Hospitals d’arreu imiten el model d’atenció al pacient crònic d’Althaia

Estem fent bé les coses? Es poden fer millor? Són preguntes que van passar pel cap de la responsable del servei d’Urgències de la Fundació Althaia, Dolors Garcia, a l’hora d’atendre pacients crònics complexos de més de 75 anys quan arribaven a urgències de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i que a més a més ho feien d’una forma recurrent per episodis aguts o descompensacions.

Dues companyes seves, metgesses a Figueres i a Lleida, tenien la mateixa inquietud, i per això es van proposar crear un nou model d’atenció que no tingués en compte tan sols la salut del pacient sinó també les seves condicions socials i del seu entorn. A partir d’aquí s’avalua quina és la millor resposta que es pot donar a l’usuari. Aquesta eina de valoració és pionera i innovadora a Catalunya, i s’anomena 3D/3D+.

«L’eina ajuda a prendre una decisió molt més encertada i acurada en funció de les necessitats del pacient» un cop fet el diagnòstic, assegura Garcia. Moltes vegades el pacient no hi sortirà guanyant si se l’ingressa i li aniria millor tornar a casa i fer-li un seguiment a través de la Unitat d’Hospitalització a Domicili o bé a primària. També es podria donar el cas que la millor opció fos una hospitalització intermèdia, que en aquest cas a l’Hospital de Sant Andreu. «És com un vestit a mida, cosa impensable temps enrere», i a més a més sempre comptant amb l’opinió del malalt, emfatitza.

El protocol

Totes aquestes circumstàncies es valoren a través d’un protocol que es posa en marxa un cop arriba a urgències un pacient d’edat avançada, amb moltes patologies i molta medicació. Inclou un qüestionari per saber, per exemple, si viu sol, si és autònom, si té suport familiar, la capacitat d’autocura, si és dependent, si presenta algun tipus de demència o si pot patir una problemàtica social.

Va ser una feina d’anys arribar al nou model d’atenció fruit, també, d’observar què passava. Fins fa poc «a urgències estàvem fets per una altra cosa. Però la població ha canviat, ens hem envellit, ho fem de diferents maneres i s’hi ha de donar resposta».

Garcia narra que pensava «què fa diferent una persona de la mateixa edat, que viu al mateix carrer però són diferents? Doncs la mobilitat. L’autonomia, com viuen a casa, l’entorn... I això és important? Doncs és súper important i no es tenia en compte a les urgències. No a Manresa, sinó a tot arreu. Si hi havia una malaltia, s’ingressava, si no hi havia cap malaltia, doncs cap a casa». En canvi, ara es prenen decisions coneixent l’entorn, diu.

El treball en xarxa és clau per poder aplicar la nova eina. També el fet que actualment hi hagi més alternatives al territori que l’ingrés pur i dur, i l’opinió del mateix pacient. «El que ens diu forma part de la decisió mèdica. Abans tot era molt paternalista», afirma Garcia.

Què feu a Manresa?

El model per atendre pacients crònics complexos a Urgències d’Althaia ha fet que els pacients que hagin d’ingressar a l’Hospital de Sant Joan de Déu, ingressin; que els que passen a l’Hospital de Sant Andreu s’incorporin posteriorment a la comunitat amb millor funcionalitat; i que els que es deriven a casa i que clàssicament s’ingressaven, no retornin. Així doncs, «hem baixat la mortalitat, el reingrés i la reconsulta. Per això ens diuen: què feu a Manresa?», explica la cap del servei d’Urgències de la Fundació Althaia.

Diversos hospitals de Catalunya com el de Palamós, el Trueta de Girona, el Santa Tecla de Tarragona o l’Hospital de Sant Pau de Barcelona han començat a aplicar el model Althaia. Fins i tot el departament de Salut posa l’eina com a model i recomana la seva implantació als serveis d’urgència de Catalunya. «Anem a molts llocs a explicar-ho i ens diuen els del 3D. Deixem que tothom l’apliqui i només demanen que ens facin referència i que diguin que és d’Althaia de Manresa».

L’eina de valoració es va començar a aplicar el 2022 i aleshores es van atendre més de 4.400 pacients amb el nou model. El 2023 ja van ser 8.300 i el 2024 es van superar els 8.500. Els resultats formaran part de la tesi doctoral que prepara Dolors Garcia.

Subscriu-te per seguir llegint