Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Manresa projectarà un documental sobre el conflicte que va llevar la vida a la manresana Flors Sirera

El Memorial pels Conflictes Oblidats tindrà lloc el dimecres 21 de gener a la tarda amb un diàleg posterior amb un dels autors del treball, titulat "Ruanda, Red Lines", i amb l'advocat Jordi Palou-Loverdos

La cooperant manresana Flors Sirera, va morir assassinada a Ruanda el 1997

La cooperant manresana Flors Sirera, va morir assassinada a Ruanda el 1997 / Arxiu familiar

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

El Memorial pels Conflictes Oblidats, un acte anual de reivindicació de la memòria organitzat a Manresa per l'associació Inshuti, tindrà lloc el pròxim 21 de gener. Com cada any, se celebrarà coincidint amb l'aniversari de la mort de la cooperant manresana de Metges Sense Fronteres Flors Sirera, assassinada l'any 1997 pel fet de ser testimoni de les massacres comeses pel govern de Ruanda. L'edició d'enguany del memorial inclourà la projecció del documental Ruanda, Red Lines, definit pels seus autors, la periodista Zahida Membrado Bessón i el realitzador David Panxa Fàbregas Feliu, com un clam per la justícia.

Fotograma del documental "Ruanda Red Lines"

Fotograma del documental "Ruanda Red Lines" / Arxiu

El memorial tindrà lloc dimecres vinent, a les 7 de la tarda, a l'auditori de la Plana de l'Om. Es projectarà el treball de Panxa Fàbregas i Membrado, i hi haurà un diàleg posterior en el qual participaran el realitzador i l'advocat Jordi Palou-Loverdos.

La necessitat de donar veu

Ruanda, Red Lines té com a punt de partida el genocidi perpetrat a Ruanda entre l'abril i el juliol del 1994, un dels més sanguinaris del segle XX. En tres mesos, recordaven els autors del treball en la publicació municipal de Sant Just Desvern del febrer passat El Butlletí, més de 800.000 persones van perdre la vida a cops de matxet. Tots dos van decidir rodar el treball moguts per "la necessitat de donar veu a històries com la de Flors Sirera". Expliquen que, durant el rodatge a Ruanda, "vam descobrir la magnitud del que ens esperava: obstacles burocràtics, una vigilància constant que ens feia sentir controlats a cada pas i una tensió latent que ens recordava que érem forasters en un territori carregat de cicatrius".

Cartell del documental

Cartell del documental / Arxiu

Es tracta d'un documental 100% autofinançat pels dos autors de Sant Just Desvern. En un relat que enllaça passat i present, el documental denuncia la impunitat del règim, mentre reflexiona sobre la reconciliació i dona veu a testimonis i familiars que han estat ignorats per la comunitat internacional. Va ser un dels guanyadors dels ajuts per al Foment de la Creació Artística 2024 de l'Ajuntament de Sant Just Desvern. Per part seva, l'Ajuntament de Manresa també va aportar una ajuda als autors per a la producció i edició del projecte.

Jordi Palou-Loverdos al documental "Ruanda Red Lines"

Jordi Palou-Loverdos al documental "Ruanda Red Lines" / Arxiu

L’advocat especialitzat en conflictes internacionals Jordi Palou-Loverdos continua aportant noves proves i testimonis a aquesta causa, que segueix oberta a l'Audiència Nacional. Mentrestant, Victoire Ingabire, coneguda com la “Mandela de Ruanda”, una defensora de la pau i el diàleg, continua sota arrest domiciliari pel govern ruandès a l'espera de judici. Ingabire va ser detinguda a Kigali el 19 de juny de l'any passat.

L'entrada a l'acte és gratuïta.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents