Un Davos manresà al ple municipal

Davos és a 1.200 quilòmetres de Manresa, però aquest dimecres la gran cimera de líders mundials a la ciutat suïssa marcava l’agenda del dia, i el ple municipal de Manresa no va voler desentonar. Els polítics manresans van dictaminar sobre Trump, Veneçuela i el Mercosur, i no a la lleugera: van votar sobre geopolítica 14 vegades, i s’ho van agafar molt seriosament. Tant, que van haver d’anar una estona al racó de pensar i tot.

Fem va proposar «condemnar fermament la ingerència militar i política dels Estats Units a Veneçuela», posició que Gemma Boix va defensar argumentant que «volen controlar un país i Europa, amb el seu silenci, ho legitima. Això és doble moral», va rematar.

Sergi Perramon, del Front —ara Grup Nacionalista, després Avenç i en el futur ja es veurà—, va negar-se a posicionar-se en favor d’un règim dictatorial encara que estigui d’acord que no es pot acceptar la ingerència, i va aconsellar als independentistes catalans fer el que porta la new wave trumpista: «triar els aliats no per si ens agraden, sinó pel que ens interessa».

Joan Vila, d’Impulsem, com fa sempre el seu grup quan es toquen temes no municipals, va instar a utilitzar millor «els 30.000 euros que costa cada ple». Anjo Valentí, del PSC, va acostar la brasa a la seva sardina, o sigui al Pedro Sánchez, i va reivindicar la posició del govern espanyol en aquest afer.

Mònica de Llorens, de Junts, va afirmar que la política de Trump «és un insult», però va recordar que el govern de Maduro no és legítim, i va aconsellar sentir la mateixa repugnància per totes les dictadures.

Pol Huguet, d’ERC, va ser qui va defensar la moció amb més entusiasme: «Veneçuela no és una democràcia. I què? Els Estats Units van segrestar Franco? Ha segrestat Putin? Ni per casualitat». I de propina hi va afegir que caldria un boicot a l’oligarquia ianqui.

En la rèplica, Boix va lamentar que «tenim el Junts més de dretes de Catalunya» i va posar-se en mode senyoreta de P-3: «Entenen la diferència entre que intervingui els Estats Units o que ho faci el poble veneçolà? No és tan difícil». Difícil li resulta recordar el nom de Joan Vila, que li van haver d’apuntar quan li va retreure, tot seguit, que es desentengui sempre d’aquest tipus de mocions.

I aquí la cosa es va embolicar. Valentí va proposar incorporar a l’esmena una condemna al règim de Maduro. Es va haver de fer un recés per cridar a conclave els diferents grups i, al final, es va votar vuit vegades.

Però el Davos manresà encara no s’havia acabat: Perramon va presentar una moció «pel blindatge de la producció local i el sector primari davant del Tractat de l’UE-Mercosur». Tots van demostrar que saben llegir conceptes com arancels o clàusules mirall i van expressar gran interès pels pagesos, però amb matisos. El més feliç va ser Jordi Trapé, de Fem, que va admetre sentir «una certa satisfacció intel·lectual» en veure Perramon «defensant els postulats de la CUP; benvinguts a la trinxera». I Cervilla, de Vox, va aprofitar per tornar a acusar els seus rivals de tenir una agència de viatges encoberta: «socialistes, separatistes i PP han envaït la nostra terra amb milers i milers d’individus il·legals». Es va votar sis vegades.

Amb tanta votació punt per punt, amb sís, nos i abstencions diferents cada vegada, va costar saber què havia decidit el Davos manresà. Però fetes les sumes, va resultar que s’havia aprovat gairebé tot. No a Trump, sí als pagesos. Visca.