Sabies que les monges Reparadores van tenir una forta implicació social i política a Manresa?

El convent de les monges de clausura Reparadores fundat a la nostra ciutat el 1888 va anar canviant la seva orientació d’acord amb els canvis socials, polítics i econòmics de la societat manresana, principalment, a partir del Concili Vaticà II, de la mateixa forma que moltes altres ordes religiosos.

A principis dels seixanta, van obrir una residència adreçada a noies majors de quinze anys que es va mantenir oberta fins al 30 de juny de 1980.

A conseqüència del Concili Vaticà II, les Congregacions es van replantejar una revisió de les Constitucions de les Reparadores.

Es van enviar qüestionaris i esquemes de treball a totes les comunitats del món entre 1977 i 1983 per revisar i actualitzar les Constitucions de 1873, de l’època de la fundadora. Cal destacar que abans de reunir-se el Capítol per aprovar unes noves Constitucions de l’Institut de Maria Reparadora es van fer tres reunions precapitulars internacionals l’any 1982, una a Manresa, una altra a Maastricht i una tercera a Londres.

Com a resultat d’aquestes revisions, la comunitat de les monges Reparadores va decidir que la missió postconciliar de les Reparadores no era dedicar-se a noies estudiants, perquè hi havia altres institucions que ho feien, sinó fer apostolat en barris obrers. Per això, van tancar la residència a principis de la dècada dels vuitanta i les monges van anar a viure al carrer de Sant Jaume i van dedicar-se al veïnat dels barris del Xup i la Balconada que s’estaven formant en aquells anys. Finalment, el 1999, cent onze anys després, marxaven les últimes monges Reparadores de Manresa.

Però, a part de la implicació social, l’Institut de les Reparadores també es va implicar en l’acció política.

Durant el franquisme, el convent de les Reparadores va servir als anys quaranta i cinquanta d’aixopluc a les noies de l’Acció Catòlica de la parròquia del Carme, mentre que els nois ocupaven el primer pis del número 52 de la carretera de Vic. S’entrava per l’actual carrer de les Reparadores i es pujava al primer pis on hi havia una sala gran amb un petit escenari on es representaven obres de teatre i altres actuacions.

A l’inici dels anys seixanta, quan l’edifici es va remodelar com a residència, l’Acció Catòlica es va traslladar a un altre indret de la parròquia.

Als anys seixanta i setanta, s’hi van fer moltes activitats i reunions principalment de la JOC i l’HOAC. Des d’aquest punt, se centralitzaven moltes de les accions que es feien juntament amb la residència sacerdotal. Per aquí, hi van passar molts sacerdots compromesos amb el moment que es vivia, com mossèn Josep Junyent, Climent Rodergas, Francesc Arumí o Josep Castañer, entre molts altres.

També s’hi feien xerrades conjuntament amb els jesuïtes. Una xerrada del catòlic-marxista Alfons Comin va omplir completament la sala de la residència.

El convent de les Reparadores també va ser escola de teologia durant molts anys. Hi va haver un moment que el bisbat els volia comprar l’edifici i convertir-lo en seu permanent de l’Escola de Teologia, però, finalment, el bisbat va informar que renunciava a comprar-lo.

En les últimes dècades, també va ser seu del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) i Centre Pastoral de Catequesi amb una llibreria que subministrava material religiós a tota la Península.

A la primavera de l’any 1977, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) hi va fer el Consell Nacional en l’àmbit dels Països Catalans, quan encara no estava legalitzat, i es va debatre sobre la definició del partit com a comunista o socialista revolucionari. El debat va portar a una escissió dels no comunistes que, finalment, va originar el Moviment d'Unificació Marxista i el PSAN oficial.

També va ser el lloc de reunió durant alguns anys d’altres entitats socials de la ciutat i la comarca.

Subscriu-te per seguir llegint