oportunitats.

Això vol dir que no hi podrà haver companyies catalanes que arribin a ser grans sense deixar d’estar en mans catalanes?

Aquesta és una bona pregunta. Aquí no hi ha vehicles per fer aquest tipus de creixement. Per què la Generalitat no crea un fons d’inversió com el que ha entrat a UVE? Hi ha molts governs que en tenen. En canvi, en comptes d’això, l’Estat subvenciona una pila de projectes empresarials que no se sap ni on van a parar.

Què es porta après quan s’és emprenedor als 41?

Moltes coses. Per exemple, la visió humanista de la companyia. L’equip és molt important i s’ha de cuidar cada dia. Si hi ha un problema, un malestar, el que sigui, s’ha de resoldre immediatament, i deixar clar sempre que les persones són importants. Això ha estat clau per crear un equip i fer-lo créixer. Una altra cosa que duia apresa: focalitzar, no voler fer-ho tot.

Ha anat ràpid. Ha estat fàcil?

No. Al començament teníem clients molt satisfets però no en guanyàvem de nous. Era preocupant, però jo veia que allò tenia sentit i vàrem aguantar. Com que m’havia guanyat bé la vida, vaig poder posar a l’empresa els diners per començar i vaig estar dos anys sense cobrar un sou. Això va permetre presentar números positius des del primer any. Però hi ha hagut angoixa i moments de por; encara que l’empresa creixi la por d’equivocar-te i perdre-ho tot sempre hi és.

A Madrid i a l’exterior hi ha vist cultures empresarials molt diferents de la catalana?

Als anys 90, a Madrid, jo notava que ser català era un plus. Ens veien més bons. Ara ens hem igualat i tendeix a ser a l’inrevés. I la cultura és diferent, sí. A Itàlia són molt d’improvisar; a França t’expliquen com ho has de fer; a Estats Units és demostra-m’ho ja, ràpid, amb pebrots, el preu no és problema; els alemanys ho volen tot alemany, i els anglesos també són bastant anglesos.

Manresa ha estat un bon lloc per a UVE?

Sí. Ha anat bé; per tant, sí. M’he queixat molt de que a Manresa costa trobar talent, i hem hagut d’obrir una segona oficina a Sant Cugat principalment per aquesta raó, però també és veritat que, quan trobes persones d’aquí, aporten un punt de compromís molt bo. Ara, amb la IA, el ‘superpoder’, podem tenir més oportunitats, perquè els bons professionals que, fa poc, tenien deu feines per triar a Barcelona, ja no van tan sobrats.

La IA canviarà moltes coses?

Sí, ja està fent les feines poc qualificades de programació. Però mai no podrà aportar la intuïció de què acceptarà millor el mercat, o quines són les solucions que ara necessiten les empreses. El nou repte és crear equips amb persones motivades, que es relacionin molt, que entenguin els problemes que han de resoldre i que trobin sentit al que fan. Sovint, els que encaixen més en tot això no són els genis, sinó els normals.

Què diria que ha estat el més important per aconseguir l’èxit?

Haver enfocat bé les prioritats, corregir ràpid els errors i crear un bon equip.

Doni-li un consell a un emprenedor .

Ha de conèixer molt bé el problema que vol resoldre, enfocar-s’hi, pensar en el client i perseverar. Ah, i ha de saber posar preu al que fa i procurar guanyar diners. Per fer una empresa forta és important no conformar-se amb anar fent.

Als seus fills els aconsella que muntin una empresa?

Sí volen tenir la seva, sí. Clarament, sí.