Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

ENTREVISTA | Vanessa Barberà Manresana a Països Baixos, presidenta dels guies en català al món

«Una ciutat que no s’estima és molt difícil de vendre»

Encantada de la familiaritat que crea fer de guia en català a Holanda, lamenta el negativisme manresà

Vanessa Barberà

Vanessa Barberà / Marc Marcè

Marc Marcè

Marc Marcè

Manresa

Va anar als Països Baixos el 2004 amb la idea d’estar-hi sis mesos, es va enamorar d’un autòcton i hi ha acabat arrelant, amb algunes anades i vingudes. Llicenciada en Història de l’Art esdevinguda guia turística en diverses llengües, se li va acudir oferir visites en català i ara no només acull cada any una bona colla de catalans que coneixen el país en la seva pròpia llengua, sinó que és la presidenta de l’Associació de Guies Catalans del Món, creada el 2011 i que aplega 25 professionals d’arreu.

En català a Holanda. Ho veia venir?

Gens. Jo havia fet de guia a Montserrat i també a Manresa, on vaig estar al començament de les visites teatralitzades al carrer del Balç, al servei educatiu del Museu i també a l’oficina de Turisme. Per tant, per a mi era una sortida possible. Com que amb el que pagaven per les pràctiques del màster que havia fet no m’arribava, vaig buscar feina en aquest sector. I se’m va acudir provar-ho en català.

Recorda qui va ser el primer client?

I tant. Quan vaig començar vaig fer difusió a Facebook i la primera persona que em va respondre va ser una manresana, l’Àngels Fusté, que va venir amb la família. Va ser una molt bona experiència que, després, s’ha anat repetint. La gent ho valora molt. En català la connexió és immediata. De seguida pregunten com es la teva vida a Holanda i moltes vegades acabem fent un cafè.

Quina visita li agrada més fer?

Com a historiadora de l’art, m’agraden molt els museus. Però potser el que se’m dona més bé és explicar per què les típiques cases neerlandeses estan tortes, un tema que s’explica molt malament. No ho descobreixo al principi, vaig donant pistes. Creo un ‘cliffhanger’! I ara tampoc t’ho diré! (riu)

Quina és la clau perquè t’escoltin?

Explicar les coses a partir d’històries o de persones, i donar poques dates, que no es recorden. També ajuda connectar el passat amb coses actuals o del país d’origen. Per exemple, quan explico la dominació francesa ho relaciono amb la Guerra del Francès a Catalunya i amb la Revolta del Paper Segellat de Manresa. També t’has d’adaptar al grup que tens: si pregunten expliques més, i si no pregunten, menys.

I per començar, no en diguem Holanda.

Exacte, està molt malament! (riu). Sempre aclareixo que Holanda és una regió, i els Països Baixos són el conjunt del país. En certa manera, aquest predomini de la denominació ‘Holanda’ és culpa del govern holandès, perquè és la que utilitzaven per promocionar el turisme fa 25 anys, abans que diguessin que ja no en volen més.

Nota la saturació?

Al centre d’Amsterdam, sí. Sovint em pregunten com és que no hi ha gent gran i que ningú no té gos. I el que passa és que allà només hi ha turistes! Estan provant coses per suavitzar-ho: apugen les taxes turístiques, demanen que els guies paguem un permís, tanquen certs barris als guies, que ja no podem entrar al Barri vermell... Però no crec que estigui funcionant. El que sí que em sembla bé és que es reguli. Per exemple, que no es puguin portar grups de gent molt grans.

Detecta arrogància nòrdica respecte dels mediterranis?

Home, quan els neerlandesos senten ‘Espanya’ diuen ‘mañana, mañana’, i una part de la gent tendeix a veure’ns com els del sud que no treballen. Costa una mica fer entendre que Espanya és moltes coses i que els catalans tenim molt en comú amb els neerlandesos. Però vaja, si dius que ets de Barcelona de seguida surt el Cruyff i ja som amics. Els que sí que són vistos amb una certa reticència són els alemanys, pel record de la guerra.

Va intentar muntar a Manresa un negoci de lloguer d’obres d’art que funcionava a Holanda però aquí no va anar bé. Per què?

Tenim una altra mentalitat. Aquí no entenem la idea que l’art és per gaudir-ne tu personalment, i que està bé poder anar variant. Aquí el concebem per tenir-lo com a propietat, i deixem el mateix quadre penjat a casa durant 30 anys. Va ser una mica decebedor.

Com veu Manresa quan torna?

Sobretot, veig que la gent no se l’estima. Quan feia visites aquí ja em trobava que em demanaven què es pot ensenyar de Manresa. Ara això ha empitjorat. Em diuen que Manresa s’està morint i que és millor anar a Vic o, fins i tot, a Sant Fruitós. Em sap greu que es critiqui l’estat del Barri Antic sense fer res per ajudar. Jo vaig muntar una galeria al carrer Sobrerroca i em trobava que la gent em deia que «jo no passo de Sant Miquel». I llavors critiquen els immigrants, que són els únics que hi donen vida.

Alguna idea per promoure la ciutat?

Els busos que van de Barcelona a Montserrat podrien venir perfectament a Manresa. S’ha de vendre la ciutat als operadors. Hi ha molt per ensenyar. Però no pots promocionar el que la pròpia gent no es creu. Una ciutat que no s’estima és molt difícil de vendre, perquè el negativisme es nota.

Pensa en tornar?

Volíem passar un parell d’anys aquí perquè els nostres fills veiessin Catalunya com un lloc on viure, però va ser just quan va començar la pandèmia. I la veritat és que la manera com es va tractar els infants a Catalunya no ens va agradar. En comptes d’això, l’any passat vàrem estar sis mesos a Manresa, mig curs escolar. Va anar bé, però... No ho sé.

Tracking Pixel Contents